Jo voto Trump

"No he agafat un martell des de fa gairebé dos anys. He de complir unes condicions de seguretat laboral i uns estàndards de qualitat que els que arriben des de l’altre costat de la frontera, gairebé sempre de manera il·legal, poden esquivar. Operar el meu negoci com a nord-americà em costa uns diners i ja no puc competir per preus", lamenta MacGeorge, que es defineix com a republicà i que tornarà a votar Donald Trump el 5 de novembre, per tercera vegada.

L’empresari forma part de l’electorat més fidel que l’expresident té a l’estat de Texas, capital del petroli dels EUA i gran feu republicà.

"Del seu primer mandat em va agradar la seva agenda econòmica America, primer i el fet que va ser capaç de forjar sòlides relacions amb els líders internacionals. Quan els EUA són forts i segurs, el món també ho és. Amb ell no haurien començat les guerres d’Ucraïna i Israel que van sorprendre Joe Biden i Kamala Harris", reflexiona un optimista MacGeorge mentre s’ajusta el barret i sopa amb EL PERIÓDICO i amb quaranta republicans més al restaurant mexicà Don Ramon’s, que fa olor de tacos i de barbacoa, igual que en gairebé tot l’estat, conegut popularment com The Lone Star o l’estrella solitària. És així per la bandera que va adoptar després d’independitzar-se de Mèxic, el 1836. Des d’aquell moment i fins al 1846, quan es va annexionar als Estats Units, Texas va ser una república independent.

MacGeorge creu que "Trump serà elegit" aquí. "Pot ser que hi hagi molta eufòria amb Kamala, però si aprofundeixes una mica pots veure que encara no ha donat respostes clares a com serà el pressupost del país i com capgirarà aquesta superestructura de Govern que ella i Biden van crear. No sap gestionar l’economia, amb els preus de la gasolina en xifres estratosfèriques i amb una inflació desbocada. La gent no pot permetre’s cap desemborsament i, alhora, el deute per targetes de crèdit està en màxims històrics", lamenta aquest republicà de verb pausat que minimitza l’assalt al Capitoli el gener del 2021.

"Trump no va voler que passés i no va mobilitzar els participants. Eren grups pacífics en els quals es van infiltrar violents que es van saltar la llei i van entrar al Capitoli. Això va ser el que van fer malament, traspassar les portes. Però no van cremar ciutats, ni van incendiar cotxes ni van atacar els policies, com sí que va passar a Minnesota el 2020, amb una Administració demòcrata", diu, amb referència als disturbis que es van produir després que un policia blanc torturés i assassinés l’afro-nord-americà George Floyd en un estat governat llavors per Tim Waltz, avui candidat a vicepresident amb Harris.

Les paraules de MacGeorge resumeixen el sentir dels votants de Trump a Texas, el segon estat dels EUA per mida, població i riquesa. Cap candidat presidencial demòcrata ha guanyat aquí des que fa 48 anys Jimmy Carter va vèncer Gerald Ford.

EL PERIÓDICO visita l’estat per polsar el suport a l’expresident en aquestes eleccions tan disputades i per reconstruir les motivacions dels seus simpatitzants més fidels en un territori una mica allunyat de l’atenció política i mediàtica. Malgrat que no sigui un dels set estats frontissa –els més disputats i que poden canviar de color (Michigan, Wisconsin, Nevada, Pensilvània, Arizona, Geòrgia i Carolina del Nord)–, el que passi aquí és rellevant. Texas, el governador de la qual és el conservador Greg Abbott, és el segon estat que més pes tindrà en els comicis del novembre. Només el supera Califòrnia. Per ser president es necessiten 270 vots d’un total de 538.

Trump troba el seu calador de vots a Texas, que té més de 30 milions d’habitants, repartits entre àrees urbanes (24,4 milions) i zones rurals (4,77 milions). Aquesta última xifra converteix l’estat del sud en el primer del país per població rural, per davant de Carolina del Nord, Pensilvània i Ohio. Houston és el principal nucli urbà, seguit de San Antonio, Dallas, Austin, Fort Worth i El Paso.

