Perfil

El primer condemnat de l’1-O que torna a la política institucional

Josep Rull

Històric de Convergència, torna a la primera línia abans que l’amnistia entri en vigor. Va passar més de tres anys a la presó i va veure retallada la seva inhabilitació per la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició.

El nuevo presidente del Parlament, Josep Rull, sentándose por primera vez su puesto de honor.

El nuevo presidente del Parlament, Josep Rull, sentándose por primera vez su puesto de honor. / Zowy Voeten

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Josep Rull (Terrassa, 1968) es va convertir ahir en el primer pres condemnat pel referèndum de l’1-O que aconsegueix tornar a la política institucional després dels indults i amb l’amnistia aprovada, pendent d’aplicació. L’exconseller va ser proclamat president del Parlament, amb el suport de Junts, ERC i la CUP, en un acord forjat per evitar que el PSC aconseguís el comandament. Rull va passar més de tres anys a la presó, però va ser exonerat pel Govern espanyol i va veure retallada la seva inhabilitació amb la reforma del Codi Penal que va derogar la sedició, per la qual cosa no ha hagut d’esperar que un jutge li apliqui l’amnistia per tornar al carril institucional, com sí que requereixen altres dirigents com Jordi Turull o Oriol Junqueras.

Rull, que va ocupar la cartera de Territori entre el 2016 i el 2017, va ser número tres de la candidatura de Junts a les eleccions catalanes del maig. No obstant, abans de la convocatòria d’eleccions anticipades, havia despuntat com a possible candidat si finalment Carles Puigdemont declinava presentar-se als comicis, i va ser l’encarregat de substituir-lo en tots els debats als quals no va poder assistir presencialment.

Diputat des del 1997

El flamant nou cap de la Cambra coneix fil per randa una institució a la qual va entrar per primera vegada com a diputat el 1997, i de la qual ja va ser secretari tercer de la Mesa entre el 2010 i el 2015. No obstant, la seva carrera política va començar molt abans. Amb 18 anys, es va afiliar a les joventuts de Convergència, les JNC, organització de la qual va ser secretari general entre el 1994 i el 1998, junt amb l’exconseller Carles Campuzano, un dels membres ara del Govern sortint d’Esquerra.

Uns anys més tard, el 2003, va ser per primera vegada candidat a l’alcaldia de la seva ciutat, Terrassa. Va estar 10 anys picant pedra com a regidor d’un ajuntament eminentment socialista, i va arribar a acariciar la vara de comandament el 2011, quan va retallar distàncies i va quedar a només dos regidors del PSC de Pere Navarro. Un resultat insuficient, però que el va acabar d’impulsar internament. El 2012 va ser elegit secretari d’organització de CDC, en una executiva liderada per Oriol Pujol, que ben aviat es va veure entelada pel cas de les ITV.

Però la posició de més rang, la de conseller, la va aconseguir el 2016, quan el llavors president Puigdemont el va nomenar al capdavant de Territori i Sostenibilitat, posició que va ocupar fins a la seva destitució amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de la declaració d’independència fallida.

Notícies relacionades

Rull va ser l’únic membre del Govern de l’1-O que va acudir al seu lloc de treball el dilluns posterior a la suspensió de l’autonomia, tal com s’havia pactat l’executiu en un primer moment, i mentre Puigdemont i altres membres del seu Govern ja estaven a Brussel·les. Rull va penjar una fotografia en la qual se’l veia treballant al seu despatx, amb el diari del dia a sobre de la taula. Durant la seva etapa a la conselleria va tenir com a principal escuder Damià Calvet, que el va substituir en el càrrec quan va ser empresonat.

Ara té el repte de dirigir la Cambra, però també de refer els ponts entre independentistes, ja que la seva elecció confirma els primers passos d’Esquerra, en plena convulsió interna, per recuperar la unitat. No obstant, el tarannà dialogant de Rull, del qual va fer bandera en el seu primer discurs com a president del Parlament, tampoc genera anticossos en el PSC, que aspira a poder amarrar el suport dels republicans a una futura investidura de Salvador Illa, una vegada la de Puigdemont hagi fracassat.