La seguretat privada es consolida a les festes majors

Tot i que no és un fenomen completament nou, diversos sindicats policials consultats coincideixen a ressaltar l’augment de la demanda de seguretat privada per part dels consistoris. El mateix Síndic de Greuges de Catalunya ja apuntava en un informe del 2017 que la seguretat privada havia guanyat terreny en l’àmbit local i com, si uns anys enrere els vigilants de seguretat "només eren en certs llocs", aquests han anat augmentant la seva presència en la vida quotidiana.

Més enllà d’aquesta tendència general, diversos pobles de l’àrea de Girona, el Pirineu o Lleida afirmen haver reforçat seguretat privada a les festes després de diversos incidents provocats per grups violents que "volien rebentar" les festes. "Abans hi havia incidents quan algú portava una cervesa de més, però ara va més enllà. Surten a pegar i a fer mal i el que no pot ser és que no es pugui garantir la seguretat a la joventut", declarava fa unes setmanes a l’ACN l’alcaldessa d’Amer (Selva), Maria Rosa Vila.

Plans d’Hostoles (Garrotxa), la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), la Granada (Alt Penedès), Alcarràs (Segrià), Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) o Figueres (Alt Empordà), al seu Festival Acústica, són d’altres de les localitats que en els últims mesos o anys han enfortit la vigilància privada a les seves festes per prevenir incidents. Tot i que són principalment petits consistoris de la Catalunya interior els que certifiquen l’augment de seguretat privada, el fenomen també s’ha consolidat a l’àrea de Barcelona. De fet, la capital catalana va fer també un reforç extraordinari en seguretat privada durant les festes de Gràcia i ha augmentat el seu pressupost en aquesta matèria de cara a les festes de la Mercè.

A la veïna Santa Coloma de Cervelló, Jordi Bartolomé, primer tinent d’alcalde i regidor de Seguretat, lamenta que, fa uns anys, contractaven menys seguretat privada, però que, ara, es veuen forçats que el pressupost de cultura creixi més per aquesta part que pels mateixos actes. "Voldríem contractar més cultura, però la seguretat privada cada vegada ens requereix més", diu Bartolomé, que apunta que, tot i que a la localitat no han tingut "cap accident greu", han reforçat la presència d’aquests cossos per "evitar actes incívics". Santa Coloma de Cervelló és, a més de la capital catalana, una de les 10 localitats de Barcelona i les seves regions metropolitanes que, a data de 15 d’agost, havia demanat autorització per prestar un servei de vigilància i protecció privada en vies o espais públics o d’ús comú amb motiu de les festes majors d’estiu d’aquest any.

"Punts calents"

Altres ciutats de la llista contactades per aquest diari, com Sant Cugat de Sesgarrigues (Alt Penedès), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o el Masnou (Maresme), apunten, no obstant, que no han experimentat de moment un increment de vigilància privada. Així, assenyalen que les seves contractacions es deriven, principalment, dels supòsits marcats per la llei d’espectacles. De fet, el Departament d’Interior assenyala que, en termes generals, les sol·licituds per contractar seguretat privada complementària a les forces policials "no han augmentat específicament" en els últims anys.

A Barberà del Vallès (Vallès Occidental), Daniel González, també primer tinent d’alcalde i regidor de Seguretat, afirma que al municipi no han augmentat la contractació de seguretat privada, però que sol·liciten permís a Interior perquè la seva és una festa major amb "molta participació de les entitats" i amb "molts punts alhora". Per això, segueix, contracten sempre seguretat privada perquè no poden tenir policia estàtica a cada racó i "sacrifiquen la Policia Local en els punts calents".

Fins a 30.000 euros

Tot i així, després de les veus d’ajuntaments que diuen augmentar els seus pressupostos en seguretat privada, el Departament d’Interior recorda que, tot i que la legislació deixa marge a excepcions, en aquells supòsits en els quals la contractació d’aquesta vigilància tingui per objecte la protecció d’un esdeveniment que es desenvolupa en espais públics, com per exemple les festes majors, es requereix una autorització prèvia d’Interior.

"En cas que els agents policials detectin falta d’autorització es pot iniciar un procediment administratiu sancionador per infracció prevista en la llei de seguretat privada", apunten fonts de la conselleria, que afegeixen que les sancions poden oscil·lar entre els 3.001 i els 30.000 euros.

Sindicats policials consultats sobre la presència de la seguretat privada a les festes locals apunten que sí que n’han vist cert augment, però insisteixen que, per ara, la coordinació "és bona", ja que "tothom sap el que ha de fer", assenyalen fonts d’USPAC. Álex Payán, portaveu de SIP-FEPOL, explica que les diferents seccions territorials de l’organització coincideixen a ressaltar la presència de vigilància privada, però que aquesta "no assumeix funcions o competències de la policia a les festes".

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

Malgrat això, Payán sí que critica que augmenti la contractació de seguretat per a festes majors, mentre es mantenen plantilles policials "pobres" en efectius. Així, indica que alguns ens locals han trobat una "fórmula d’or", ja que surt més barat contractar temporalment vigilància privada que incorporar nous agents de policia. "Al final, si hi ha una gran baralla i allà hi ha vigilants de seguretat, allà no hi ha ningú. Perquè ningú es posarà per 1.200 euros a trencar-se la cara", comenta Payán, que afegeix també que, a més de la falta d’agents, les plantilles policials es troben "envellides" i que, si es té en compte que part dels agents estan destinats a tasques d’oficina, "al carrer al final no tens a ningú".

Per la seva banda, Sergio Sánchez, assessor de l’ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, també coincideix que hi ha hagut un augment de demanda dels consistoris de cara a la vigilància privada, però adverteix també que els ens locals contracten sense un criteri gaire definit i posen el nombre "mínim" de vigilants per als actes. A més, si els policies critiquen que els consistoris contracten vigilància privada per estalviar costos, Sánchez també apunta a un creixent intrusisme per part d’empreses de controladors que acaben exercint de vigilants de seguretat, però que compten amb menys formació i preparació que aquests últims. "S’escuden en el fet que, ‘com que no hi ha vigilants, et contracto qualsevol’, assevera Sánchez.