¿Per què no votem?

Encara que pel títol pugui semblar que parlaré del referèndum convocat pel Govern català el pròxim 9 de novembre, no és així. Amb aquest article pretenc anar una mica més enllà i compartir quelcom que per mi és gairebé un somni, una de les primeres propostes que aprovaria si fos president del Govern.

¿Què us semblaria votar abans que fossin aprovades les lleis que es debaten al Congrés o al Parlament autonòmic? ¿No us agradaria poder participar més activament en el sistema democràtic? Aquesta és la solució a la desafecció política que tant afecta Espanya i que tant poc sembla importar als qui governen. ¿Realment els interessa fer alguna cosa per posar-hi remei o ja els va bé que la cosa segueixi com està? ¿Apostarien per un sistema més transparent en el qual es votessin les lleis que aproven o prefereixen aquest, en què tan sols es té en compte la ciutadania cada quatre anys i després fan i desfan com volen?

Fa gairebé dos anys i mig que governa majoria absoluta el Partit Popular i els sondejos d’opinió sobre el president i els seus ministres no poden ser pitjors, les manifestacions i els moviments en contra del Govern són una constant i moltes de les lleis que s’han aprovat no tenen el suport dels votants. Tot i així, l’Executiu segueix fent el sord a les demandes de la població. ¿Per què? Doncs perquè pot i el sistema actual el legitima. 

Des del meu punt de vista, el problema no és el Govern, sinó el sistema electoral. El fet que tan sols se’ns cridi a les urnes cada quatre anys és suficient per fer-nos dubtar sobre el nivell democràtic que caracteritza el nostre sistema. Recordem --ja que sembla que ho oblidem massa sovint-- que la paraula 'democràcia' ve del grec 'démos', 'poble' i 'kratos', 'govern': el govern del poble. ¿Però realment mana el poble en un sistema en què tan sols se’ns demana l’opinió cada quatre anys?

¿Què hi ha de dolent a preguntar als ciutadans sobre les lleis que s’han d’aprovar? ¿No és bona la retirada d’una llei que el poble no vol? D’aquesta manera es limitaria el poder de decisió dels polítics i guanyarien importància les decisions de la població, els ciutadans s’implicarien molt més en el sistema de govern i la desafecció política passaria a la història. 

Descrita així, la democràcia directa pot semblar una panacea; tot i això, s’hauria d’estudiar detalladament els pros i els contres d’aquest sistema i de la seva implantació al nostre país. Des del meu punt de vista els punts a favor superen àmpliament els aspectes en contra. Altres països han establert sistemes similars i sembla que no els va malament; Suïssa és el millor exemple del model de participació democràtica directa amb el qual jo somio.

Notícies relacionades

La promesa d'una resposta decidida i consensuada

El repte de l'Ebola

Em pregunto si a Espanya tenim avui en dia algun partit polític que proposi una reforma tan dràstica com aquesta i, en aquest cas, si s’implantaria amb èxit al nostre país. En aquest blog ja vam parlar sobre eines de participació democràtica i, des d’aquí, creiem que un canvi en el sistema democràtic és possible. Sigui com sigui, per demanar que no quedi, i, tornant al tema de Catalunya, si finalment s’independitzés, crec que la participació ciutadana en la democràcia hauria d’anar en aquest sentit; si construïm un nou estat que sigui per millorar. ¿Què us sembla la meva proposta de participació democràtica? ¿La votem?

http://reaccione.wordpress.com/