El (bon) efecte de cinc hores de música a la setmana

"En relació amb altres escoles en les quals he treballat, aquí la concentració és bona, els resultats acadèmics són bons i el nivell de conflictivitat és baix", diu Grau al seu alumnat, posant èmfasi en la bona atenció dels estudiants, gairebé una utopia en temps de TikTok. Esmenta també Grau l’efecte positiu en l’autoestima de l’alumnat –"poder interpretar una peça musical et fa sentir bé, igual que els aplaudiments..."– i el paper facilitador de la música, "igual que el de l’educació física", afegeix.

I, seguidament, Grau continua narrant efectes positius en les seves criatures del seu celebrat projecte singular. "Aprenent a tocar un instrument es treballa també la memòria; i tot això fa que l’alumne, quan hagi d’aprendre a fer un algoritme, estigui més preparat", segueix. "I ajuda a fomentar la coordinació motriu i fomenta la creativitat", rebla.

Exemple a seguir

¿Com ho fan? A partir de tercer de primària cada grup classe (és una escola d’una sola línia, fet que facilita les coses) es converteix en una big band de jazz en la qual cada alumne té un instrument (que van escollir a segon i al qual han dedicat mesos a conèixer). Flauta, trombó, trompeta, saxo, teclat, guitarra elèctrica, bateria... Cal apuntar aquí que els instruments els compren famílies, majoritàriament de classe mitjana, d’acord amb la ubicació de l’escola i la segregació urbana que defineix la ciutat. La Concepció està ubicada al costat del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, fet que l’escola destaca a la seva web: L’illa més musical de Barcelona. Aquesta proximitat té molt a veure amb l’aposta de l’escola per l’ensenyament de la música. El fet que des de 1998 comparteixin edifici ha suposat la progressiva implicació del professorat del conservatori en l’educació musical de l’escola.

"Tant de bo hi hagués una escola així a cada districte", reflexiona el director d’aquest centre de l’Eixample, conscient que les realitats en altres territoris de la ciutat són socioeconòmicament bastant més dures. "Si a un alumne li ensenyes a tocar el piano, també li estàs obrint una porta", apunta. En aquesta mateixa línia es pronunciava al maig en aquest diari Anna Bueno, professora de música i directora de l’IE El Molí, institut escola a Nou Barris, l’alumnat del qual compta amb unes condicions materials de vida bastant diferents al de la Concepció. L’IE El Molí és un dels 15 centres d’alta i màxima complexitat de Barcelona que han participat aquest curs en el projecte En directe, música als instituts, finançat pel Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE) del Departament de Educació.

Implicació

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

"El millor d’aquest projecte és poder fer arribar la cultura, el gust per la música, a xavals que difícilment hi tindrien accés", assenyala Bueno, que recorda que a tot Barcelona hi ha cinc escoles municipals de música. "¿Qui hi accedeix? Qui pot pagar-les", planteja la directora d’aquest institut escola de Nou Barris, orgullosa de la participació i implicació del seu alumnat, i una convençuda de l’impacte educatiu de la música en l’alumnat. "¿De quina altra manera una escola com la nostra podria tenir a disposició de l’alumnat vuit guitarres, vuit bateries, vuit teclats i quatre baixos?", reflexiona.

L’institut escola El Til·ler, al Bon Pastor, també a Barcelona, és un altre centre de màxima complexitat en el qual s’ha fet una aposta per un projecte singular de música, El Til·ler Musical, similar a la de la Concepció, malgrat la diferència del context social de l’alumnat. A través de dos professionals de la música realitzen un acompanyament al professorat especialitzat als tutors de cada curs, introduint l’aprenentatge musical en tots els cursos, des d’I-3 fins a secundària obligatòria, en el seu cas gràcies al Pla de Barris.