Els Goya 2024,en 10 claus

Les acusacions airejades en les últimes setmanes contra els directors Carlos Vermut i Armando Ravelo per haver exercit violència sexual han situat el tema dels abusos en el centre del debat en la indústria del cine. L’Acadèmia ha anunciat el seu propòsit de fer explícits durant la gala el seu suport a les víctimes d’assetjament i el seu ferm rebuig de les actituds masclistes, i l’Associació de Dones Cineastes (CIM) repartirà entre els assistents pai-pais amb el lema #SeAcabó per mirar d’implicar "homes i dones de l’audiovisual espanyol" en la lluita contra els abusos.

camí de l’oscar.

Les votacions per als Goya es van tancar abans que l’Acadèmia de Hollywood anunciés la presència de dues pel·lícules espanyoles entre els candidats a l’Oscar: La societat de la neu, de J. A. Bayona, en les categories de millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria, i Robot dreams, de Pablo Berger, com a millor llargmetratge d’animació. Tot i així, serà inevitable que el resultat que aquests dos films aconsegueixin en la gala del cine espanyol sigui llegit com un reconeixement o com un fre a les seves aspiracions el 10 de març al Dolby Theatre de Los Angeles.

la tornada d’ERICE.

Víctor Erice, un dels directors fonamentals de la història del cine espanyol, ha rebut la seva primera nominació a un Goya amb 83 anys. L’explicació està en la parquedat de la seva carrera. Els seus dos primers llargmetratges, El espíritu de la colmena (1973) i El sur (1983), es van estrenar abans del naixement dels premis Goya el 1987. El tercer, El sol del membrillo (1992), hauria pogut optar a un Goya al millor documental, però aquesta categoria no es va crear fins al 2002. Cerrar los ojos, que opta a 11 guardons de l’Acadèmia, és el seu quart llargmetratge a mig segle de cine. No seria estrany que la indústria volgués rendir-li homenatge amb algun premi gros (¿millor direcció, potser?).

‘opera prima’ de rècord.

Amb les seves 15 nominacions, 20.000 espècies d’abelles, el debut en el llargmetratge d’Estibaliz Urresola, s’ha convertit en l’opera prima amb més candidatures de la història dels Goya. El rècord estava fins ara en mans de J. A. Bayona, que, amb L’orfenat, va obtenir, el 2008, 14 nominacions, de les quals set es van traduir en premis.

més dones que mai.

La presència femenina en les nominacions és aquest any més alta que mai. En un 61% de les candidatures hi ha, almenys, una dona. N’hi ha prou de mirar enrere –i no fa falta anar gaire enrere– per entendre que la xifra és una fita molt considerable. El 2020, les dones eren presents només en el 20,4% de les nominacions. L’any passat el percentatge havia pujat fins al 40%. En aquesta edició, 12 dels 28 premis que es van entregar van anar a parar en mans d’una o més dones. ¿S’arribarà aquest any almenys a la paritat?

goya d’honor centenari.

Dir del director de fotografia Juan Mariné (Barcelona, 1920) que és història viva del cine espanyol és no exagerar ni un mil·límetre: Mariné va participar en l’equip que va filmar l’enterrament de Durruti el 1936; dues dècades després, va fotografiar la primera pel·lícula a eastmancolor i cinemascop que es va fer en aquest país (La gata), i, quan el 1987 va donar per conclosa la seva carrera darrere la càmera, es va dedicar a la recerca i la restauració de negatius antics. Una vida de cel·luloide.

Sigourney weaver.

Creat el 2022, el premi Goya Internacional ha sigut fins ara copat per actrius. Després de Cate Blanchett i de Juliette Binoche, serà Sigourney Weaver (Nova York, 1949) la que el rebrà en aquesta edició. I, tot i que no fa falta cap justificació per reconèixer i recompensar la trajectòria de la protagonista d’Alien, Els caçafantasmes, Goril·les en la boira, Armas de mujer i La tempesta de gel (per elegir només cinc títols de la seva vasta filmografia), l’Acadèmia de Cine ha fet constar que premia Weaver per "la seva impressionant trajectòria plena de pel·lícules inoblidables i per inspirar-nos creant personatges femenins complexos i forts".

el marró de presentar.

Presentar la gala dels Goya és una encomanda enverinada de la qual pocs aconsegueixen sortir ben parats. En una maniobra astuta, l’Acadèmia ha apostat aquest any per barrejar l’exitosa contemporaneïtat de Los Javis (Javier Calvo i Javier Ambrossi), pujats en la recent onada de felicitacions aconseguides per La Mesías, amb el classicisme i l’experiència d’Ana Belén, nom totèmic del cine espanyol. A veure com els va amb el guió que han preparat Paloma Rando i Pilar de Francisco.

molta música.

La gala també inclourà les actuacions d’Amaia, David Bisbal, Estopa, India Martínez, María José Llergo, Niña Pastori, Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral. De moment no s’ha revelat la naturalesa dels números que interpretaran, però, si a tots els dona per actuar per separat, ja poden preparar-se els espectadors per a una cerimònia extrallarga.

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

absències.

Aquí cada un té la seva particular llista de greuges. Hi ha un cert consens a l’hora de lamentar el menysteniment de pel·lícules com O corno, de Jaione Camborda (la Concha d’Or a Sant Sebastià només ha rascat una candidatura a millor actriu revelació); La espera, de F. Javier Gutiérrez (tensíssim thriller rural amb un molt premiable Víctor Clavijo); Secaderos, de Rocío Mesa (inexplicablement absent en els apartats artístics), i Hermana Muerte, de Paco Plaza (exclosa per haver-se estrenat en una plataforma sense passar per les sales de cine).