Les inspeccions per la covid a les residències van ser deficients

L’acord parlamentari, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que s’aprovarà amb els vots d’ERC, PSC i Junts, destaca que van faltar mitjans i personal, que regnava el desconeixement sanitari i la descoordinació, que les inspeccions van ser deficients i que es va hospitalitzar els malalts de manera "desigual". Un document que ha enervat les associacions de familiars, que el consideren rebaixat.

Havia de ser una comissió d’investigació que després va acabar sent un grup de treball. Però el Parlament és la primera institució política a tot Espanya que ha volgut aclarir què va passar a les residències durant la pandèmia. Després de 40 compareixences presencials i 48 per escrit, 10 sessions de treball i 23 peticions de documentació, cada grup parlamentari ha extret les seves conclusions, a excepció de PP, Vox i Ciutadans, que no les han presentat. Els Comuns van elaborar un document que no s’ajustava als requisits formals. La resta de partits van acabar votant en comissió, i a porta tancada, les conclusions finals a què ha tingut accés aquest diari.

Desconeixement sanitari

El text del Parlament sí que deixa clar que l’atenció mèdica dins de les residències va deixar molt a desitjar malgrat tractar-se de malalts molt complexos. Afirma que en els geriàtrics hi havia "desconeixement sanitari" i "manca de recursos assistencials", perquè el sistema sanitari anava per una banda i el residencial per una altra.

Però a l’hora de parlar dels trasllats hospitalaris, defensen el protocol del Sistema d’Emergències Mèdiques que limitava l’esforç terapèutic a la gent gran: "Les decisions es van prendre seguint criteris mèdics". Tot i així, el text assenyala que l’accés als centres hospitalaris per part dels residents va ser "desigual" a causa de "la tensió del sistema sanitari" i a "la falta de coordinació".

Les esmenes de la CUP i els Comuns denunciaven que els responsables sanitaris van vulnerar el dret a la salut dels residents evitant el seu pas pels hospitals. Recollien així les impressions de l’oenagé Metges sense Fronteres, que va viure de primera mà el que passava a les residències. Però la resta de grups no van acceptar aquesta lectura i han quedat fora del text definitiu. Tampoc recull el document final la petició de CUP i Comuns d’augmentar els centres de gestió 100% pública (suposen menys de l’1%) en detriment dels de gestió privada. De fet, l’acord afirma que no hi va haver diferències de mortalitat en funció de la titularitat de les places. Considera, a més, que cal fomentar la col·laboració publicoprivada del sector, augmentant el seu finançament

"La fase inicial de la pandèmia va estar marcada per la falta de mitjans", comença el document, que també destaca que en els primers moments es "van improvisar respostes per afrontar la situació". "En els primers dies no hi havia instruccions per als centres residencials", i quan n’hi va haver, els centres van rebre una "allau" que era "impossible d’assumir". "Molts dels errors comesos van ser conseqüència de no disposar d’estructures preparades i protocols clars", explica el document, que també insisteix en el desconeixement científic de la covid durant els primers mesos.

Les conclusions parlamentàries no recorden que els epis van arribar als geriàtrics catalans amb un mes de retard ni tampoc estudia el pla de les residències memòria intermèdia per aïllar els malalts que va costar 8 milions d’euros i on el 80% dels llits no es van utilitzar. Sí que insisteixen que no hi havia manera de fer proves diagnòstiques per saber qui tenia el virus i qui no, i que molts dels malalts tampoc tenien símptomes, per la qual cosa els aïllaments eren impossibles en un primer moment. El disseny i l’estructura arquitectònica de la majoria dels centres, de tipus hospitalari amb alta densitat de persones, afegeixen, va afavorir la transmissió. Segons el text parlamentari, l’única vulneració de drets que s’ha detectat en tota la crisi pandèmica va ser la falta d’informació. "Algunes residències van vulnerar el dret dels familiars a la informació sobre l’estat de salut i evolució dels residents", estableix el document. També assenyala que la mesura de confinar els avis a les seves habitacions per frenar la propagació del virus va tenir importants seqüeles físiques i emocionals. "Sovint no entenien què passava i es van veure privats del contacte personal".

Falta de personal

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

El capítol més contundent és el que incumbeix als empleats dels geriàtrics. "La falta de personal per atendre tots els residents, a més de la precarització i els baixos salaris, ha sigut el detonant de la situació crítica viscuda en els centres residencials". Falta formació, els sous són massa baixos, les jornades laborals excessivament llargues, l’absentisme recurrent i la ràtio de personal està desfasada. "És contradictori voler reconèixer el sector residencial com a essencial al mateix temps que hi ha una precarietat sistèmica que els governs han mantingut en l’última dècada", admet el text. De fet, recorda que la mesura de la Generalitat per suplir les baixes de personal durant la pandèmia va ser "poc efectiva" ja que els 400 voluntaris no estaven prou formats ni tenien disponibilitat.

Un altre dels revessos al Govern en les conclusions té relació amb el servei d’inspecció de la Generalitat, que "només" compta amb 29 inspectors. El text afirma que les inspeccions són "deficients".