Transparent i previsible

L a Directiva Europea que encara ens regeix en les relacions laborals és de l’any 1991. ¿Recorden com era la feina llavors? Ni internet, ni teletreball, ni empreses de treball temporal (les ETT, que no es van regular fins al 94), ni riders coordinats per algoritmes. Les formes d’ocupació han canviat radicalment i, per això, és urgent tenir un Estatut del Treballador actualitzat.

La Unió Europea va fer els deures el 2019. Una nova Directiva que va derogar la del 91 i que millora les condicions laborals de milions de treballadors, no en condicions econòmiques, sinó en un dret ampliat a la informació que es rep en el moment de la firma del contracte. L’1 d’agost del 2022 era la data límit perquè els estats membre traslladessin la directiva a les seves respectives legislacions nacionals. El govern espanyol encara no ho ha fet, i s’està exposant a ser multat pel retard. Aquesta tardança és difícil de comprendre perquè un avantprojecte de llei estava ja disponible a finals del 2022. Però, amb les eleccions, ja se sap.

L’objectiu de la directiva és que les condicions laborals siguin "transparents" i "previsibles". La "transparència" es tradueix en informació clara i nítida sobre les tasques que s’hauran de fer, el sou base i els plus, si hi ha dret a tenir formació o no, mentre dura el període probatori (que quedarà regulat i serà proporcional a la durada del contracte). La "previsibilitat", d’altra banda, s’enfoca en conèixer els quan: el dia de cobrament, l’horari de feina, el calendari laboral, les vacances, dies i hores que l’empresa pot sol·licitar hores extres, i amb quanta antelació es preguntarà si es té disponibilitat per treballar aquelles hores. La directiva no fixa cap antelació i, en la proposta del govern, apareix una proposta d’antelació de tres dies. No és un aspecte fútil, com no ho són d’altres. L’abast que es vulgui donar a aquesta directiva hauria d’estar negociat amb els agents socials.

Notícies relacionades

El Sónar aplaudeix el projecte de les Tres Xemeneies

La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica

La directiva afirma que aquests canvis també ajuden les empreses a mantenir la capacitat d’adaptació i flexibilitat que requereixen per adaptar-se als canvis econòmics. És cert que "previsibilitat" i "flexibilitat" no casen del tot bé i, si hi ha una franja en la qual totes les parts –treballadors i organitzacions– poden millorar les relacions laborals i mantenir la competitivitat, és estreta. Això reforça la necessitat de negociació social de la nova legislació.

Un altre aspecte que pot derivar en més conflictivitat laboral és que la directiva determina que una empresa no podrà castigar o tractar desfavorablement un treballador que decideixi compaginar dues feines a temps parcial, o que es negui a fer una tasca si no hi ha un preavís suficient. I això em recorda una conversa recent amb una estudiant que complementa la seva activitat oferint algunes hores setmanalment a una ETT: "Vaig dir que no volia treballar la nit de Cap d’Any i ara no m’estan passant hores". Això ho continuarem sentint, perquè el nombre d’hores i el tipus de feina queda fora del proveïment de la directiva. Però no deixa de ser una forma de càstig velat.