La dificultat d’arribar a l’arc de Sant Martí

Tot just saber-se els resultats, al parc Floral, bastió de l’extrema dreta, als afores de París, se sentia un "¡Oh, la la! No pot ser", deien els militants de Reagrupament Nacional. Minuts després desenes d’ells van abandonar la sala habilitada per a la nit electoral. Totes les ampolles de xampany francès preparades per a la celebració van quedar intactes. No hi havia res a celebrar al bastió de Le Pen.

Jordan Bardella compareixia al cap de 40 minuts de fer-se públics els primers resultats i assenyalava que "l’aliança entre Macron, Attal i l’extrema esquerra és una aliança de deshonor", però reconeixia que eren "uns resultats històrics per a l’agrupació".

La pressió de les esquerres amb la formació del Nou Front Popular i l’estratègia al costat del macronisme de la retirada de candidats en la segona volta han ajudat a frenar l’extrema dreta. Uns resultats que podrien establir precedent de cara a les presidencials del 2027, ja que molts veien aquestes legislatives com un referèndum: extrema dreta, sí o no.

Ara arriba el moment de la veritat. Els partits d’esquerres i centredreta hauran d’iniciar converses per trobar una majoria clara i així poder governar. Tot i que en aquest pla hi ha una fallada amb el nom de Jean-Luc Mélenchon. "No hi haurà mai una aliança entre nosaltres i La França Insubmisa", va insistir fa uns dies el primer ministre francès, Gabriel Attal.

Mélenchon, però, suma un gran nombre de vots necessaris per poder portar a terme aquesta coalició amb el Nou Front Popular i treure França d’aquest bloqueig polític. "Emmanuel Macron té el deure de cridar el Nou Front Popular a governar [...]. El nostre poble ha descartat la pitjor solució", va afirmar Jean-Luc Mélenchon tot just saber-se els resultats al bastió del seu partit, que esclatava a cantar: "El poble unit no serà mai vençut".

A les reaccions s’hi afegien desenes d’artistes i esportistes, com el futbolista Jules Koundé, que publicava a la seva xarxa social X: "L’alleujament és igual a la preocupació de les últimes setmanes, és immens. L’enhorabona a tots els francesos que s’han mobilitzat perquè aquest país tan bonic no sigui governat per l’extrema dreta". Unes legislatives amb una important participació, segons Ipsos vorejant el 67%, la més alta des de 1997. Sense cap força amb una majoria contudent, hi ha diversos escenaris possibles però sense un calendari clar.

La Constitució francesa no marca en aquest cas els temps i tampoc hi ha una llei que estipuli que el govern de Gabriel Attal hagi d’abandonar el poder. Però en cas de no fer-ho s’enfrontaria a una moció de censura per part dels diputats just el primer dia d’Assemblea Nacional, és a dir, el 18 de juliol. Sense majories clares, hi hauria dues possibilitats: el president pot nomenar un primer ministre de la força amb majoria relativa, o els partits poden fer una coalició i crear així un "govern arc de Sant Martí". En aquest cas, la coalició podria ser, ara mateix, entre el Nou Front Popular, la majoria presidencial i Els Republicans.

Govern "tècnic"

Notícies relacionades

Abdel Raouf: "Vaig venir a Espanya nedant"

El tèxtil espanyol perd 1.000 milions per les falsificacions

Una altra opció, menys probable segons alguns politòlegs, és la d’un "govern tècnic", en cas de no haver-hi acord entre la majoria presidencial i l’esquerra. Es tractaria d’un executiu compost per alts funcionaris i experts sense afiliació política que només s’ocuparien de gestionar crisis o aplicar reformes específiques, per evitar un bloqueig polític.

Això no és una cosa excepcional ni única en la història de França. El 1954, Pierre Mendès France va sol·licitar l’ajuda de diversos experts del seu gabinet per fer reformes econòmiques i socials. També Charles de Gaulle, el 1958, va assumir la presidència en plena crisi política i va formar un govern de tecnòcrates que van ajudar a estabilitzar la situació i a redactar la nova Constitució de la Cinquena República.