"És una bona millora per evitar més morts"

Uns 10 minuts és el temps d’espera habitual cada vegada que baixen les barreres dels passos a nivell per a cotxes i vianants al costat de les vies de tren a Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Un temps massa valuós per a desenes de veïns de la ciutat que, farts de veure parpellejar el semàfor en vermell i llegir el missatge poc ambigu que ordena "no passar", creuen, això sí, amb la prudència de mirar a cada costat gairebé a cada pas que fan.

Per si les barreres i semàfors deixen algun dubte, cada tren de l’R2 que s’aproxima s’assegura de xiular en reiterades ocasions de manera que cap transeünt pugui ignorar-ho. El motiu és clar: 180 persones han mort atropellades a les vies, un trauma que se suma a la cicatriu urbana que suposen per a molts els gairebé 15 quilòmetres de vies ferroviàries que passen pel municipi vallesà.

Per tot això, l’anunci del tan desitjat soterrament de les vies, les obres de les quals començaran el 29 de gener, ha sigut motiu de celebració per a la majoria de veïns, que veuen per fi la llum al final del túnel a unes reclamacions sostingudes durant més de quatre dècades. "Ja era hora. Ja ens tocava que les soterressin", declara a aquest diari Jaime Navarro, de 79 anys i veí de tota la vida de la ciutat, que creu que el resultat de l’enterrament ferroviari serà "positiu": "Serà una bona millora per evitar més morts". També Antonio Castro, de 65 anys, i que ha baixat a l’estació de Montcada per fer un tomb en bici, celebra que es comenci el soterrament i valora positivament "tot el que siguin avenços per al bé col·lectiu".

L’Ajuntament de Montcada i Reixac, acompanyat d’entitats i veïns que han lluitat perquè el soterrament sigui una realitat, va anunciar l’inici de les obres en un acte obert a la ciutadania ahir. Malgrat això, alguns habitants, farts d’anys de promeses incomplertes, encara mantenen dubtes sobre el soterrament.

Un exemple és Conchi Vázquez, de 55 anys i també veïna de tota la vida de la localitat, que comenta: "Fins que no vegi la primera pedra no m’ho creuré". Amb tot, Vázquez confia que els treballs ajudaran que el municipi "no estigui dividit" i a evitar preocupacions. Amb la mateixa alegria continguda parla Helena Cruz (58 anys), que desitja que "tant de bo sigui veritat [l’inici de les obres]" perquè les vies suposen "una divisió de la ciutat" i soterrar-les "ajudarà a cosir els barris". Fent la vista enrere, Cruz recorda els anys de manifestacions per reclamar aquesta fita i valora tantes promeses incomplertes i retards com una "presa de pèl".

Montcada i Reixac està travessada per 15 quilòmetres de vies, dels quals 14 tallen literalment el nucli urbà. Si s’hi sumen les barreres viàries –les carreteres C-33 i C-58– dona un total de 29,17 quilòmetres que es troben principalment en teixit urbà. A punt d’agafar un tren de l’R2 direcció Barcelona, Cristina Heredia, de 35 anys i veïna del centre, explica la "incomoditat" que li suposa haver d’esperar 10 minuts cada vegada que ha de creuar les vies, una cosa que molts es veuen obligats a fer quan van al metge, a l’escola, a algun tràmit o a comprar el pa.

"El soterrament millorarà, sobretot, per creuar, i ajudarà a cosir els barris i la ciutat", afegeix Heredia, que admet que els set anys d’obres "molestaran", però que és un preu a pagar que "valdrà la pena". En la mateixa línia, Patricia Sbert (28 anys) assenyala que com que "tota la zona comercial o les escoles estan a un costat, al final, s’han de creuar les vies per a qualsevol cosa". Aplaudeix que per fi arribi el soterrament de les vies per dir "adeu als accidents" i ajudar que puguin passar més fàcilment persones amb crosses o amb problemes de mobilitat.

Imprudències al creuar

Notícies relacionades

"El meu fill i jo érem fugitius"

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Més crítica amb el projecte –que costarà uns 540 milions d’euros– es mostra Lucía Gómez, de 35 anys, que retreu la "imprudència" de tota la gent que creua en vermell pel pas a nivell: "No et va de cinc o deu minuts quan t’estàs jugant la vida". A més, Gómez, que no dubta que el resultat pugui acabar sent positiu per a la ciutat, diu que molta gent "ara es queixarà perquè se n’ha d’anar a altres estacions i que aquestes estaran més saturades", principalment, perquè les molèsties no seran curtes. "¿Va de cinc minuts o de set anys?" pregunta.

També María Blandon (20 anys) comenta que no creu que els passos i l’espera que suposen "siguin un problema". "Hi ha molta gent que es desespera perquè triga, però em sembla just, és que si no hi pot haver encara més accidents", destaca. Malgrat això, sí que comparteix la visió que les vies divideixen la ciutat i confia que el soterrament suposi una millora en matèria de seguretat i mobilitat.