El primer condemnat de l’1-O que torna a la política institucional

Rull, que va ocupar la cartera de Territori entre el 2016 i el 2017, va ser número tres de la candidatura de Junts a les eleccions catalanes del maig. No obstant, abans de la convocatòria d’eleccions anticipades, havia despuntat com a possible candidat si finalment Carles Puigdemont declinava presentar-se als comicis, i va ser l’encarregat de substituir-lo en tots els debats als quals no va poder assistir presencialment.

Diputat des del 1997

El flamant nou cap de la Cambra coneix fil per randa una institució a la qual va entrar per primera vegada com a diputat el 1997, i de la qual ja va ser secretari tercer de la Mesa entre el 2010 i el 2015. No obstant, la seva carrera política va començar molt abans. Amb 18 anys, es va afiliar a les joventuts de Convergència, les JNC, organització de la qual va ser secretari general entre el 1994 i el 1998, junt amb l’exconseller Carles Campuzano, un dels membres ara del Govern sortint d’Esquerra.

Uns anys més tard, el 2003, va ser per primera vegada candidat a l’alcaldia de la seva ciutat, Terrassa. Va estar 10 anys picant pedra com a regidor d’un ajuntament eminentment socialista, i va arribar a acariciar la vara de comandament el 2011, quan va retallar distàncies i va quedar a només dos regidors del PSC de Pere Navarro. Un resultat insuficient, però que el va acabar d’impulsar internament. El 2012 va ser elegit secretari d’organització de CDC, en una executiva liderada per Oriol Pujol, que ben aviat es va veure entelada pel cas de les ITV.

Però la posició de més rang, la de conseller, la va aconseguir el 2016, quan el llavors president Puigdemont el va nomenar al capdavant de Territori i Sostenibilitat, posició que va ocupar fins a la seva destitució amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de la declaració d’independència fallida.

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

Rull va ser l’únic membre del Govern de l’1-O que va acudir al seu lloc de treball el dilluns posterior a la suspensió de l’autonomia, tal com s’havia pactat l’executiu en un primer moment, i mentre Puigdemont i altres membres del seu Govern ja estaven a Brussel·les. Rull va penjar una fotografia en la qual se’l veia treballant al seu despatx, amb el diari del dia a sobre de la taula. Durant la seva etapa a la conselleria va tenir com a principal escuder Damià Calvet, que el va substituir en el càrrec quan va ser empresonat.

Ara té el repte de dirigir la Cambra, però també de refer els ponts entre independentistes, ja que la seva elecció confirma els primers passos d’Esquerra, en plena convulsió interna, per recuperar la unitat. No obstant, el tarannà dialogant de Rull, del qual va fer bandera en el seu primer discurs com a president del Parlament, tampoc genera anticossos en el PSC, que aspira a poder amarrar el suport dels republicans a una futura investidura de Salvador Illa, una vegada la de Puigdemont hagi fracassat.