Sense dret a resurrecció

És clar que eren amics. Aquest article s’escriu des de les Canàries, i tots tres –ministre, secretari d’Organització del PSOE i assessor– van triar les illes com a destí vacacional en un parell d’ocasions. Venien amb les famílies i pagava Koldo al comptat, bitllet sobre bitllet. Un dia, davant diverses autoritats canàries que van acudir a saludar el responsable de Transports, a Koldo li va caure a terra un sobre amb bitllets de 100 euros que es va apressar a recollir. Així eren d’amics. ¡L’assessor pagant les vacances al ministre! És realment bonic. No pot estranyar que a Ábalos això li faci tant mal després de tant temps compartit dins i fora del ministeri. Ábalos adora el poder com només pot fer-ho un outsider, però també les diversions humanes, massa humanes, que li permeten reconnectar amb si mateix per acabar en plantofes i calçotets a casa seva.

Sang sanchista

La carrera política d’Ábalos respon en part a certes tradicions del PSOE –el cursus honorum que han d’emprendre els que arriben de províncies– i en part a la transformació de l’escosistema socialista sota el lideratge miraculós del secretari general, poblat per una aristocràcia de sang sanchista, i un estrat de lampistes i aparatistes. Un representant del primer pot ser Pepe Blanco, ara lobbista milionari, i que únicament comptava amb el batxillerat per aconseguir un lloc al món. Un exemple del segon són els que han succeït Óscar López com a secretari d’Organització del PSOE. Sánchez vol lluitadors –sigui de boxa o de sumo– per dirigir els assumptes interns del partit, no lluminàries polítiques o intel·lectuals. López encara era un senyoret amb idiomes i pedant. Millor César Luena i millor encara Ábalos, que ha sigut el que més ha durat en el càrrec (de juny del 2017 a juliol del 2021). Ábalos és diplomat en Magisteri, tot i que només ha impartit classes com a mestre mig curs escolar, i encara millor: és fill d’un torero: Heliodoro Ábalos, El Carbonerito.

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

La família, arrelada a la localitat valenciana de Torrente, era modesta i menestral. El toreig no els va treure de pobres i el jove Ábalos va pencar en diversos llocs (una botiga familiar de nines, una altra botiga de souvenirs, una gestoria) mentre estudiava la carrera. Tothom coincidia que se les arreglava molt bé organitzant recursos i persones. Va militar al PCE uns anys, però després es va mudar al PSOE, i en molt poc temps va començar la seva carrera política: amb 25 anys, cap del gabinet del delegat de Govern a València. El PSOE ha sigut la seva empresa durant més de quatre dècades. Després es va ficar en la política municipal, i a l’Ajuntament de València va estar 18 anys: vuit com a assessor i 10 com a regidor. Va ser secretari general de l’agrupació valenciana i de la província de València i vicesecretari general del PSPV-PSOE.

Ábalos tenia el convenciment que el PSOE de València estava a punt de desaparèixer i potser ell mateix també, i per això va apostar per Pedro Sánchez i li va aconseguir avals i vots per guanyar les eleccions a secretari general. Quan Sánchez va ser defenestrat es va mantenir al seu costat: va confiar en la seva intel·ligència, la seva resistència temperamental i el seu instint de poder. Així va ser elegit, quan la tornada triomfal, secretari d’Organització. Leal, pragmàtic, astut, maniobrer i brutal quan ho creu necessari, després de tant treball havia reunit un patrimoni apreciable: tres vivendes i dos locals comercials li rendien 5.000 euros mensuals el 2020. Un any després era destituït com a ministre i ell mateix dimitia com a secretari d’Organització. Ara no vol fer-ho com a diputat. Sap perfectament que si ho fa està mort políticament. I aquesta vegada sense dret a resurrecció.