Gairebé tots contents

Tots contents amb el pacte pressupostari entre el govern minoritari de la Generalitat presidida per ERC i el PSC, el primer partit de la Cambra, relegat a l’oposició. Els republicans i els socialistes ofereixen per segon any consecutiu un exemple de responsabilitat, consoliden l’exercici de la transversalitat política malferida en l’etapa del procés i envien un missatge de tranquil·litat a Pedro Sánchez. Junts continua fent ostentació del seu desinterès per la governació del país, però pot assenyalar ERC com un partit sucursalista, en la línia de la CUP, i això sembla compensar-los. El PP i Vox estaran exultants de poder acusar el PSC de col·laborar amb els enemics d’Espanya.

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

No tots estan satisfets amb el resultat. El partit d’Ada Colau es queda en terra de ningú. Els Comuns, presoners en un casino, volen posar a prova durant alguns dies la força política que els queda després de la pèrdua de l’alcaldia de Barcelona, especulant amb la predisposició del PSC i ERC a reincorporar-los a la centralitat governamental al Parlament i a l’ajuntament de la capital. Pere Aragonès i Salvador Illa, després de l’experiència dels comptes del 2023, l’hi han posat fàcil, han deixat fora de la lletra dels pactes pressupostaris els seus acords particulars.

La reedició del pacte pressupostari entre ERC i el PSC podria fer creure que entre aquests dos partits hi ha alguna cosa més que interessos conjunturals, alguna cosa així com una aposta de futur que no fa tant hauria semblat un improbable metafísic per les raons que tothom recorda. Un miratge. Els socialistes, relegats a l’oposició per un pacte entre independentistes que va durar quatre dies, trenquen l’esquema garantint-li al govern minoritari un plàcid final de legislatura. No obstant, resulta difícil de creure que en un escenari a la inversa com el que dibuixen els sondejos, els republicans facilitin la governació en minoria de Salvador Illa. Entre demanar i oferir sempre hi haurà un referèndum pel mig.