El tèxtil espanyol perd 1.000 milions per les falsificacions

Segons l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo, per les seves sigles en anglès), que avalua l’impacte econòmic de les falsificacions, la indústria de la moda espanyola perd cada any 1.000 milions d’euros per les vendes que es deixen de fer pels productes piratejats. Per culpa seva també es destrueixen més d’11.200 llocs de treball.

Així ho indica l’últim informe de l’Observatori d’Euipo, publicat el gener a partir de dades d’entre 2018 i 2021 i en què xifra unes pèrdues per a la indústria de la confecció del conjunt de la UE de fins a 11.944 milions no ingressats de mitjana anual en el període ja citat. Això representa el 5,2% de les vendes de peces de vestir que es comercialitzen a la UE. Com a conseqüència, les empreses del sector van deixar de contractar 160.352 persones cada any. Alemanya i Itàlia van ser els dos mercats més afectats.

Més enllà de l’econòmic, l’estudi identifica diversos factors que influeixen en la minoració de vendes per les falsificacions. A partir d’enquestes a ciutadans sobre com valoren la pirateria, es confirma que la proporció de pèrdues augmenta a mesura que més persones admeten comprar productes fake. En l’altre costat de la balança, els decomissos en frontera de roba falsificada disminueixen les pèrdues de vendes per a la indústria.

Altres fabricants afectats

L’anàlisi d’Euipo inclou dos sectors més altament afectats: el dels cosmètics i el de les joguines. En el primer cas, les pèrdues econòmiques per als fabricants espanyols ascendeixen a 398 milions d’euros; en el segon, són de 113 milions més. O sigui que el còmput global de la pirateria a Espanya suma més de 1.500 milions d’euros. Quant a l’ocupació, la compra de falsificacions genera la desaparició de 3.601 llocs de treball en la indústria cosmètica i de 235 en la de joguines. Per la seva banda, el comerç de la moda a Espanya l’integren unes 60.000 empreses detallistes, que generen 343.000 llocs de treball, dels quals 163.000 són directes i els altres 178.000 indirectes, l’equivalent a l’1,7% de l’afiliació mitjana a Espanya el 2022. És un sector potent, però molt atomitzat. I això li resta capacitat per actuar front a situacions com la pirateria.

Prova d’aquesta fragmentació és que existeixen dues patronals del sector a Espanya, la veterana Associació Nacional del Comerç Tèxtil, Complements i Pell (Acotex) i l’Associació Retail Tèxtil Espanya (Arte), constituïda el novembre del 2022 i a la qual s’han adherit les grans marques que operen al mercat espanyol, des de Primark a Mango o Inditex.

En la seva presentació, el maig passat a Madrid, els responsables d’Arte van presentar un informe en què afirmen que les empreses del sector del retail tèxtil van contribuir a l’economia espanyola entre 2018 i 2022 amb 8.000 milions d’euros cada any de manera directa. La seva presidenta, Ana López-Casero, va destacar, entre altres virtuts del sector, l’"important generador de valor afegit" que suposa el tèxtil dins de la indústria espanyola i l’alt percentatge d’ocupació femení i jove que genera.

Notícies relacionades

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

Violència, brutícia i calor asfixiant

El ‘low cost’

Això, sense tenir en compte el creixement que està experimentant el sector low cost, que ha guanyat gairebé tres milions de compradors a Espanya des del 2020, fins a depassar els 16 milions de consumidors. D’aquesta manera, el comerç generat, tant de manera presencial com a virtual per firmes com Primark, Lefties, Kiabi, Shein o Zeeman ha guanyat un 21% de clients a Espanya des de la pandèmia.