¿Què ha passat amb les energies renovables a Espanya?

És freqüent llegir a la premsa que les energies renovables són cares, que són la causa del dèficit de tarifa o que no són fonts d'energia fiables. També hi ha qui diu que a Espanya centenars d'«espavilats» s'han folrat amb les inversions en renovables a costa de tots els consumidors. En aquest post vull aportar algunes dades bàsiques sobre el que ha succeït a Espanya amb les energies renovables i oferir tres propostes concretes per a millorar la seva implantació.

Abans de començar, cal deixar clar que es parteix d'una postura que considera positiu el desenvolupament d'aquestes energies, perquè no emeten gasos d'efecte hivernacle, permeten reduir la dependència energètica de l'exterior, no generen residus perillosos i afavoreixen un model de producció elèctrica descentralitzat i integrat al territori.

Dit això, analitzem què ha passat a Espanya amb les renovables. El punt de partida ha de situar-se a l'any 2007, quan el Govern va crear un sistema que garantia el cobrament de determinada retribució durant tota la vida útil de la planta vinculada a la producció de cada megavat/hora d'energia elèctrica mitjançant fonts renovables. La retribució per unitat d'energia varia segons el tipus de tecnologia (eòlica, termosolar, fotovoltaica, etc.) i en funció de la grandària de la planta (reben més les plantes més petites). Atrets per la retribució oferta i per la possibilitat d'invertir en l'economia real i contribuir a la protecció del medi ambient, milers de ciutadans van destinar els seus estalvis a la generació d'energies renovables, especialment fotovoltaica, perquè s'adapta millor a inversions més reduïdes. En total, més de 55 000 persones van apostar per l'energia fotovoltaica, moltes d'elles mitjançant instruments de finançament bancari i utilitzant el seu propi habitatge com aval. Tant els productors com els bancs van creure que era una inversió segura, doncs comptaven amb la major garantia que es pot donar a un ciutadà: la d'una retribució publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. Aquest règim retributiu va tenir un enorme èxit, i va fer que s'aconseguís una potència d'energia fotovoltaica gairebé deu vegades superior a l'objectiu que s'havia fixat el Govern. També en tecnologia termosolar i eòlica Espanya es va convertir en un dels líders mundials, i les empreses del nostre país van començar a exportar la seva tecnologia al món.

No obstant això, Espanya sembla no ser capaç de consolidar els èxits. Amb el pas del temps, el Govern, en lloc de seguir fomentant la inversió en renovables, ha passat a liderar les retallades retroactives a aquesta font energètica, la qual cosa ha arruïnat a milers de petits i grans productors, nacionals i estrangers, i ha danyat greument la confiança inversora. De fet, Espanya és un dels països que més demandes d’arbitratge internacional tenen obertes, totes elles a causa de les retallades en aquest àmbit.

Així, l'any 2010, el Govern va aprovar duríssimes retallades a la retribució de les tecnologies fotovoltaica, eòlica i termosolar mitjançant l'establiment d'un nombre màxim d'hores de producció retribuïda a l'any, fixat molt per sota de les hores reals de producció anual. Aquesta retallada va suposar, per a l'energia fotovoltaica, una disminució d'ingressos del 28 %. A això cal sumar un impost a la generació d'electricitat del 7 % que el Govern es va treure de la màniga el 2012, així com el canvi de criteri per actualitzar la retribució a partir de 2013, que suposa un altre 3 % menys. A més, des del gener de 2012, les noves instal·lacions ja no rebran ni un cèntim de retribució per part del sistema elèctric. Per si no n'hi havia prou, el Govern actual s'ha embarcat en una reforma elèctrica que retalla 1700 milions més la retribució a les renovables, i que suposarà el cop definitiu per a molts productors. I, tot i així, el 2013 el dèficit de tarifa va superar els 4000 milions d'euros. Una reforma que, damunt, posa en greu perill el compliment de l'objectiu del 20 % de fonts d'energia renovables el 2020, a què Espanya està obligada pel dret europeu.

Malgrat l'actuació del Govern, Espanya manté encara una posició forta en el sector de les energies renovables. Prova d'això és la celebració de la Fira Europea d'Energia Eòlica aquest mes de març a Barcelona. Una altra és que a Espanya ja s'ha aconseguit desenvolupar sistemes que permeten generar energia renovable les 24 hores sense dependre de que hi hagi sol o vent, com les plantes termosolars complementades amb biomassa (Les Borges Blanques) o les centrals que combinen energia eòlica i hidràulica (El Hierro). I no només això: les energies renovables han aconseguit al nostre país un avanç tecnològic espectacular en els últims anys, i alguns tipus d'energia ja han aconseguit la paritat de la xarxa, és a dir, ja són més barates que les energies convencionals sense la necessitat de cap retribució addicional. 

Finalment, vegem tres propostes concretes que com a ciutadans podem defensar per aconseguir un major desenvolupament de les energies renovables. La primera és que s'ha de garantir que els qui es van arriscar i van invertir en energies renovables a partir de l'any 2007 rebin la retribució prevista llavors pel BOE. Tot i que ara les energies renovables són més barates que moltes fonts contaminants, en aquell moment no ho eren, i, sense aquesta retribució, els milers de productors que van invertir-hi no ho haurien fet. Cal recordar que la inversió en renovables es caracteritza pels seus costos enfonsats; és a dir, el fet que hi hagi un abaratiment de costos d'aquesta tecnologia una vegada instal·lada la planta no comporta un abaratiment dels costos d'aquesta planta ja en funcionament. Per tant, és just i legal que aquests productors rebin els diners que se'ls va prometre; d'aquesta manera també es podrà millorar la confiança a Espanya per afavorir futures inversions.

Notícies relacionades

La promesa d'una resposta decidida i consensuada

El repte de l'Ebola

Segon, és cert que les renovables són més barates que altres tecnologies, però també és necessari que el Govern no posi traves per impedir el seu desenvolupament. Per exemple, una opció molt atractiva amb els costos de 2014 és l’autoconsum d'energia elèctrica: s'instal·la una placa solar a la teulada o a la terrassa de casa i es redueix així la factura elèctrica. No obstant això, amb el nou peatge a l’autoconsum (l'anomenat «impost al sol») implantat pel Govern a petició de les empreses de l'oligopoli elèctric, aquestes instal·lacions queden molt desincentivades. Per tant, com a ciutadans hem de lluitar perquè aquest peatge no sigui aplicat o sumar-nos a campanyes de 'desolbediencia' pacífica. I tercer: com a consumidors podem triar canviar-nos a una companyia que ens garanteixi que el 100 % de l'energia que consumim és renovable. Així podrem, en el nostre dia a dia i sense incrementar les despeses, fomentar les energies renovables.

http://reaccioni.wordpress.com/