La promesa d'una resposta decidida i consensuada

la tossuda realitat ha brindat un tràgic ressò a la multitudinària manifestació de dissabte contra la violència masclista. Els cinc assassinats que es van produir en les 48 hores següents han certificat que, efectivament, la plaga no s'atura mentre que el Govern central, ja en temps de descompte, no té ni tan sols possibilitats de reaccionar. La majoria de col·lectius de dones i l'oposició consideren que l'actual legislatura ha sigut temps perdut. O més aviat un lamentable retrocés que és urgent revertir. Sembla l'hora de fer un decisiu salt endavant aprofitant el relleu de l'Executiu. Tots els partits hi semblen disposats si es tenen en compte les propostes que portaran a la campanya electoral, encara que uns tinguin més credibilitat que d'altres.

La principal demanda de la plataforma que va organitzar el 7-N és molt simple: «Tots els partits polítics i les institucions han de considerar la violència masclista una qüestió d'Estat».

A més de preguntar si assumeixen aquesta demanda (ahir tots hi van respondre afirmativament), un bon test de verificació seria analitzar com es van comportar davant la mobilització que va tenir per escenari Madrid. El PSOE i Podem hi van ser presents amb els seus candidats a la presidència del Govern, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. La seva aposta sembla clara. Ciutadans hi va enviar, en canvi, la seva responsable de Polítiques d'Igualtat, Patricia Reyes, que figura al número cinc de la seva llista per Madrid. Una desconeguda. Pel PP, hi va anar Andrea Levy, vicesecretària d'Estudis i Programes, un càrrec de segona fila tot i que amb el llustre de formar part d'una nova generació en ascens. El que es va veure  dissabte no sembla un bon aval per a cap dels dos, però potser no és un mal punt de partida si es té en compte que mai assistien a aquesta mena de cites.

RELLEVÀNCIA SIMBÒLICA / ¿En què s'hauria de traduir aquesta prioritat d'Estat? Per un costat, tots els partits haurien d'anar a una, tancar un gran consens. Encara que el PSOE ha sigut el primer a llançar el guant, tots l'han recollit tot i que jugant amb la terminologia per evitar anar-hi a remolc. També a donar la màxima rellevància simbòlica i pressupostària a aquesta batalla. Els socialistes s'han atipat de recordar com l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero era el primer a dur la bandera contra els assassinats mentre que el seu successor els ha ignorat del tot fins que s'han acostat les eleccions. «Com en tot el que fa referència a aquesta matèria, han arribat tard», segons Carmen Montón, la secretària d'Igualtat del PSOE.

Tan important com els símbols són els diners, acabar amb les retallades. «Bona part de la llei integral contra la violència de gènere no s'ha pogut desplegar per falta de mitjans, tant als jutjats com en les polítiques preventives», apunta la responsable d'Igualtat de Ciutadans, Begoña Reyes. Ella ha treballat com a advocada d'ofici als jutjats de violència de gènere i recorda com «a vegades els funcionaris han d'amagar la víctimes perquè no hi ha cap altre lloc».

ELS PRESSUPOSTOS / Es tracta d'una crítica similar a la que ha estat fent l'oposició i que el 7-N va posar també sobre la taula. «La dotació de la lluita contra la violència de gènere va baixar un 22% entre els anys 2011 i 2015, segons figura als pressupostos de l'Estat», assenyalaven a la nota posterior a la manifestació. Que s'hi han de posar més diners ho sostenen tots, encara que cap hi posi xifres. El PSOE i Podem prometen acabar amb les retallades i Ciutadans esperarà que el seu equip econòmic avaluï les mesures.

El PP rebutja no haver fet res per frenar el problema. Ho ha negat tota la legislatura. Andrea Levy aporta una cascada de xifres, però moltes són de la recta final de la legislatura. Alguna fins i tot correspon al pressupost del 2016 que administrarà el pròxim Executiu.

La tercera exigència del 7-N era ampliar la llei per incorporar-hi el tràfic de dones amb fins d'explotació sexual, les agressions sexuals, els matrimonis forçats i la mutilació genital en la línia del conveni d'Istanbul firmat l'agost de l'any passat per Espanya. Aquí també sembla que hi haurà acord. Fins i tot el ministre de Sanitat i Igualtat, Alfonso Alonso, s'hi va comprometre en la seva última compareixença.

EN CONSTRUCCIÓ / Cap dels quatre partits té encara penjades les propostes a les seves web. Es troben en la fase final de la seva aprovació però ens n'han explicat els esborranys. El més exhaustiu és el del PSOE, que el va avançar en roda de premsa. Les seves mesures més innovadores són la publicació de la llista de maltractadors condemnats amb sentència ferma. També proposa eradicar la prostitució.

Notícies relacionades

El repte de l'Ebola

Els nous Reis del Mambo

El PP ofereix poques novetats respecte als plans que ha anunciat el Govern central, diversos dels quals han quedat en paper mullat. Per Ciutadans, el que és prioritari és revisar la llei integral amb un estudi en profunditat de la seva aplicació actual. L'altra clau és «reforçar l'educació en igualtat des de la guarderia, formant els professionals». Podem ofereix «garantia habitacional a les víctimes» i «un pla de xoc per a l'adolescència».

Quedarà passar de les paraules als fets. Aquí és molt important la credibilitat. La incorporació de Toni Cantó com a número dos de la llista de Ciutadans a València no ajuda aquest partit. Va generar una gran polèmica a l'assegurar que moltes denúncies de suposades víctimes eren falses. Patricia Reyes garanteix que la posició del seu partit no és aquesta. «El Poder Judicial diu que no arriben a l'1% i aquesta és la nostra postura». Carmen Montón els retreu que proposin el contrari que ells: la legalització de la prostitució. Governi qui governi, el debat està assegurat i el consens que sembla imprescindible no serà tan fàcil d'assolir com la majoria s'encarreguen de pregonar.