El servei de bicis i motos compartides de BCN perd el 67% de les llicències

L’ajuntament va treure a concurs uns 11.000 permisos el 2020 i només en continuen en actiu 4.500 després d’haver-se retirat més de la meitat dels operadors

El servei de bicis i motos compartides de BCN perd el 67% de les llicències

carlos márquez daniel

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de dos anys de debat i negociació, l’Ajuntament de Barcelona va optar, el maig del 2020, per aplicar la teoria del cafè per a tothom en el repartiment de llicències de bicis i motos compartides. Era l’enèsim exemple de com el sector privat avança amb agilitat juntament amb els nous hàbits ciutadans, i de com l’Administració pública mira de posar ordre, moltes vegades, a misses dites. Es van repartir prop d’11.000 permisos a un total de 12empreses de motosharing i a set de bicisharing.

Els barcelonins passaven a disposar de dues empreses de metro i bus (TMB i FGC), una de tramvia (Tram; el Tramvia Blau seria la segona, però llavors ja feia dos anys que estava fora de joc), una de trens de rodalies (Renfe), una de bicicleta pública (Bicing) i 20 de sharing privat, amb les seves 20 apps diferents. A pocs mesos que acabi la concessió, el juliol del 2024, només sobreviuen quatre apps de motos i quatre de bicicletes. Amb un 67% menys de llicències actives.

Nou protocol

L’última empresa a marxar ha sigut Seat Mó. El 20 de febrer, la companyia va informar els seus abonats que l’1 de març deixaria d’operar a Barcelona la seva flota de 632 vehicles elèctrics. "Després de molts viatges compartits, ha arribat el moment de conduir cap a noves aventures", va explicar en el seu comiat. En tot aquest temps, Seat Mó haurà acumulat 1,8 milions de viatges i 24,7 milions de minuts consumits. Un dia abans, casualitats de la vida, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de Seat, Wayne Griffiths, van subscriure un protocol per abordar conjuntament els reptes de la mobilitat sostenible, la dinamització de l’activitat econòmica i l’impuls de la innovació urbana.

Abans que Seat ja havien caigut en el sector del motosharing firmes com Avant, Respiro, Oiz i Scoot. El març del 2024, a escassos cinc mesos que vencin els quatre anys de contracte, només en queden quatre de les 12 que van començar: Movo, Cooltra, Acciona i Yego, amb un total de 2.539 motos. El 19 de maig del 2020 es va fer públic el resultat del concurs públic. Sobre la taula, 6.958 llicències de moto compartida. El consistori (i la lògica anava a favor seu) pensava que només s’hi presentarien mitja desena d’empreses, les que ja tenien motos per la ciutat o havien mostrat interès. Però hi va haver 21 postulants.

Només en pot quedar un

Afortunadament, nou dels postulants van caure per defectes de forma. Els 12 restants es van repartir 4.176 credencials. Les que falten, fins a arribar fins a les gairebé 7.000, es van repartir entre els guanyadors que van acceptar explotar una xifra superior a les 348 que van rebre, una xifra realment molt per sota del que esperaven els postulants. Va començar una versió motoritzada de la pel·lícula Els immortals –"només en pot quedar un", ¿ho recorden?–, amb els operadors tallant-se amistosament i subtilment el cap els uns als altres i absorbint demanda i llicències.

Van començar a lluitar pel públic jove, els turistes, els executius; amb ofertes de llançament, promocions. Tot, sempre, des d’aplicacions diferents. Eren compartiments totalment estancs. Van ser molts els usuaris que van acabar per descarregar-se un parell d’apps, sempre en funció de la disponibilitat de motos al seu entorn. Gairebé quatre anys després només continuen operatives una quarta part de les llicències que l’ajuntament va oferir al sector. Credencials que exploten una tercera part de les empreses que van iniciar l’aventura el maig del 2020.

Les llicències de motosharing vencen al juliol, moment en què el consistori, després de cedir les competències d’aquesta matèria a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), cedirà la sort de l’invent al concurs que convoqui l’ens supramunicipal, en el qual estaran implicades fins a una desena de ciutats de l’entorn de la capital catalana. Hi haurà més vehicles i s’espera que menys operadors.

Les bicicletes, una mica millor

Notícies relacionades

Amb les bicis ha passat una cosa semblant. Es va començar amb 3.975 llicències, que van quedar en mans de set empreses després que tres hi renunciessin o no complissin els requisits del concurs. A mitjans de març del 2024 només en continuen actives quatre (Bolt, Cooltra, Ridemovi i Donkey Republic), que exploten un total de 2.185 permisos, un 55% menys que l’oferta inicial.

A diferència de les motos, la idea de l’Ajuntament de Barcelona en aquest sentit és tornar a convocar un concurs similar, sense fer el salt metropolità. Per dues raons: primer, perquè s’espera que venci el contracte del Bicing a finals de dècada; segon, perquè l’AMBici (la bici pública metropolitana que explota TMB) s’acaba de posar a nedar i no és qüestió d’anar trepitjant-se la manguera. Però més val que s’afanyin amb el concurs, aquestes llicències també vencen al juliol.