El Parlament va tombar la transferència migratòria que va proposar Junts
El plantejament pactat ara amb el PSOE va rebre al setembre l’abstenció dels Comuns i el rebuig de la resta de grups de la Cambra
Dels set punts acordats entre Junts i el PSOE, que van permetre finalment salvar els primers decrets de Pedro Sánchez d’aquesta legislatura, el que més crida l’atenció i el que fa sentir més orgull als postconvergents és el traspàs de competències en immigració. No obstant, es tracta d’una demanda que no té l’aval del Parlament. JxCat va sotmetre a votació aquesta proposta durant el debat de política general del setembre passat i només va aconseguir el sí dels seus 32 diputats. Els Comuns es van abstenir –a l’estar d’acord amb la idea de tenir "més autogovern", però no amb l’"enfocament" de la proposta–, i la resta de partits hi va votar en contra. Malgrat tenir motius diferents, el PSC, ERC, la CUP, Vox, Cs i el PP van rebutjar la petició.
Concretament, el text dels postconvergents "exigia" al Govern espanyol la transferència d’aquestes competències i dels "recursos necessaris" amb l’argument que calia "gestionar eficaçment" l’"auge" de la immigració i "garantir la millor integració possible de totes les persones davant el repte demogràfic" actual. En aquest sentit, recordaven que la taxa d’immigració a Catalunya és la més alta de tot l’Estat, amb un 16,2%, i denunciaven que aquest fet resultava un "sobreesforç econòmic i humà per a l’Administració catalana", sense tenir els "recursos corresponents per afrontar-lo".
Notícies relacionadesEl resultat negatiu d’aquesta votació contrasta amb un dels punts de l’acord assolit entre els socialistes i els postconvergents per recolzar la investidura de Pedro Sánchez, en el qual les dues formacions es comprometien que els pactes responguessin "a les demandes majoritàries del Parlament", al qual es referien com a representant "legítim del poble de Catalunya". A més, l’anunci d’aquest traspàs de competències no ha agradat gens ni mica a la Generalitat, especialment per les formes. El Govern català considera que és un pacte que els incumbeix, en el qual no només no han tingut veu, sinó del qual ni tan sols van ser informats.
De moment, no obstant, no es coneixen els detalls de l’abast d’aquest acord, que s’haurà de concretar en una nova llei que aprovi el Congrés, mentre sobrevola el dubte de si realment tindria encaix constitucional. Els postconvergents van a màxims i demanen que la Generalitat tingui les competències "que té qualsevol estat". Segons el seu parer, això inclou aspectes relacionats amb els permisos de residència o de treball, el control sobre els "fluxos" –a través de la fixació de quotes entre comunitats autònomes– o fins i tot la possibilitat d’"expulsar" immigrants multireincidents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CIÈNCIA Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong
- A CATALUNYA La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants
- Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"
- Tradicions i gènere Les dones carreguen encara amb el pes de les festes de Nadal
- 448 al dia MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024
- ¿Com podem desinfectar el mòbil?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els protagonistes de l’esport el 2024 Jorge Martín, contra tots i contra tot
- Un titular vingut a menys El trist Nadal de Frenkie de Jong