Les múltiples cares del lloguer

El lloguer turístic i el temporal tenen en comú que no es destinen a un ús com a vivenda habitual, però a partir d’aquí les diferències són notables, inclosa la regulació. Per això, hi ha qui intenta eludir els límits que regeixen l’arrendament tradicional o vacacional fent-lo passar per temporal.

S’acostumen a fer servir de manera indiferent i fins i tot es confonen, però una cosa és el lloguer de temporada i una altra diferent el turístic. El punt de connexió per intentar ordenar i regular aquestes activitats és quan s’utilitza el lloguer temporal per exercir en realitat una activitat econòmica com a apartament de vacances o quan s’ocupa la figura del temporal per eludir els límits al preu del lloguer fixats per la llei de vivenda en zones denominades tensionades i que, per ara, només aplica la Generalitat a Catalunya. De fet, l’Administració catalana ja va intentar tapar aquests buits mitjançant un decret en el qual es regulava també l’arrendament d’habitacions i no va prosperar al Parlament.

La regulació.

El lloguer temporal està regulat en la llei d’arrendaments urbans (LAU). En concret, a partir de l’article 3 d’aquesta norma referida a l’"arrendament per a l’ús diferent de vivenda". En la norma no s’especifica cap mínim o límit de temps, que s’haurà de respectar en funció del que estableixi el contracte entre les parts. En qualsevol cas, aquests lloguers queden fora dels límits en el preu que hi ha establerts en la llei de vivenda.

El lloguer de vacances, per la seva banda, és una activitat econòmica exercida per una empresa o particular i està subjecte als requisits i obligacions de cada ajuntament o comunitat autònoma. Està exclòs de la llei d’arrendaments urbans, tal com estableix l’apartat I de l’article 5 d’aquesta norma: "Cessió temporal de l’ús de la totalitat d’una vivenda moblada i equipada en condicions d’ús immediat, comercialitzada o promocionada en canals d’oferta turística o per qualsevol altra manera de comercialització, i realitzada amb finalitat lucrativa, quan estigui sotmesa a un règim específic, derivat de la seva normativa sectorial turística".

La durada.

En el cas del lloguer turístic, l’estada no pot superar els 31 dies, tot i que hi ha algunes autonomies en les quals es pot arribar als dos mesos. El més comú són una, dues o tres nits, caps de setmana i ponts festius. En canvi, l’arrendament de temporada és per un període de temps més llarg però que no supera els 12 mesos. Aquest tipus de lloguer ofereix una flexibilitat que permet als propietaris llogar els seus immobles per períodes que generalment no superen l’any de durada i als inquilins ocupar una vivenda per un temps limitat sense haver de comprometre’s a un contracte de llarga durada.

La finalitat.

El lloguer de temporada se sol portar a terme per cobrir determinades finalitats. Pot ser per allotjar un o diversos estudiants durant el curs lectiu que estiguin fora del seu lloc de procedència, treballadors desplaçats que han de viure de manera temporal en una ciutat o propietaris de pisos que necessiten allotjar-se en una altra vivenda mentre es duen a terme obres a la seva habitual. En canvi, el lloguer turístic o de vacances es fa amb motius exclusivament turístics, sense que hi hagi una finalitat en particular tan concreta com la de l’arrendament de temporada.

Notícies relacionades

Els serveis.

La vivenda per a ús turístic sol estar completament equipada per cobrir les necessitats dels inquilins de curtes estades. Al seu torn, es comercialitza en canals especialitzats com Booking o Airbnb i ofereix serveis addicionals com ara neteja o bugaderia. A diferència del lloguer de temporada, el contracte serà obligatori només a les comunitats autònomes que així ho determinen.

Temes:

Barcelona Airbnb

Inicia sessió 0 Comentaris

El Sónar aplaudeix el projecte de les Tres Xemeneies

La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica