Una ciutat "millor que la del 2008"

Les paraules de la ja exalcaldessa il·lustren els seus 16 anys al capdavant de la segona ciutat de Catalunya, en la qual ha buscat deixar enrere el passat com a ciutat dormitori per convertir-la en un motor econòmic de Catalunya.

En aquest objectiu s’emmarquen algunes de les seves principals accions de govern aquest últim any. Sobresurt l’impuls definitiu al Pla Director Urbanístic (PDU) sobre el qual descansarà el futur pol enfocat a la recerca biomèdica que projecta la ciutat. Pla que, després de ser tombat als tribunals en la seva primera versió, va començar a rodar a l’abril després a l’aconseguir la seva aprovació definitiva.

D’aquest últim exercici destaquen també l’impuls del primer eix verd de la ciutat, al barri de Santa Eulàlia, i la licitació del nou contracte de neteja, previst per començar a rodar l’any 2025. El soterrament de les vies de tren o la reurbanització de la zona de Can Rigal són altres exemples de projectes encara pendents. Fonts municipals recorden com les dues grans crisis amb què ha lidiat durant el seu mandat –la de 2008 i la de la covid– han portat els seus governs a posposar projectes.

Marín ha mirat a més d’explotar sempre les potencialitats de la marca Barcelona això sí, sense renunciar a la singularitat local tan reivindicada pels hospitalencs. És precisament en aquest àmbit on va trobar més èxits en aquests 16 anys de mandats. Marín va ser hàbil al detectar que alguns dels artistes que tenien tallers a Barcelona es van començar a traslladar a l’Hospitalet atrets per lloguers més assequibles. Ràpidament, li va donar forma i va plantejar el cridat Districte Cultural que ja acull més de 500 artistes i que manté les seves perspectives de creixement, especialment des del reimpuls que li ha donat Rosalía.

També va trobar un fort suport en el fet que la Fira de Barcelona i el Mobile World Congress (MWC) s’ubiquin a l’Hospitalet. Conegudes són les seves sortides pels bars de la segona ciutat de Catalunya amb John Hoffman, CEO de GSMA —l’empresa que gestiona el Mobile—, a qui Marín ha exercit d’amfitriona aquests anys i a qui fins i tot va arribar a nomenar fill adoptiu de la ciutat.

En els seus anys al capdavant de la ciutat, Marín també ha lidiat amb esculls marcats sempre per les múltiples complexitats socials de la ciutat. Un exemple d’això és la seva elevada vulnerabilitat social i les altes densitats de població fins i tot en el context de la Unió Europea, herència, en gran manera, de l’etapa del desenvolupisme franquista, que va construir sense planificar serveis ni espais públics.

Tot i que queda enrere, es pot destacar també el referèndum independentista de l’1 d’octubre de 2017, quan Marín va acudir a un institut de l’Hospitalet en el qual la Policia Nacional actuava per impedir la votació. Va reclamar al cap d’operatiu que cessessin les càrregues i se n’anessin de la ciutat.

En la seva última etapa, a més, Marín ha hagut d’afrontar problemes judicials en què s’han vist implicats regidors del seu govern i, de fet, va arribar a ser investigada pel cas Consell Esportiu tot i que la seva causa va quedar finalment arxivada.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

NÚRIA MARÍN

L’HOSPITALET (PSC)