L’accessibilitat en el preu: un fenomen mundial però local

Espanya no és una excepció i, de fet, els preus de la vivenda han crescut més d’un punt percentual anualment per sobre de la renda disponible. Dit d’una altra manera, cada any que passa, adquirir una vivenda és un 1% més difícil. En el nostre cas s’uneix un factor addicional: l’estancament en els salaris, producte de l’estancament en la productivitat de l’economia espanyola, una cosa que passa des de fa dues dècades. A més, no és un fenomen que hagi anat a menys en els últims anys. Des del 2019 al 2023 el preu de la vivenda ha crescut un 22% més que la renda de les famílies. I tampoc és un fenomen homogeni, perquè la vivenda és un fenomen local. En les línies que acompanyen a aquest article hem vist com, dins de l’àrea metropolitana, Badalona i Sant Cugat són les dues ciutats amb pitjor situació d’accessibilitat. Dues ciutats a prop de Barcelona, que reben l’ona expansiva de l’atracció de Barcelona i la seva escassetat de sòl. Fenomen que va completament deslligat de l’evolució de la renda dels seus ciutadans. I no oblidem que és un fenomen amb la seva pròpia ona expansiva. La impossibilitat d’accedir al mercat de la propietat, on a més les condicions financeres s’han endurit respecte a dècades passades, condueix la demanda al mercat del lloguer, un mercat també amb escassetat (el sòl és el mateix), on els preus també porten una evolució completament deslligada de la de la renda. El següent pas, el coneixem, condicions habitacionals cada vegada pitjors. És difícil lluitar contra un fenomen mundial, però sí que podem lluitar contra l’estancament de la productivitat, les condicions financeres –sense excessos– i l’escassetat de sòl. En depèn l’impacte local.