Al llarg de la història el territori del sud ha estat dominat per elits conservadores, blanques i masculines, que han prosperat socialment i econòmicament, sobretot a les zones més rurals. Ho han fet recolzant-se en la defensa de la llibertat, l’individualisme –l’home és el que crea la família, l’empresa i la fortuna– i la responsabilitat personal. També advocant per la fiscalitat baixa, la regulació laxa i el govern mínim. Avui aquestes elits blanques, que accepten un cert grau de violència com a solució als problemes, continuen controlant la riquesa –que ha de ser disfrutada per qui la crea i no presa per una Administració gegantesca–, i la política de l’estat. És així malgrat que han perdut pes demogràfic en favor dels hispans, que ja són 40,2% de la població, davant el 39,8% dels blancs no hispans.

Aquestes elits de Texas inclouen empresaris destacats de l’energia –sobretot el petroli–, la construcció, les telecomunicacions i la biotecnologia. També, emprenedors, amos d’universitats privades, editorials de llibres, advocats, consultors, assessors polítics i productors de cine, entre d’altres.

Ells, els negocis dels quals creixen amb les polítiques i l’agenda de Trump, contribueixen que Texas tingui el segon PIB més gran dels EUA –tot i que la dada per càpita està per sota de la mitjana– i crea ocupació a més velocitat. És un dels dos estats –juntament amb Florida– on s’ha creat la meitat dels llocs de treball de tot el país en els últims cinc anys.

Com explicava el propietari de l’empresa de reformes, el republicà és l’única opció per a aquestes elits, malgrat que algunes d’elles no comparteixen ni les seves formes ni les seves excentricitats ni tampoc es troben còmodes amb el seu discurs d’odi i la seva retòrica retrògrada. Reconeixen sense pudor que no els preocupa gens el paper que va poder tenir en l’assalt al Capitoli i no donen cap importància que hagi sigut el primer expresident de la història declarat culpable de 34 delictes de falsedat documental per encobrir un suborn a una actriu porno. Com més l’ataquen els altres, més popular és. Així ho reflecteixen les enquestes, que el converteixen en el gran favorit per guanyar a Texas.

"Tot i que un senti parlar d’alguns coneguts republicans que han abandonat Trump, els votants més tradicionals es mantenen al seu costat, a les verdes i a les madures. El sud dels EUA continua sent la part més conservadora del país", afirma Cal Jillson, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Metodista del Sud, situada a Dallas. L’economia i el control de la frontera sud amb Mèxic són els principals vectors que acosten aquests votants de Texas cap a Trump, "però el conservadorisme social i cultural en qüestions de raça, gènere i religió també exerceix un paper important", afegeix Jilson, autor del llibre Lone Star Tarnished: A Critical Look at Texas Politics and Public Policy.

L’expresident és menys popular entre els votants independents i els moderats republicans de l’estat que altres companys del seu propi partit, com el governador Greg Abbott. Però la combinació del seu aclaparador suport entre els republicans i el seu petit avanç entre els independents serà suficient per guanyar Harris, "una candidata les posicions polítiques de la qual estan molt a l’esquerra del votant mitjà de Texas", indica Mark P. Jones, professor de l’Institut Baker de Polítiques Públiques a la Universitat de Rice, situada a Houston.

Joe Lonsdale, emprenedor, inversor, filantrop i fundador de la Universitat d’Austin Texas, hi està d’acord. Nascut fa 42 anys, resideix a Austin des del 2020 (després de deixar Califòrnia) i recolza Trump des del seu centre d’anàlisi conservador Cicero Institute, que defensa la transparència i la responsabilitat dels governs. Coneix el vicepresident de Trump, JD Vance, des de fa anys i el mes passat li va organitzar una festa a casa seva per recaptar fons. "Vam aconseguir reunir alguns dels millors emprenedors i líders d’Austin" per donar suport al futur vicepresident. "Recolzem Trump i Vance per donar un futur brillant al país", diu.

