ERC proposa modificar tres lleis i crear un òrgan específic

Que Catalunya disposi d’un "finançament singular" a l’estil del concert econòmic basc s’ha convertit en la condició sine qua non d’Esquerra per investir Salvador Illa (PSC). I aquesta qüestió ha començat a inundar els titulars del debat polític a Catalunya. Per donar a aquesta petició més credibilitat, els republicans acudeixen a la negociació amb els socialistes amb una proposta definida de com es pot arribar al nou model de finançament. Una proposta que defensa que, per fer-ho realitat, n’hi hauria prou amb modificar tres lleis clau i crear un òrgan específic de coordinació. És, en definitiva, el manual d’ERC per arribar al nou sistema.

El primer pas i el més simbòlic en termes històrics seria impulsar una llei específica per modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca), aprovada pel Congrés el 1980. És tracta d’una de les normes essencials sobre la qual es va construir l’Espanya de les autonomies després del franquisme i també és la norma de la qual vol fugir ERC, i en general l’independentisme, per aconseguir aquesta singularitat financera. De fet, ja ho va intentar el president Artur Mas el 2012 amb el seu pacte fiscal, però, després del cop de porta de Mariano Rajoy, va donar un nou finançament per impossible i va decidir emprendre la ruta del procés.

La modificació de la Lofca que proposen els republicans seria més aviat simple. Serviria fonamentalment per fer constar "els principis i característiques essencials del nou règim de finançament" fent "referència expressa" al fet que es tracta d’un canvi per a Catalunya. Aquest moviment es faria per esquivar possibles impugnacions davant el Tribunal Constitucional, ja que ha dictat diverses sentències defensant la "preeminència" de la Lofca en qüestions de finançament autonòmic. Aconseguir al Congrés prou suports per a aquesta reforma legislativa no hauria de ser complicat per a ERC: li valdria amb els vots amb els quals es va investir Sánchez (179) o amb els quals es va aprovar l’amnistia (177). El més important és que podria portar a terme l’operació sense el concurs del PP i Vox.

Per completar la reforma legal, els republicans proposen modificar dues normes més. La primera, la llei de finançament de les comunitats autònomes, en què es recollirien les característiques del nou model. La segona, la modificació de la llei de cessió de tributs perquè es defineixi el "nou règim" de recaptació d’impostos a Catalunya. Aquest pas seria una de les claus del nou model perquè ERC vol que la Generalitat passi de gestionar el 9% dels impostos que es recapten a Catalunya –uns 5.000 milions–, al 100% –52.000 milions.

El manual d’ERC inclou un últim pas a tenir en compte per poder completar l’operació. La creació d’un òrgan específic en el qual siguin presents la Generalitat i l’Estat. En aquest espai s’abordarien dues qüestions fonamentals: la quantia de l’aportació que faria la Generalitat a la solidaritat interterritorial –els diners destinats a les comunitats amb "menys capacitat econòmica"– i el pagament d’una quota a l’Estat pels serveis que presta a Catalunya –Exteriors i Defensa, per exemple–. Aquesta és la part més delicada: fixar aquestes dues xifres. Ni ERC ni la Generalitat les han volgut precisar per donar marge "a la negociació política".

"Canviar les regles del joc"

¿És aquest un model vàlid per arribar a aquest finançament singular? Aquest és, almenys, el que va presentar el Govern al març i que, en les últimes setmanes, ERC ha assumit com a propi de cara a la negociació de la investidura. Una de les negociadores republicanes, Marta Vilalta, va sostenir dijous passat que l’objectiu és "canviar les regles del joc". "No ens val un cafè per a tots o un nou pacte per a tothom", va afegir. I canviar les regles passa per aquesta reforma legal. "Tenim el mètode i el portàvem en el programa electoral", reivindica una veu autoritzada de la direcció.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

La proposta jurídica per arribar al nou finançament –el manual que ara assumeix ERC– l’ha dissenyat el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao. Ridao, amb una extensa trajectòria jurídica i un passat en ERC –en va ser el secretari general–, s’ha convertit en el jurista de capçalera del president Pere Aragonès. També és de la seva pròpia mà la proposta perquè Catalunya celebri un referèndum sobre el seu futur polític emparat en la Constitució.

Però a diferència del referèndum, ERC està convençuda que la qüestió del finançament no s’ha de centrar en si és legal o no. Els republicans ho donen per fet i es remeten als models propis d’Euskadi i Navarra, on ja es recapten tots els impostos i després es paga una quota a l’Estat sense dubtes sobre el seu encaix jurídic. Amb aquest argument de fons, s’han llançat a reclamar un model singular també per a Catalunya. N’hi hauria prou, asseguren, amb modificar tres lleis i crear un òrgan de coordinació.