L’oposició reclama a Quirós perfil propi com a nou alcalde

Fins ara, els socialistes han aconseguit tirar endavant qüestions clau com les ordenances fiscals o els pressupostos municipals del 2024 gràcies al suport ocasional que ERC i Comuns han donat al govern de la fins ara alcaldessa Núria Marín (PSC).

No obstant, tant ERC com Comuns han avisat que el seu suport no està ni de bon tros garantit i condicionen el seu suport a projectes concrets o a canvis en el model de ciutat.

S’hi van referir els portaveus de l’oposició en el ple d’investidura en què Quirós va rellevar Marín. "Esperem canvis i que no es tracti tan sols d’un canvi de nom", va esgrimir Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, amb els quals el PSC governa a la veïna Cornellà de Llobregat.

Per la seva banda, el líder de l’oposició, Jaume Graells (ERC+EUiA), va recordar a Quirós els seus "incompliments" com a anterior regidor d’Educació i Cultura de l’Hospitalet, tot i que li va oferir diàleg.

"Estem disposats a trobar punts de trobada per reivindicar-nos com a ciutat obrera", explica Graells a EL PERIÓDICO. "El relleu a l’alcaldia no ens genera cap expectativa de canvi real", assumeix el líder de l’oposició, que destaca com a repte urgent l’"emergència social" a la ciutat, perquè "la pobresa infantil supera el 50% en alguns barris".

"Molt bel·ligerants"

També es pronuncia sobre els reptes del nou alcalde la regidora Sonia Esplugas, que va aconseguir tres nous regidors per al PP en les passades municipals per ser tercera força. "Li desitgem tota la sort del món però serem molt exigents amb ell", explica aquest diari.

Esplugas emfatitza que els populars seran "molt bel·ligerants" quant a la fiscalització de Quirós i el seu equip de Govern.

A més de teixir aliances amb l’oposició, la convulsa àrea de Seguretat, principal problema de la ciutat segons els baròmetres municipals, és el gran desafiament de Quirós a l’alcaldia.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

Un altre dels seus desafiaments és la saturació de les escoles del nord de la ciutat. Els barris més densament poblats de la Unió Europea comporten també unes ràtios d’alumnes per classe més que elevades. Un problema que també es trasllada a les escoles bressol, sobretot, des que el Departament de Educació assumís la gratuïtat d’I-2 dels centres públics, fet que va fer augmentar la demanda.

Finalment, l’alcaldessa sortint va arrencar en el seu últim mandat la "tercera gran transformació" de la ciutat, amb macroprojectes a anys vista i que inclouen el PDU Biopol-Granvia, el soterrament de les vies de tren al seu pas per la ciutat i el desenvolupament de la zona de Can Rigal i del nou Hospital General de la ciutat.