Petroli

Texas és sinònim de petroli des que el 1901 es va produir el primer gran descobriment al turó de Spindletop, a la localitat de Beaumont. Va sortir un raig de l’or negre que durant nou dies ningú va poder aturar. Fins aquell moment el petroli només s’utilitzava com a lubricant o com a combustible per a llums. Un any després la instal·lació ja va produir 17 milions de barrils de cru. Naixien llavors Texaco i Gulf Oil, avui integrades a Chevron, i es posaven les bases de la indústria petrolera moderna, amb Texas com a capital. Més endavant s’unirien descobriments en altres àrees, a l’oest (Permian Basin) i el sud (Eagle Ford) de l’estat, que és el principal productor del petroli i de gas natural dels EUA, amb el 43% i el 27% del total, respectivament. Hi ha 34 refineries, que processen més de sis milions de barrils de cru al dia.

Texas, on són presents grans empreses com Exxon, Chevron o Conoco Phillips, compta amb més de 480.000 persones empleades en la indústria del petroli i del gas natural. Cada empleat guanya a l’any uns 124.000 dòlars, segons dades de la patronal regional Texas Oil and Gas Association.

Les empreses han batut tots els seus rècords de producció l’últim any, malgrat les polítiques de l’Administració de Biden i Harris, que, en la seva batalla contra el canvi climàtic, posa límits a les emissions del sector i dificulta la concessió de nous permisos d’ampliació de les instal·lacions.

Per això, els magnats del petroli somien amb la tornada dels republicans a la Casa Blanca, molt més pro energies fòssils que els demòcrates, i són entre els grans donants de Trump. Així, en els últims mesos s’ha pogut veure l’expresident en, almenys, dos actes privats a Texas. Tots eren a porta tancada per recaptar fons i van comptar amb la participació dels grans tòtems, com Harold Hamm (Continental Resources), Jeff Hildebrand (Hilcorp Energy), George Bishop (GeoSouthern Energy), Kelcy Warren (Energy Transfer Partners) i Javaid Anwar (Midland Energy). Els assistents a aquests actes paguen a Trump una xifra que oscil·la entre els 50.000 dòlars per fer-se una fotografia amb ell i els 900.000 per ser al capdavant de la taula presidencial.

Igual que els grans empresaris, els votants republicans també defensen la font d’ingressos que els dona menjar, el petroli. A més, són molt crítics amb les renovables, que anomenen fonts intermitents, perquè per funcionar depenen que hi hagi vent o sol.

Brandon Waltens n’és un. Editor sènior del diari digital conservador Texas Scorecard i promotor, juntament amb Michael Quinn, del documental Red Power, votarà Trump al novembre. Ho farà fugint del que ell anomena la histèria del clima dels demòcrates, que atorguen subvencions a les renovables, els components de les quals procedeixen del gran enemic, la Xina.

"Fa quatre anys hi va haver una gran tempesta a Texas que va congelar els molins de vent i els panells solars. La gent es va quedar sense electricitat i això ens va obrir els ulls. Confiem massa en les fonts d’energia que no són fiables i ens oblidem del carbó o del gas natural. No pot ser, en un moment en què Texas necessita tota la seva capacitat energètica pel creixement de la població. Molta gent es muda aquí i no té sentit posar plaques que deixen de funcionar quan el sol es pon", indica aquest texà nascut el 1993, preocupat per l’alça dels impostos a la propietat.

Musk

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Entre els que s’han mudat a Texas destaca Elon Musk, amo de X, que ha traslladat la seu de la xarxa social a Bastrop, un suburbi d’Austin on ja tenia altres negocis. Musk, fundador de Tesla, fuig així de la Califòrnia demòcrata que l’asfixiava amb obligacions i burocràcia.

El moviment reforça Musk i el converteix en el gran aliat de Trump, a qui l’home més ric del món dona suport ideològicament i financerament des de X i des d’altres plataformes, com el comitè d’acció política America PAC. Tots dos propaguen el discurs de l’odi, la desinformació i les teories conspiranoiques contra els demòcrates. Ara, Musk ha fet un pas més i ha saltat a l’arena política, compartint míting amb Trump. Aquest li ha ofert un càrrec en el seu equip econòmic perquè dirigeixi la comissió d’eficiència governamental si guanya el 5 de novembre. D’aquí a 21 dies se sabrà. n