CONTEXT
Carnaval t’estimo
A diferència de la nit de Cap d’Any o Sant Joan, la gent surt menys ansiosa i més ben disposada al que vingui
Ja arriba. Per fi. Oblidats els rigors nadalencs –¿com van les festes, bé o amb la família?– i superats els àrids cims de gener, el flamant paisatge del 2024 es desplega en una vall de trepidants expectatives. Des d’aquí, tot baixada. Sembrant plaers culpables, aquest sol de febrer acaricia febril les carns gallardes. Clama luxe i luxúria. A menjar i cantar, a ballar i suar, a beure i besar, a sortir i no entrar. El carnaval ofereix una oportunitat meravellosa per treure’s el fred de l’esperit a toc de taló i cop de perruca.
Explica Joan Amades al Costumari català (fascicles 98-101, 1950-1956) que l’origen etimològic del carnaval procedeix bé del "carro naval", és a dir, desfilada de carrosses, bé de les carns tallades, privades per la immediata quaresma. Els mercats catalans escenifiquen per tradició aquesta lluita entre el dejuni i la gola, l’austeritat i la carnalitat, entre Apol·lo i Dionís en una celebració festiva de l’origen de la tragicomèdia.
Afortunadament, el carnaval ja no és l’única festa insurrecta del calendari. Gràcies a una saludable relaxació dels costums, aquest país ha trastocat el santoral, de Pilar a Fermí en acolorit almanac. No oblidem tampoc el 28 de juny, la festa LGTBI que des del 1977 celebra cada any, davant Espanya i el món sencer, l’inici dels 364 dies d’orgull hetero.
–D’acord, i ¿fa falta tot aquesta disbauxa, els tangues i les mamelles?
–Sens dubte.
–¿I per què us caseu?
–Hi ha sis països on et maten i 60 on et fiquen a la presó.
–¿Però no us fa vergonya que ho vegin els nens?
–A nosaltres sí, però a ells no.
No és l’única, però és la millor. El carnaval no envelleix. Al revés, floreix cada temporada sumant versions i significats sense permís ni pudor. Ajuda el dubte de la data, que canvia d’any en any i només coneixen els capellans i els gestors culturals, guardians d’arcanes calendes. Per carnaval tot s’hi val. A diferència de la nit de Cap d’Any o de Sant Joan, la gent surt menys ansiosa, més despresa i més ben disposada al que vingui. Per carnaval guanyem intrascendència i perdem la por de fer el ridícul perquè el fem junts. Menys per menys, més.
Saltar a un tren aquests dies, si la vaga ofereix treva, permet redescobrir fisonomies urbanes sota el filtre d’expressions cíviques que sovint les contradiuen. Sitges, per exemple, ciutat delicada, primmirada i elegant, es posa travesti, punky i underground. Vilanova, continguda en forma i fons, aquests dies ho dona tot. I atenció també al cartell de Molins, el corretapa de Santaco, les màscares de Rubí i el nombrós programa de l’Ajuntafems, com es rebateja el consistori de Terrassa. Lluny de casa, per fer el ruc amb careta i sense morrió. Que no et conegui ningú, que la vida és un carnaval. Si no tens temps o ànim per a l’excursió, el mínim és acostar-te al mercat del barri.
–¿Ni això? Doncs baixo a treure la gossa.
Notícies relacionades–¿Quina gossa?
–La gossa que porto dins.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia