La malvolguda

Desconec si l’actriu reciclada en socialite, nascuda a Totana, Múrcia, fa 73 anys, haurà llegit algun drama de Jacinto Benavente, aquell nobel espanyol que va rebre el premi mentre s’esgargamellava per la República i abraçava la germinal Unió Soviètica i va despertar després de la Guerra Civil fent la salutació romana a més glòria del Caudillo de totes les Espanyes. Que el van obligar al primer, va dir més tard entre vivas i arribas. En aquesta Espanya caïnita, avui les seves obres amb prou feines trepitgen les taules dels teatres.

Una de les seves més prestigioses dramatúrgies explica la història d’Acacia, una jove que pateix d’amor per Esteban, pretendent i després marit de la seva mare. D’aquest triangle amorós neix una passió oculta entre Acacia i el seu padrastre. En la seva alienació mental no tan transitòria, Esteban es va desfent dels homes que s’acosten a la jove, que comença a ser coneguda amb l’apel·latiu que dona títol a l’obra: La malquerida. Un èxit clamorós en la seva estrena el 1913, narren les cròniques.

Dos productes de televisió –la docusèrie Una vida Bárbara i la ficcionada Cristo y Rey, fins a la setmana passada entre les deu més vistes a Netflix- han tornat a l’actualitat aquesta que va ser actriu de la Transició i el destape, vedet i després domadora i empresària de circ. Si alguna cosa es conclou un cop vistes totes dues és la condició de malvolguda del seu protagonista, a la que el seu marit, el domador de lleons, s’encarrega d’apartar a tots els homes (i també dones) que gosen acostar-se a ella en l’àmbit personal i professional. Seva i de ningú més, una circumstància que es tradueix en constants pallisses i tots els elements que conformen el manual del maltractador físic i psicològic. Descansi en pau.

Amb l’altre amor de la seva vida, el domador / caçador d’elefants, no li va anar gaire millor. "Teníem un pacte: ell tenia la seva vida i jo la meva. Sabíem que no hi podia haver una altra cosa", ha dit Bárbara del seu amant emèrit. "M’agradaria saber què haurien fet altres al meu lloc", assevera a la docusèrie. Com és habitual, sempre hi ha un cortesà disposat a justificar l’injustificable amb arguments d’una altura meritòria: "És Borbó, és follador", l’ha disculpat Peñafiel. Només faltaria. En fi.

El transsumpte que es desprèn de l’agitada vida d’aquesta dona és la representació moderna de La malquerida, inclòs el triangle amorós en el repartiment del qual es va colar el padrastre polític de diverses generacions d’espanyols i una artista que va estimar, va ser mal corresposta i mai la van estimar bé.

Encadenada

Amarrada a una època que es valorava tant la carn com l’esperit, el seu impacte en la societat dels primers anys de la democràcia va ser tan contundent i indiscutible com curt va ser el seu recorregut d’artista de cine, truncat en el seu cas pel seu matrimoni amb el domador del Circo Ruso, que la volia encadenada sota la carpa i no sota els focus.

Com a actriu va tenir la mateixa rellevància que moltes de les seves coetànies (Nadiuska, Susana Estrada, María José Cantudo...), i ni tan sols les seves relacions reals li van procurar aixecar una carrera que els espectadors recordaven dels temps del destape.

Del seu actual protagonisme com a personatge de la xafarderia, es dedueix que tampoc en va treure tant d’allò, més enllà de les pallisses de Ángel Cristo, un programa de cuina en un canal autonòmic, i el suposat pagament pel seu silenci. A jutjar per la deriva dels fets pels quals avui és notícia, desvinculats de cap activitat professional, tampoc li han procurat un retir daurat a Barbados.

Notícies relacionades

El final de les concessions deixa en suspens deu hidroelèctriques

La presa on va germinar la vaga de La Canadenca

Ara qui munta el cristo és el seu fill Ángel Jr. "La casa de la Moraleja era un malson. Hi havia por, terror i sang. En aquella casa entrava i sortia de tot: drogues, alcohol, prostitutes (...) El veritable malson era la meva mare", va assegurar el noi coincidint amb l’apogeu de les dues sèries.

Anant a mal borràs després de la cancel·lació de Sálvame, les altres tertúlies d’igual tenor ja tenien carnassa amb què alimentar la seva gana. I allà continuen des de fa mesos. L’exactriu de nou a les pantalles. Però Bárbara Rey, contra el que probablement hauria sigut el seu desig, no ha tornat al cine. Ha tornat al circ.