L’essència

Notícies relacionades

El Sónar aplaudeix el projecte de les Tres Xemeneies

La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica

Quina meravella. Que útil que hi hagi un lloc on puguis actuar bèstia sense que ningú et denunciï, s’emprenyi, t’ho retregui o en surti ferit. Ni tan sols tu, és clar, perquè, com afirmen tots ells, "la seguretat és el més important per a nosaltres", així que faciliten al destrossador casc, guants i proteccions especials perquè pugui trencar sense trencar-se. Em pregunto fins a quin punt l’auge de la boxa, més enllà de modes i dictats de gent influent, té a veure amb aquesta atàvica necessitat que tenim de treure el nostre costat primitiu amb les dificultats que això comporta en una societat cada vegada més sensible, on certes conductes són durament castigades per tota mena de veus. Per tot arreu se’ns diu que és lleig mostrar-se violent i pegar als altres, però els esports de contacte ho permeten, per descomptat dins de certes regles, de la mateixa manera que permeten un munt de coses necessàries i formidables: deixar sortir la ràbia, treure’s l’estrès, aprendre a controlar-se, vèncer la por, autosuperar-se i –a sobre– posar-se en forma, quin xollo. El quadrilàter és, en aquest sentit, un espai de llibertat sense comparació.

El que passa allà, a més, és tan seriós que es pot llegir en clau metafísica, com ens va ensenyar Jack London en el seu sensacional relat Por un bistec o com hem vist tantes vegades al cine de forma memorable, de Rocky a Million Dollar Baby, o el tràgic germà boxejador de Ray Donovan. Només que ara els boxejadors ja no són canalles, ja no surten de la gana per arribar a la gana, sinó que són, segons la usança de les societats del benestar, transversals. Hi ha pijos que boxegen, de la mateixa manera que hi ha boxejadors a la Mina o a Las 3000 Viviendas. Els cops i l’autocontrol valen el mateix hagis nascut aquí o allà. I a tots els ensenyen que el que passa al ring només ha de passar al ring. No s’hi val pegar fora de les cordes, i qui ho fa no compleix les regles, vulnera el seu pacte amb la societat. La boxa, com altres esports similars, ens proporciona una cosa molt més important que una moda. Un espai on recuperar i mostrar l’essència despullada del que som: éssers que de tant en tant necessiten pegar cops, tot i que molesti, tot i que alguns vulguin negar-ho. Llàstima que m’agafi ara que soc gran, perquè a mi això de trencar vaixelles o televisors no m’interessa gaire, però amb molt de gust m’hauria ficat en un ring a intentar evitar que em partissin la cara.