Violència, brutícia i calor asfixiant

El seu director, un home afable que suportava amb paciència confuciana les entrevistes de la premsa espanyola mesos enrere, no ha rebut encara l’ordre de trasllat de les autoritats judicials, però l’espera. El tràmit sol ser àgil: a penes uns dies després de la sentència van ser suficients per trobar-li una nova col·locació a Artur Segarra, precursor espanyol de Sancho en l’assassinat i esquarterament al país. A Sancho se li obren un ventall de possibilitats sense més certesa que trobarà a faltar la seva cel·la i rutines.

La seva destinació més probable és la veïna presó provincial de Surat Thani mentre es resolguin els seus recursos davant el Tribunal d’Apel·lacions, primer, i el Suprem, després. Està qualificada d’"alta perillositat", multiplica per deu els 500 interns de Samui, allotja condemnats a cadena perpètua o a pena de mort per delictes molt greus, restringeix les visites únicament als familiars consanguinis, no són rares les baralles violentes i molts interns dormen a terra. La penitencieria, no obstant, ha polit la seva reputació des de la seva reforma i reobertura l’any passat a fi d’absorbir més reclusos. Una altra opció factible és la presó de Nakhon Si Thammarat, al sud de Surat Thani, de similars condicions a l’anterior.

Els pronòstics sobre el trasllat de presos, com tants altres assumptes a Tailàndia, són complicats per l’ampli marge a la discrecionalitat, quan no a l’arbitrarietat. L’enviament de Sancho a les temibles presons de la capital es donava per descomptat en els mesos previs si rebia una condemna llarga. El fiscal del cas, no obstant, no les va esmentar la setmana passada quan especulava sobre el futur presidiari de Sancho. Seria un alleujament.

La de Bang Kwang té una merescuda reputació atroç. Li diuen el Gran tigre per la ferocitat amb què devora els seus reclusos, o el Hilton de Bangkok amb una ironia molt asiàtica: també la presó més inhòspita de Hanoi va rebre durant dècades el cognom de la cèlebre cadena hotelera. Presos amuntegats, menjar tan escàs com repulsiu, poca higiene, moltes malalties contagioses i cap defensa contra la calor humida del tròpic. Deu anys enrere encara es posava grilló als presos. Allà s’ajunten els tailandesos amb els crims més terribles i la majoria dels estrangers, cosa que semblava assegurar-li l’entrada a Sancho si era condemnat.

Denúncies humanitàries

Notícies relacionades

Creixen projectes entre generadors i reutilitzadors dels residus

Trump desemmascara el Partit Demòcrata

A Bang Kwang segueix Segarra gairebé una dècada després, passejant pels seus mòduls amb un pinxo. Però el perfil de Sancho, un home de classe alta amb afició per les festes eivissenques, dista bastant del costat fosc que freqüentava Segarra, amb diversos comptes judicials oberts a Espanya i descrit per coneguts com un quinqui. A Bang Kwang conflueixen interessos oposats: el de Sancho, per evitar-la, i el del Govern, que desitja ajuntar tots els estrangers en un recinte per facilitar les visites diplomàtiques.

L’àrida realitat penitenciària tailandesa, tan allunyada de la placidesa de les seves platges de sorra nívia, ha sigut denunciada durant dècades per les organitzacions de drets humans. La seva població reclusa és la més gran del sud-est asiàtic i creix desbocada sense que el Govern treballi en el seu benestar. La majoria de presidis allotgen al doble dels interns per a les que van ser aixecades i no disposen dels serveis mèdics elementals. No hi ha més amenaça, no obstant, que aquells estius tropicals d’humitat assassina sense un mal ventilador en cel·les embotides. És comprensible que la prioritat dels lletrats i familiars de Sancho sigui emportar-se’l a una presó espanyola.