Les tres batalles polítiques del tramvia per la Diagonal

Si res canvia de manera radical, el Trambesòs i el Trambaix s’acabaran unint per la Diagonal. Però fins que arribi el dia, i des que es va iniciar el debat al respecte, el tramvia haurà maltractat no pas pocs polítics. En alguns casos, ha contribuït a fer-los fora del càrrec. En d’altres, els ha fustigat una vegada ja l’havien perdut.

D’altra banda, alguns partits han fet autèntics girs copernicans respecte alprojecte. El primer que ho va proposar va ser CiU, quan Joaquim Molins n’era el cap de files a l’Ajuntament de Barcelona. El PSC no hi estava d’acord. Després els socialistes el van subscriure, amb ICV recolzant-lo. I, tot i que Xavier Trias va arribar a defensar amb entusiasme la connexió en plens municipals, al final el grup de CiU es va oposar frontalment que es portés a terme.

El primer afectat clar pel tramvia va ser l’alcalde Jordi Hereu. Després d’un titubeig inicial, Hereu va apostar per la unió del tramvia i la transformació que això suposaria per a un tram de la Diagonal més que considerable.

El final d’Hereu

L’aposta requeria el suport d’altres grups. Hereu comptava amb 14 regidors, una xifra allunyada dels 21 de la majoria absoluta. Entre tots el van matar i el govern local va morir sol: l’alcalde Hereu va posar sobre la taula la possibilitat d’unir el tramvia per la Diagonal pel mig de la via en format bulevard, o pels laterals en format rambla.

Tot i que CiU ho havia fet anys enrere, la primera a postular la connexió en el mandat 2007-2011 va ser Imma Maiol, d’ICV. El president d’ERC al consistori, Jordi Portabella, va forçar la celebració d’una consulta ciutadana per votar el bulevard o la rambla. I el de CiU, Xavier Trias, va aconseguir afegir una tercera opció a la votació: la que no es fes res. I aquesta és la que va guanyar, amb un 80% de suport sobre una participació escassíssima de tan sols 150.000 persones.

Les xifres i el resultat van enfonsar Hereu, però d’entrada va caure, com un fusible, el primer tinent d’alcalde, Carles Martí. De la consulta es recorda la imatge d’Hereu votant, i segons es va saber després, donant a entendre que ho havia aconseguit quan la màquina no va poder registrar el seu vot. Fiasco dins del fiasco.

El 2011, Trias va arribar a l’alcaldia. Quan la va deixar ja era el principal detractor del tramvia a la capital catalana. La seva alternativa: autobusos elèctrics. I així va quedar la cosa fins que, inesperadament, el primer alcalde convergent a la ciutat va perdre les eleccions municipals del 2015 i la nova alcaldessa, Ada Colau, va reprendre el projecte de la unió de Trambesòs i Trambaix per la Diagonal. I aquí va arribar la sorpresa. Trias, nou cap de l’oposició, dolgut per una derrota que no esperava, es va trobar amb un mal trago encara menys previsible.

Les banyes de Mas

El 30 de juliol del 2015, Colau va creuar la plaça de Sant Jaume i va visitar el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, amb qui es va posar totalment d’acord sobre la connexió del tramvia. Mas li va mostrar el seu suport, i l’encarregada de confirmar-ho en roda de premsa va ser la vicepresidenta de l’Executiu català, Neus Munté, que actualment és regidora en el grup que encara presideix Trias. La consellera va remarcar que el debat sobre l’assumpte se centraria d’ara endavant al calendari i en el finançament.

L’empipada de l’exalcalde va donar peu a un comunicat del grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona esmenant el Govern de CiU, una mica inèdit: «CiU recorda a Colau i a Mas que l’única consulta popular que s’ha fet a Barcelona va rebutjar el tramvia per la Diagonal».

Després de Mas, també Carles Puigdemont i Quim Torra van donar el seu suport al consistori per unir el tramvia. Trias insistia que això només beneficiaria l’empresa privada i que els autobusos elèctrics serien més eficients. Colau i els seus socis del PSC no es van aturar, i es va iniciar la prolongació del Trambesòs de Glòries a Verdaguer. L’última derivada política de l’assumpte és que una vegada que Collboni ha aconseguit convertir-se en alcalde s’ha generat un nou desacord, aquesta vegada de calendari, entre l’actual govern municipal i l’anterior.

Collboni i el temut retard

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

Ha cobrat força el conat que Collboni va fer abans d’aconseguir la vara de comandament municipal, quan va afirmar que Barcelona ha viscut moltes obres d’envergadura en els últims anys i va deixar caure que potser no és el moment idoni per abordar les obres del tram final, entre el passeig de Gràcia i Francesc Macià, una vegada acabi el que està en curs, fins a Girona. Des d’aleshores, ha evitat diverses vegades fixar una data d’inici de la fase pendent.

El socialista, això sí, ha sigut inequívoc a l’afirmar que és partidari de la connexió i de fer-la per la Diagonal. Però no ha confirmat –i l’hi han preguntat mil vegades– que tingui intenció de fer-ho en el mandat actual, que conclou el 2027.