Els joves estem en crisi

Sortir del niu, trencar la closca, acabar els estudis, independitzar-se: tot allò que configura el considerat ordre normal de l’evolució personal de l'ésser humà sembla destinat, en els últims anys, a veure’s tallat per una crisi que ens han imposat. Una recessió econòmica, social i laboral d’una situació que la van disfrutar uns pocs (i ho continuen fent) i en la qual avui dia ens veiem malmesos. Un perjudici que es veu reflectit en les dificultats que tenim els joves en la recerca d’una feina digna, amb el seu corresponent sou equitatiu i una llar on poder desenvolupar-nos com a persones, formar una família, créixer interiorment.

Això, bàsicament, és el que cerco jo, un jove en qui potser et vegis reflectit, tu o algun dels teus familiars o amics. Un jove de 26 anys que ha treballat molt dur des que en tenia 16. Com molts altres de la meva edat, he anat combinant diverses feines, totes temporals, amb els estudis de batxillerat per poder ajudar a casa; avui dia, em puc sentir afortunat per estudiar un grau superior d’allò a què m’agradaria dedicar-me i per, a més a més, tenir una feina estable on, a més, em trobo molt a gust. I, com a tants altres, m’agradaria independitzar-me; cosa que, veient el preu de la vivenda i de la falta d’estabilitat del mercat laboral, em fa por. Una por que comparteixo amb milers de joves al nostre país que busquen pisos que, en ser de menys de 36 m2 i no tenir cèdula d’habitabilitat, no compleixen els requisits. Sense anar més lluny, tinc un conegut que, amb una feina com a cambrer de caps de semana, ¿com es podria pagar ni tans sols una habitació, amb les seves despeses bàsiques, a més dels estudis? Avui dia, molts joves, sense la ajuda dels seus pares, poc poden fer, i tots sabem que, encara que els pares ho farien tot pels seus fills, no hi seran per sempre.

Notícies relacionades

La promesa d'una resposta decidida i consensuada

El repte de l'Ebola

Això és el que demano des d’aquí, des de l’espai creat per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA des del qual se'm dóna l’excel·lent oportunitat de poder expresar-me tal com penso, a les autoritats responsables de la situació: que busquin la practicitat i l’aplicació moral d’unes ajudes que exclouen a gran part de la població, especialment els joves que busquen independitzar-se. Deixin-se d'enraonies i retrets des de l’hemicicle i modernitzin els seus mínims per poder així ajudar el màxim de persones a realitzar-se. Que el pagament del lloguer no s’emporti més de la meitat d’un salari, mentre la resta està destinat al pagament dels estudis, amb crèdit o sense. I és que sortir de la closca cada vegada és més car i més difícil, però hi ha un preu que no estem disposats a pagar: la nostra dignitat.

http://reaccione.wordpress.com/ca