El col·lectiu s’allibera de les sigles

"Les etiquetes LGTBI poden arribar a ser una presó", assegurava una persona queer nord-americana a X (antic Twitter). El seu comentari, que es va fer viral, va destapar una realitat cada vegada més evident: les noves generacions del col·lectiu creuen que la identitat no és una estàtica, sinó fluida. És a dir, cada vegada menys es tanquen en una sola lletra del col·lectiu i prefereixen mantenir certa llibertat a l’hora de definir-se, apostant per identitats menys rígides i més obertes, com la identitat de gènere no binària i la bisexualitat.

Hi ha desenes d’estudis que s’han endinsat en aquest fenomen, i tots ho corroboren: les demografies més joves del col·lectiu són cada vegada menys estrictes en la seva pròpia definició. Per exemple, un estudi del Govern nord-americà detectava un augment en les persones no binàries (en concret, del 60%) i concloïa que la població estrictament no binària ja era superior a la que es definia com únicament trans (un 5% contra un 3% del total).

A Espanya, l’estudi més important sobre les realitats no binàries el va liderar el 2022 el Ministeri d’Igualtat. Entre altres conclusions, apuntava que la diversitat és cada vegada més visible, i això permet que "les persones puguin eixamplar els marges" per definir el seu gènere. Una altra dada rellevant és que el 95% de les persones no binàries enquestades tenien menys de 35 anys. És a dir, les generacions més joves estan liderant el moviment de fluïdesa i ruptura dels arquetips de gènere establerts.

"Vaig veure que, davant la pregunta ‘¿et sents identificat amb el col·lectiu LGTBI?’, moltes persones queer deien que no. ¿Per què tants deien que no si cada vegada hi ha més lletres per representar la diversitat? Doncs perquè ara tot és més fluid i no hi ha tanta necessitat d’etiquetar-se", resumeix Blau Piqué, que s’identifica com a persona trans no binària i travesti.

Davant l’augment de sigles, explica, hi ha persones que senten que "poden fer una llista amb totes les categories del col·lectiu LGTBIQA+ amb la qual s’identifiquen". No ho fan "per fer col·lecció", sinó perquè cada vegada la identitat és més fluida i una sola persona pot fer molts checks en diverses sigles alhora (per exemple, es pot ser bisexual, trans, no binari i asexual).

Adverteix que, tot i que cada vegada més gent aposta per la fluïdesa, les etiquetes encara serveixen "per visibilitzar experiències i violències concretes". Hi coincideix Darío Doña, una dona transheterosexual: "En les dècades dels 70, 80 i 90 les sigles es van utilitzar per unificar el col·lectiu com a moviment polític" i "com a realitats visibles i qualificables", així que els permetia lluitar pels seus drets.

Un cop van aconseguir alguns drets bàsics, crear distinció entre sigles i identitats va resultar que era contraproduent, ja que acaba creant la sensació que la identitat pot ser una presó. No obstant, el sistema de sigles no pot deixar-se encara de banda. "Trencar totes les etiquetes pot provocar desavantatges, perquè el sistema les exigeix", adverteix. Al final, en una societat que Doña defineix com a "capitalista, racista, trànsfoba, homòfoba, masclista i un llarg etcètera", suprimir les etiquetes provocaria invisibilitzar i eliminar les reivindicacions individuals i col·lectives.

Sortir de l’armari dues vegades

Però, ¿a què es refereixen exactament quan diuen que les etiquetes són constrictives? Un exemple és el cas de Jaume Guillén. Per ell l’etiqueta gai va ser una imposició: "D’adolescent m’agradaven els nois i les noies, però, com que tenia ploma, creia que el gai anava vinculat al meu tipus de masculinitat, així que vaig pensar que obligatòriament era homosexual". Després d’un procés d’introspecció es va adonar que la seva expressió de gènere no condicionava la seva sexualitat. "Si hagués sortit de l’armari com a queer no hauria d’haver sortit de l’armari dues vegades, una com a gai i l’altra com a bisexual. Per als que mai han sortit de l’armari, que sapigueu que fer-ho és molt traumàtic. Imagina’t fer-ho dues vegades", recorda.

Un cas similar és el de Joan Gabàs. Quan va sortir de l’armari com a bisexual, es pensava que l’atracció havia de ser en un percentatge de 50-50 cap a cada gènere. Però, després d’analitzar-ho amb altres persones del col·lectiu, va veure que la bisexualitat no havia de ser marcada per cap percentatge i que cada experiència és única en cada persona. "Que sentis més preferència per un gènere no invalida la teva bisexualitat", detalla.

Darío Doña també va desafiar un dels mites més reproduïts sobre el col·lectiu trans: que la transició té un inici, un procés i un final. És el mite de la persona transperfecta: la que comença amb un gènere assignat al néixer i transiciona fins a l’altre gènere. Un procés binari que comença i acaba. No obstant, ella no el va complir al peu de la lletra: malgrat que té una expressió de gènere prototípicament femenina, no s’ha canviat el nom. "Per mi, el nom no era un marcador de gènere. El meu gènere soc jo com a persona, mentre que el meu nom només va associat a les meves experiències. No vull desfer-me d’una cosa tan associada a mi", recorda.

Identitat plural

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

Un altre exemple de fluïdesa pel que fa al gènere és el grup punk Ruïnosa i les Strippers de Rahola. Tots els seus membres es defineixen com a persones no binàries i bisexuals. Segons elles, els dos termes són una espècie de paraigua per descriure una identitat fluida i plural que no volen encasellar ni entre home o dona ni per aquelles persones per qui se senten atretes. "El meu no binarisme sorgeix de la vagància", fa broma Kalva Klein, guitarrista del grup: "Des dels 16 anys penso en qui soc o qui he de ser, així que aquest terme em permet, de forma fàcil, no pensar en el gènere, no ser res, no haver de categoritzar-me".

Per Blau Piqué, aquest corrent de fluïdesa del col·lectiu, a més, no només es limita al gènere i l’orientació, sinó també a la sexualitat. "Per exemple, se sol pensar que l’asexualitat és quan no sents desig sexual. No obstant, hi ha molts grisos dins de l’espectre asexual". Al final, el col·lectiu conclou que acceptar que les identitats són fluides els permet una vivència més polièdrica: no queden tancats en una identitat definida en l’adolescència, sinó que s’assumeix que tot canvia al llarg de la vida. Inclòs el desig, l’expressió de gènere, la sexualitat, l’atracció i tots els aspectes que defineixen la persona.