Abdel Raouf: "Vaig venir a Espanya nedant"

"Vaig venir a Espanya nedant", diu en un castellà precari, i continua en àrab confirmant que va passar a Ceuta tirant-se al mar en una platja de la ciutat marroquina de Castillejos, a set quilòmetres de la frontera. Abdel Raouf, lampista en la vida anterior, diu que va emigrar perquè és molt pobre: "Ho vaig intentar per Tunísia, però al final vaig entrar al Marroc per Saidia", explica.

Aquest va ser el seu primer salt de mar, des de la platja algeriana de Marsa Ben M’Hidi fins a la marroquina Corniche de Saidia, que en termes geogràfics són un mateix sorral, però en termes polítics són els dos costats d’un espigó amb filat fronterer, banderes vermelles i verdes en un costat i blanques i verdes en l’altre. "A Castillejos vaig llogar una casa amb els altres i m’hi vaig estar dos dies. Els meus últims 100 euros els vaig gastar en un neoprè, aletes i un pneumàtic".

Es va tirar a l’aigua l’11 de setembre a la nit. "Vaig estar quatre hores al mar. Estava ennuvolat. Em guiava mirant els fanals de la platja". El corrent el va portar a un quilòmetre i mig de l’espigó d’El Tarajal. La Guàrdia Civil el va veure sortint de l’aigua enmig de la boira. "Van avisar la Creu Roja, em van donar roba... Quan vaig trucar a la meva mare gairebé no podia parlar. Només vaig dir: ‘Hamdulillah’ [Lloat sigui Déu]".

La marea humana de la qual forma part Abdel Raouf ha crescut a Ceuta un 182,6% entre el 2023 i el 2024. En l’Informe sobre immigració irregular, Interior compta des de començament d’any 2.026 entrades d’immigrants a la ciutat "per via terrestre". Aquesta via inclou no només els que passen la frontera burlant-se de reixats –avui molt pocs–, sinó també els que arriben nedant; la "via marítima" comptabilitza només l’arribada d’embarcacions.

A Ceuta ja hi ha 2.026 arribades per via terrestre, mentre que a Melilla aquest any només n’hi ha hagut 62. Tanta diferència no és perquè els marroquins de la província de Tetuan tinguin més ganes d’emigrar que els de Nador, sinó perquè l’espigó de Ceuta és més salvable i la distància entre platges de sortida i arribada és més curta que a Melilla. Per això el fenomen dels nedadors és sobretot ceutí. Fins ara 2.026 de comptats, respecte als 717 del 2023 en aquest mateix moment.

Tres amics

De cinc migrants nedadors que han acceptat donar testimoni, els més lacònics són el Khadid, el Zacharia i el Monseef. Tenen pressa perquè és l’hora del menú caritatiu a la mesquita de Sidi Mbarek. Per la carretera de Benítez, en un passeig marítim, caminen tots tres en un degoteig de magribins procedents del CETI, el Centre d’Estada Temporal d’Immigrants, tots amb el mateix menjador com a destinació.

Notícies relacionades

El tèxtil espanyol perd 1.000 milions per les falsificacions

Els turistes sèniors a Europa arribaran a 140 milions el 2030

El Khalid, el Zacharia i el Monseef tenen 32, 28 i 22 anys; els dos primers són Tetuan i l’altre, de Casablanca. Els fa gràcia, per il·lògica, la pregunta de per què van saltar a Ceuta, en el seu cas en l’onada del 24 d’agost. I tots tres parlen d’una travessia de cinc hores de tràfec. "Penses que et pots ofegar des que hi entres fins que en surts", diu el més gran.

Tots tres són migrants amb sostre al CETI mentre s’instrueix l’expedient d’expulsió o alguna petició d’asil humanitari. Han fet amistat al centre. Tots tres, també, expliquen una mateixa litúrgia del nedador: van veure a Facebook l’èxit d’altres que els van precedir i es fotografiaven a Ceuta, triomfants. Van rascar cent euros per a l’equip, en el qual roda i neoprè són la clau, van enviar un missatge de comiat a la família i es van tirar al mar.