Els alumnes amb millors notes de la selectivitat toquen música

Però... ¿quina és exactament aquesta relació? ¿A què es deu? ¿D’on ve? Ja a l’antiga Grècia, Pitàgores va ser el primer a relacionar música i matemàtiques, com s’explica a Matemifasol -al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona fins al 12 de gener–, exposició comissariada per Magda Polo Pujadas, catedràtica de Música del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; i "ja es feia evident a Barri Sèsam", apunta Planas, que recorda el fort component pedagògic del mític programa infantil, en què es treballaven els patrons, tant matemàtics com musicals.

"Les matemàtiques són, sobretot, l’estudi dels patrons; i de la mateixa manera que aquestes estudien els patrons numèrics i geomètrics, la música és l’estudi de patrons rítmics", resumeix la professora de Didàctica de les Matemàtiques de la UAB, que posa un exemple (continuant amb Barri Sèsam). Quan els nens són petits, comencen amb les sèries: cercle, quadrat, triangle; cercle, quadrat, triangle; cercle, quadrat, triangle.... Patrons geomètrics. "Si ho penses, en música, serà cop, cop cop cop, cop; cop, cop cop cop.... La idea és que quan tu desenvolupes els patrons, siguin numèrics, geomètrics o rítmics, estàs treballant les regles".

Activar el cervell

Pol Pujadas posa un altre exemple. Si estàs tocant el piano, llegint amb la mà dreta en clau de sol i amb l’esquerra en clau de fa, és "com estar llegint en anglès i en alemany alhora; estàs activant el cervell". "La música desenvolupa capacitats motrius que faciliten entendre estructures abstractes", afirma Pujadas.

La comissària de Matemifasol parla també de l’Efecte Mozart, estudi que es va fer el 1993 als Estats Units. Es va separar un conjunt d’estudiants de perfils semblants en dos grups i se’ls va donar a fer una sèrie d’exercicis. Un grup els va resoldre en una aula en silenci i a l’altre se’ls va posar, de fons, la Sonata per a dos pianos en Re major de Mozart. El segon va resoldre els exercicis més ràpid i amb menys errors.

Pol Pujadas també recorda el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Leibniz, que va afirmar que "la música és un exercici aritmètic inconscient en què la ment no sap que calcula". Cita recollida també a Matemifasol, on es recorden nombroses frases de matemàtics i matemàtiques, músics i músiques, paritat que mereix ser remarcada.

A ulls de la catedràtica de la UB, el fet que la música, durant anys, s’hagi tractat com una assignatura "per passar l’estona", ha sigut un error greu. "No només són les matemàtiques, està molt demostrada la vinculació de la música amb la facilitat per parlar diferents llengües o per entendre el pensament abstracte", afegeix Pujadas.

Aquest "entendre el pensament abstracte" és precisament un dels grans reptes del sistema educatiu, les avaluacions del qual són cada dia més competencials i els resultats del qual demostren que és allà on hi ha un dels gran forats negres. El 43,3% de l’alumnat català que aquest curs ha cursat segon d’ESO ha suspès matemàtiques en a noves proves diagnòstiques LOMLOE (competencials) en l’apartat de "resolució de problemes", precisament per la dificultat per entendre’n els enunciats.

El valor de la llengua

"Les matemàtiques i les llengües haurien de treballar-se juntes. Seria fonamental per remuntar la situació. Hi ha països, fora d’Europa, que tenen el Departament de Matemàtiques a la Facultat de Lletres", planteja Planas, que considera que "estan molt bé les maletes i els materials manipulatius... però ¿i el recurs de la llengua, que és el més barata de tots, el més accessible?". "La interdisciplinarietat és el camí", afirma.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

En la mateixa línia s’expressa Abraham de la Fuente, professor en Didàctica de les Matemàtiques, actualment a l’equip de l’institut Angeleta Ferrer de Barcelona, on no tenen assignatures ni posen notes, centre que "integra i vertebra l’acció educativa pròpia d’un institut amb un projecte d’investigació científica i educativa, la innovació pedagògica i un projecte de formació del professorat". Si està tan demostrat l’efecte positiu de la música en l’aprenentatge, si millora l’atenció i la concentració de l’alumnat, i amb tot això la convivència, ¿per què se li dona encara tan poca importància al currículum? Educació només obliga a una hora de música a la setmana.

"És una cosa inexplicable... La música és una art i, pel motiu que sigui, el currículum s’ha anat tecnificant molt i ha anat perdent la dimensió més humanística. S’aposta més per la informàtica, la computació, la tecnologia... Aquesta és una tendència que hi ha a molts països i és una oportunitat perduda. No és només la música, les humanitats ens ajuden a aprendre a raonar, a argumentar...", conclou Planas.