Sancho passarà almenys set anys en una presó tailandesa

De la pena de mort es va escapar, segons els seus advocats, per la seva gran tasca de defensa. Va ser, segons la sentència, per la seva cooperació. Sancho va accedir a reconstruir el crim amb la policia, en unes imatges mil vegades vistes, abans de fer-se enrere de les seves confessions. Només això evita l’absoluta catàstrofe en una sentència que reconeix tots els càrrecs presentats per la fiscalia: assassinat amb premeditació, destrucció de documentació aliena i, l’únic que havia admès Sancho, ocultació de cadàver. També inclou una indemnització de 106.000 euros, molt inferior als gairebé 800.000 sol·licitats per la família de l’exitós cirurgià.

Mostres de penediment

El tràmit va ser més succint de l’anunciat. Amb prou feines hora i mitja després que comencés la lectura de la sentència en el Tribunal Provincial de Samui, Sancho era tornat en un furgó blindat a la veïna presó on ha estat durant un any i d’on s’acomiadarà ben aviat. L’advocada de l’acusació va revelar que havia plorat i mostrat el seu penediment. Altres fonts van afegir que va estar sencer, es va abraçar als seus pares després del veredicte i va repetir al tribunal que va matar Edwin Arrieta en defensa pròpia quan li van preguntar si entenia la sentència. Minuts després el seu pare, l’actor Rodolfo Sancho, prometia que "continuaria lluitant", i el cervell de l’estratègia de la defensa, Marcos García Montes, endolcia com podia el naufragi: Sancho és un pres preventiu que encara compta amb apel·lacions pendents, no condemnat en ferm, i l’havien deslliurat del cadafal.

A Sancho li resten recursos en el Tribunal Provincial de Surat Thani i al Suprem. L’experiència no aconsella l’optimisme. Les instàncies superiors no acostumen a modificar qüestions substancials de la sentència original. Amb prou feines permeten una comparació amb casos similars en què el reu va sortir millor parat per llimar-li alguns anys la condemna. L’horitzó vital de Sancho va quedar fixat ahir al matí a Samui. No recorrerà la família del mort, tan religiosa que no anhela la pena de mort per al condemnat ni que s’airegi més l’homosexualitat del seu fill. El seu advocat, Juango Ospina, contribuirà a traslladar l’acusat a Espanya quan Sancho reconegui el crim i es disculpi.

No serà imminent. L’acord que van firmar Espanya i Tailàndia el 1983 contempla quatre anys de compliment de presó després de la sentència ferma. Sumem-hi els dos, aproximadament, que exigirà la prèvia resolució dels dos recursos i el que puguin trigar els dos governs a acceptar la sol·licitud. Set, sent optimistes, en un presidi tailandès.

La sentència ja havia sigut revisada per cinc magistrats. Aquest tràmit suggereix tant admetre que alguna cosa falla en el sistema com el propòsit d’esmenar-ho. A la Xina, per exemple, l’obligació que el Tribunal Suprem segelli les condemnes a mort va arribar després d’execucions dictades per jutges locals que no contemplaven un crim sense càstig i atenien confessions policials arrencades a plantofades. A Tailàndia respon a la corrupció enquistada: és més complicat untar sis jutges que un. La justícia tailandesa, que té millor reputació que la policia, s’ha ventilat el cas en tot just un any i totes les parts han remarcat les seves garanties processals i pulcritud. No és un assumpte menor quan les tertúlies televisives espanyoles han descrit Tailàndia com una república bananera.

És improbable que cap tribunal assenyat hagués despatxat una sentència molt diferent. Tres cossos policials, tres, van concloure que la mort d’Arrieta va ser planejada: el local, el provincial i el turístic. Gravacions de càmeres van corroborar la febril provisió d’armes punxants i tallants en la vigília de la mort i Sancho va confessar el seu crim a tot el que va voler escoltar-lo durant setmanes. El quadre suggeria l’habitual a Tailàndia en casos similars: la confessió i el penediment per a una condemna misericordiosa. Aquesta va ser l’estratègia dels seus dos primers advocats locals i la que aconsellen tots els experts consultats per aquest diari.

Arriscada estratègia de defensa

Dimitits o acomiadats, aquells van deixar lloc a un nou equip que va ordenar parar i va presentar batalla. Una missió quixotesca contra els elements que, si sortia bé, els hauria procurat un lloc preeminent en la història judicial tailandesa, però que ha xocat contra els molins de vent. El seu propòsit incloïa un altre element arriscat: enaltir la pulcritud judicial tant com injuriaven les enganyifes policials. Era quimèric, assenyalen analistes, que el tribunal llancés als lleons un cos amb el qual han de treballar diàriament.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

Durant les quatre setmanes de judici oral no va semblar una temeritat. Va donar esperances a un reu desesperançat, la defensa repetia que els testimonis desactivaven la premeditació i el fiscal va admetre que era difícil provar-la. El resultadisme llisca cap a la crítica i apuntala l’aposta conservadora. Diguem simplement, doncs, que la sentència és la que havien pronosticat tots els analistes locals. Sosté l’equip de Sancho que la sentència no atén a l’ocorregut en el judici però evita criticar la justícia que atendrà els seus recursos.

Ha passat un any des que Sancho i Arrieta es van citar a la veïna illa de Panghan per disfrutar del deliri d’alcohol, drogues i música eixordadora del festival de Lluna Plena. Mai ho van disfrutar. Sobre el que va passar en les hores prèvies a l’hotel de la punta septentrional va sentenciar ahir al matí el tribunal: no va ser un desnucament fortuït al repel·lir una agressió sexual sinó una execució sumària. A Sancho li queden moltes llunes plenes en una cel·la tailandesa.