L’ACA va proposar portar aigua de l’Ebre a BCN almenys en tres ocasions

El director de l’agència va destacar que aquesta opció és l’actuació d’emergència que pot aportar un cabal més important i en va quantificar el cost: 200 milions d’euros. Reyes, en tres d’aquestes reunions d’alt nivell, on es decideix com gestionar la sequera a Catalunya, va exposar aquesta possibilitat tècnica i va assegurar que la infraestructura, si es decidia optar per aquesta mesura, podia estar a punt el 2025, ja que es podia construir en un any i dos mesos.

En total, es va calcular que per mitjà d’aquesta connexió es podien transferir a la regió metropolitana 45 hm3 a l’any. Aquesta quantitat és una mica superior al volum emmagatzemat en el dia d’avui a l’embassament de Susqueda. Reyes, no obstant, va advertir que el gran risc associat a aquesta mesura era el rebuig social que podia generar a Catalunya. Tot i així, dins de les diferents alternatives plantejades, el director de l’ACA va ressaltar aquesta opció.

Connexió reversible

En tot moment es va sostenir que la conducció fos reversible, és a dir, que servís d’utilitat per enviar aigua de nord a sud i de sud a nord. Una possibilitat que no comparteix el president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Joan Alginet: "Mai baixaria aigua de nord a sud. A Barcelona no hi ha excedent".

Segons va comprovar aquest diari, Reyes es va referir diverses vegades a una sèrie de mesures a utilitzar per lluitar contra l’actual crisi hídrica. En aquesta llista, on es recollien les dues dessalinitzadores, dues noves potabilitzadores al Besòs, els barcos, la reducció dels cabals ambientals o les subvencions per recuperar pous, per posar-ne alguns exemples, també hi havia el trasllat de l’aigua de l’Ebre fins a Barcelona mitjançant una canonada.

L’obligació de l’ACA, davant un escenari d’escassetat com aquest, és buscar solucions tècniques i eficaces. En aquest context, Reyes va suggerir als membres del Govern que es plantegessin seriosament la possibilitat de connectar el CAT amb ATL, i recuperar un pla de canonada que ja es va posar sobre la taula a principis de segle, amb un recorregut que uneix Constantí i Olèrdola.

‘No’ del Govern

Després de les explicacions del director de l’ACA, la Comissió Interdepartamental de la Sequera va debatre aquesta proposta, però va decidir no adoptar-la. De fet, en els últims mesos, tant el president Pere Aragonès com el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, van rebutjar taxativament portar aigua de l’Ebre a Barcelona, malgrat les pressions de certs sectors que van posar de nou aquest projecte a l’agenda. Mascort fins i tot es va reunir amb el col·legi d’enginyers, un dels col·lectius que encapçala aquesta infraestructura, i els va explicar que els seus plans no passaven per aquest trasllat d’aigua, sinó per potabilitzar i regenerar aigua al Besòs, a més d’impulsar les dues noves dessalinitzadores (la de la Tordera i la del Foix).

Notícies relacionades

El Sónar aplaudeix el projecte de les Tres Xemeneies

La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica

¿I què passarà si, mentre aquests i altres projectes estan en marxa, continua sense ploure? Abans que anar a buscar aigua de l’Ebre a través d’una canonada fixa, es recorrerà a l’opció, puntual i d’emergència, dels barcos cisterna. En el dia d’avui, a la meitat de Catalunya que forma part de les conques de l’Ebre, i per tant, també a Tarragona, la sensació de sequera és gairebé imperceptible (l’àmbit del CAT està en fase de prealerta). Els embassaments de l’Ebre disposen de reserves, cosa que genera una situació de contrast absolut entre Tarragona (que es proveeix amb el minitransvasament de l’Ebre) i la resta de les conques internes.

Però, per ara, el Govern redueix la solidaritat entre diferents zones a una opció: el trasllat d’aigua en barcos, que a més de Sagunt, podrien arribar a carregar també a Tarragona. L’opció tècnica més controvertida, traslladar aigua de l’Ebre fins a l’àrea metropolitana de Barcelona, sí que ha sigut sobre la taula del Govern en els últims mesos. Però la decisió política de l’Executiu, després d’estudiar-ho, és contundent: no s’obrirà aquest calaix.