CONTEXT

Preguntes pendents

¿A qui s‘ha de retreure el tractament mediàtic del tema, si és que la cosa mereixés un retret? ¿Qui alimenta el dipòsit de combustible de la màquina?

Durant la investigació i judici al xef Daniel Sancho per l’assassinat i esquarterament del seu nòvio, Edwin Arrieta, vaig mirar de mantenir-me el més allunyat que vaig poder de l’assumpte. El meu gust pel true crime és molt limitat: nul quan el true crime s’emet en directe, amb els seus tentacles de justícia paral·lela, sentimentalisme catòdic i distorsió. Podia entendre, no obstant, les raons per a la fascinació col·lectiva: passa en un país exòtic, són dos amants, hi ha diferència d’edat, els diners, la bellesa física, la fama, el macabre. El cas ho tenia tot per cremar a les graelles on la carn humana es rosteix davant els nostres ulls i es consumeix sense que ningú es cremi els dits.

Malgrat la meva intencionada distància, els ecos m’anaven arribant, és clar, i sorgien preguntes recargolades. Per fortuna no em va tocar parlar d’això en cap plató: els pensaments que em suscitava el cas i el seu tractament mediàtic necessitaven el fred de la tecla, la calma de la pantalla de l’ordinador. I ara que el teló s’ha tancat, ara que l’estrella de l’espectacle es queda sola en el seu remot presidi i els operaris recullen els estris del circ mentre es dispersen les últimes molècules del nèctar que genera audiències, deixaré escrites aquí tres preguntes.

La primera: ¿a qui s’ha de retreure el tractament mediàtic del tema, si és que això mereixés un retret? El més fàcil seria assenyalar els programes de ràdio i televisió, les seccions de societat dels diaris, el clickbait, però ¿qui alimenta el dipòsit de combustible de la màquina? ¿No és l’audiència la que s’acosta en massa al que fa olor d’una determinada manera i fuig del que no desprèn aquesta aroma nauseabunda? ¿No té sobre l’agenda mediàtica l’espectador l’última paraula? ¿No serveix el comandament a distància per prendre una decisió?

Notícies relacionades

La segona: ¿com hauria sigut el circ televisiu si Daniel Sancho fos heterosexual i Arrieta, per tant, una dona? ¿Els violins, els plans del seu cos musculós? ¿Els draps calents i les sentimentals peroracions sobre el seu estat anímic? ¿Les teories i disbarats emparats en la seva primera versió? ¿La permanent angoixa per la seva vida entre reixes i les condicions sanitàries de Tailàndia? El tractament mediàtic d’un feminicidi comès per un famós ben plantat hauria tingut, també, ombres allargades, però no sembla molt arriscat suposar que, en aquest cas, les ombres haurien respectat una mica més la víctima i la seva família.

La tercera: ¿cal treure abans de la presó els homes guapos i famosos? Tan bon punt es va conèixer la sentència, als mitjans van començar les càbales angoixades sobre els anys que passarà pres a Tailàndia i els beneficis penitenciaris que obtindrà en el moment en què torni a Espanya, entre ells el tercer grau, deien, mentre pensava jo en molts altres compatriotes condemnats, sense la fama i la bellesa, que es podreixen en presons de mig món per delictes molt menys greus que matar.

Temes:

Famosos Física

Inicia sessió 0 Comentaris

El tèxtil espanyol perd 1.000 milions per les falsificacions

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030