La hipòtesi d’un règim específic causa irritació també entre socis

El Govern camina amb tacte sobre la negociació d’un finançament singular per a Catalunya, un complex assumpte que ERC ha posat a sobre de la taula a canvi del seu eventual suport a la investidura de Salvador Illa com a president. Pedro Sánchez i María Jesús Montero ja han donat el vistiplau a la recerca d’alguna fórmula que impliqui un tracte diferent d’aquesta comunitat autònoma, deixant clar que no contemplen la seva sortida del règim comú a través d’un concert com el basc.

Però n’hi ha hagut prou amb aquesta mera presa de posició, sense cap detall concret, perquè gairebé totes les formacions representades al Congrés dels Diputats alcin la veu: de Junts al PP, passant per Compromís i les mateixes federacions del PSOE. La quadratura del cercle, fins i tot per a un Govern acostumat a tirar projectes endavant contra pronòstic i en l’últim moment, sembla aquí molt difícil.

LA DEMANDA D’ERC.

Els republicans demanen un finançament singular que permeti a la Generalitat recaptar i gestionar tots els impostos que es generin al seu territori. Amb ERC com a element imprescindible perquè no hi hagi repetició electoral a Catalunya, una convocatòria que torpedinaria els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve, el Govern evita posar l’accent en la seva rotunda negativa a un concert d’aquest tipus. Fonts de la Moncloa parlen ja de la recerca de "fórmules imaginatives" per a la comunitat, però de moment, dins de la seva prudència declarativa, tampoc recolzen la proposta d’Illa, recollida a l’Estatut, que passa per crear un consorci tributari entre l’Estat i la Generalitat.

Al Govern no són capaços d’anticipar què acabarà passant, però des de fa una mica més d’una setmana el pessimisme sobre les possibilitats d’un acord a Catalunya cotitza a l’alça entre els ministres. Tot i així, continuen alimentant l’esperança que al final, l’"últim dia", explica un membre de l’Executiu (la data límit és el 25 d’agost), ERC acabi votant el líder del PSC. No tant pels fruits d’una negociació que formalment acaba de començar, sinó perquè als republicans, a diferència de Junts, no els interessen uns nous comicis després dels seus mals resultats del passat 12 de maig.

LA INCOMODITAT DE JUNTS.

Els postconvergents ja han deixat patent la seva incomoditat i malestar davant l’actual debat sobre el finançament català. La negociació entre el PSC i ERC, amb el Govern al gol de tots els moviments dels socialistes catalans, deixa de banda el partit de Carles Puigdemont. L’expresident de la Generalitat ja parla d’"escàndol" i "xantatge". Davant un ambient tan caldejat amb Junts, en què els seus set diputats al Congrés resulten tan indispensables com els d’ERC perquè el Govern tiri endavant les seves iniciatives, Sánchez i els seus col·laboradors ja han començat a llançar picades d’ullet. Dimarts passat, el cap de l’Executiu va obrir als postconvergents el pacte sobre el finançament, deslligant-lo de la investidura d’Illa.

EL PP, TANCAT EN BANDA.

Els populars van sortir en tromba quan l’Executiu va començar a parlar de finançament específic per a Catalunya. Segons el seu parer, es tracta d’un nou episodi de "compra de vots" amb l’única finalitat que Sánchez continuï a la Moncloa. Però els socialistes contesten que l’autonomia compta amb competències de les quals manquen en altres territoris, com la política penitenciària i la seguretat, i recorden que el PP català ja va abraçar la "singularitat" d’aquesta comunitat en el seu programa del 2012.

L’hipotètic pacte amb ERC es firmaria independentment de la reforma del règim comú, sense que Catalunya sortís d’aquest. Per canviar el sistema que afecta tots els territoris tret d’Euskadi i Navarra, i continuar vigent malgrat que el seu període d’aplicació va caducar el 2014, es necessita el concurs del PP, que governa a 11 de les 17 autonomies. Però l’acord entre els dos principals partits sembla impossible. Primer, per l’aversió d’Alberto Núñez Feijóo a segellar pactes amb el PSOE. I després, gairebé més important, per les divergències de criteri entre els diferents territoris conservadors. Andalusia, per exemple, defensa donar un pes més gran a la població en el càlcul, un enfocament al qual s’oposa Galícia.

DIVISIÓ EN EL PSOE.

Les diferències internes no només afecten el PP. També els socialistes es troben dividits davant un debat en el qual les posicions depenen més del territori que de les sigles. De forma paradoxal, el PSOE té al seu favor que el seu poder territorial és ara bastant escàs, després de la debacle de les eleccions autonòmiques celebrades fa un any. Però això no ha impedit que diferents líders territorials del partit hagin clamat en contra del finançament particular per a Catalunya. El més contundent, com sempre, ha sigut el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. "Ximples no som en aquest país", va dir fa uns dies. La "singularitat", va afegir, és només un forma d’emmascarar un "privilegi". Des de les federacions extremenya i castellanolleonesa es van llançar missatges similars. A tots ells, la direcció socialista els va demanar que tinguin "confiança" que "no es perjudicarà cap territori". Però el malestar segueix present.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

ELS SOCIS D’ESQUERRA.

L’ala esquerra del Congrés tampoc és aliena a aquest debat. Partits com Compromís i la Chunta Aragonesista, que formen part de Sumar, soci minoritari al Congrés, ja han advertit que bloquejaran al Parlament qualsevol temptativa de donar a Catalunya un tracte diferent sense que es reformi tot el sistema de règim comú, una cosa que l’Executiu no contempla portar a terme si no hi ha pacte amb el PP.