Una democràcia sota la llei marcial

Un militar revisa el passaport: "¿Tenen cita? Tots els documents, sisplau", diu. "Sí, sí". La periodista creua llavors l’arc detector de metalls i el soldat li registra la motxilla. Al modest rebedor, apareix una assistenta que es disculpa per les molèsties en aquest anònim edifici d’una zona híperblindada de Kíiv, a pocs metres del recinte governamental. I és aquí on apareix Oleksandr Kornienko, vicepresident del Parlament ucraïnès.

"Bon dia", remuga Kornienko sorprès per l’assumpte pel qual se li ha vingut a preguntar: com funciona una democràcia en guerra, la d’un país en el qual regeix una llei marcial que limita la llibertat de premsa o d’expressió. "És el mateix que ens pregunten molts diputats europeus", afirma. "¿Les eleccions? Se celebraran sis mesos després del final de la llei marcial".

Les reunions parlamentàries han disminuït i es planegen gairebé sempre en l’últim minut. Si sona una alerta antiaèria és obligatori suspendre els debats i anar als refugis. "Però el debat hi és i el Parlament continua treballant", afirma Kornienko. "El que és cert és que tenim algunes limitacions: no podem canviar la Constitució, ni dissoldre el Govern, ni demanar un impeachment del president o (ara mateix) convocar eleccions", admet. Les propostes legislatives, a més, sempre han de tenir la firma del president, que també té àmplia discreció al fer canvis al seu Govern o prendre decisions relacionades amb la guerra.

El Parlament ucraïnès ha disminuït el nombre dels seus diputats elegits en els últims comicis, que han passat de 423 a 401. Això és degut al fet que alguns han mort al camp de batalla i d’altres han sigut apartats davant de la sospita d’activitats a favor de Rússia. "A d’altres, de partits prorussos que han sigut dissolts, se’ls ha permès quedar-s’hi i s’han dividit en dos nous grups", explica Kornienko.

En un cafè, la diputada Solomiia Bobrovska, del partit proeuropeu Holos (oposició), es queixa perquè ella, com tota la resta de diputats i empleats estatals, no pot abandonar Ucraïna sense una autorització oficial que no sempre s’obté. "Això ens limita molt en la possibilitat d’establir contactes internacionals i teixir aliances", diu. Petró Poroixenko, expresident ucraïnès i oligarca, ha sigut un dels afectats per aquesta mesura. En almenys dues ocasions, li ha sigut prohibida la sortida del país.

Menys llibertat d’expressió

Notícies relacionades

Europa es divideix en l’enviament de tropes de pau a Ucraïna

"Si no fos per la meva mare i la teràpia, seria a la presó"

"Considerem que la llibertat d’expressió és molt limitada pel fet que es prohibeix l’accés de la premsa al Parlament", afirma per la seva banda Maria Ionova, diputada que pertany a la formació de Poroixenko, Solidaritat Europea. A més, des del 2022 tots els canals de televisió estan fosos en una única plataforma i els homes en edat militar tenen prohibit sortir del país. S’autoritzen les detencions sense tenir cap ordre judicial.

Altres canvis també estan vinculats a la llei marcial. Des de la invasió, els encarregats d’aplicar la llei ja no són civils ni policies, sinó l’Exèrcit, cosa que, no obstant, en la pràctica, ha transformat molts governadors del país en governadors militars. "És una situació completament insòlita per a una democràcia com la nostra. Però ens estem esforçant, busquem solucions noves tot el temps", conclou Kornienko.