Apatia social, un fenomen sociològic actual a Espanya

4
Es llegeix en minuts
Ayrin Islam

Actualment existeix en la nostra societat un cert rebuig i indiferència cap a la classe política i la vida entorn a ella. Les causes d'aquesta apatia són moltes i fan que les institucions perdin credibilitat: la corrupció, les polítiques restrictives, la falta de proximitat envers el ciutadà, les promeses incomplides, la incompetència i la baixa formació dels polítics, la falta d'ocupacions i oportunitats per a tots, etc. Una llarga llista de causes que fan que els ciutadans, cada vegada més, s'aïllin de la política, la qual cosa suposa un perill per a l'exercici de la democràcia. Si els ciutadans perden l’ interès per la política, es corre el perill que a les institucions arribin polítics que tampoc no es preocupen pels ciutadans, i quan aquests no paren atenció a la política tampoc no s'interessen pels assumptes de la vida pública, és a dir, aquells que els afecten directament.

Part de la societat actual viu en la indiferència amb una mentalitat conformista i passiva, amb la qual cosa es manca d'una cultura de convivència democràtica i ciutadana. L'home pretén viure feliç en la seva bombolla individual evadint-se del món social que l'envolta, i això fa que no aprofundeixi ni reflexioni sobre els fets i la informació que rep. El ciutadà apàtic tria el camí més còmode perquè no es molesta a informar-se sobre allò que l'envolta, i tampoc es preocupa per formar un criteri i, per tant, una ètica i una consciència. Ens trobem, doncs, en una societat passiva, conformista, incrèdula, incommovible i abstreta.

En els últims anys s'han fet públiques informacions que haurien d’haver trastocat l'estructura i els pilars del nostre sistema, tant polític com econòmic i social. Però sembla que tantes revelacions sobre casos de corrupció, robatoris i infraccions de lleis per part dels polítics ja no causen cap reacció en l'opinió pública. Com a exemple tenim les revelacions fetes per Edward Snowden (ex treballador dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units), confirmades pels propis governs, segons les quals tots els nostres moviments mitjançant telèfon, Internet i altres vies de comunicació són controlats i vigilats constantment pel Govern nord-americà per als seus propis interessos. De sobte, el malson del Gran Germà de George Orwell (1984) esdevé una realitat, però a ningú sembla importar-li. A Espanya, la revelació de secrets d'Estat ja no produeix cap resposta per part de la població, per més terribles i impactants que siguin; així, veiem que la informació i la veracitat han perdut la seva rellevància, mentre que el «quart poder» necessita l’ interès de l'opinió pública per exercir el control dels altres tres poders.

Aquesta apatia social ve de l'evolució de la societat per mitjà de la psicologia de les masses, que ha configurat un determinat estat mental en la població. L'estat d'apatia en el qual ens veiem immersos està relacionat amb la pressió de l'excés d'informació a la qual es veu sotmès el ciutadà. La informació que rebem diàriament sobre la vida política pels mitjans és ràpidament digerida i oblidada, i la ment es prepara per a una nova notícia que reemplaci l'anterior, sense provocar resposta en el ciutadà. 

El pitjor de tot és que les elits i les classes polítiques s'esforçaran per mantenir aquest statu quo en la ment col·lectiva de la societat, ja que l'apatia social els beneficia. La pròpia revelació de la veritat afavoreix aquests mecanismes, per la qual cosa el polític o el banquer de torn pot mostrar públicament tota la seva corrupció i maldat sense preocupacions, perquè sap que les masses resten apàtiques sense cap reacció. La màxima resposta de la ciutadania ha estat exercir el dret de manifestació, la qual cosa és insuficient si volem canviar el sistema obsolet en què ens trobem. Necessitem accions organitzades i impulsades per la societat que vagin més enllà de la simple llibertat d'expressió i hem d'evitar caure en l'ambigüitat de moviments com el 15M, sense una fixació d'objectius clars.

Notícies relacionades

La corrupció a Espanya s'ha allotjat en la quotidianitat, que provoca que la societat la toleri, i fins i tot correm el risc que d'aquí uns anys es consideri normal. Hem de canviar aquesta situació, tanmateix que hem vist que, al llarg de la història, la participació dels ciutadans ha estat el motor per canalitzar canvis polítics, socials, econòmics i culturals. No hem de permetre que decideixin per nosaltres, s'ha de deixar de costat l'apatia i la indiferència mitjançant la informació, l'educació i la participació, només així podrem canviar la nostra fatídica situació. En cas contrari, la nostra societat corre un greu risc, com molt bé ho va exposar l'Albert Einstein en una de les seves cèlebres cites: «El món no serà destruït per aquells que fan el mal, sinó per aquells que els miren sense fer res». Definitivament, hem de reaccionar al més aviat possible.

http://reaccione.wordpress.com/