Catalunya centrarà a la Baells l’ús d’embassaments com a bateries
Les centrals reversibles permeten bombar aigua en els moments en què la producció total d’electricitat supera la demanda
Les centrals hidroelèctriques reversibles han de ser un element que contribueixi a aconseguir la transició energètica a Catalunya. Així és com interpreta el Govern el paper dels embassaments utilitzats com megabateries. Per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, els dos projectes que hi ha planejats són una de les apostes en matèria d’energia verda.
En el dia d’avui, en l’àmbit català hi ha dues d’hidroelèctriques per bombatge. Una es troba entre l’embassament de Sallent i l’Estany Gento. L’altra és a Moralets, a l’Aragó, tot i que evacua l’energia produïda a Catalunya. Aquestes dues centrals es van construir fa anys per compensar la producció "en continu" de les nuclears. D’aquesta manera, quan a certes hores, per exemple a la nit, sobra energia nuclear, s’utilitzen les reversibles per donar sortida a aquesta energia.
¿Com es fa? L’aigua es bomba cap a l’embassament superior i, quan es necessita energia, es deixa caure cap al pantà de sota per generar electricitat turbinant com ho faria una central hidroelèctrica comuna. Aquest procés de pujada i baixada (sense que l’aigua es perdi) es pot anar repetint de manera infinita, i així es perd menys energia de la que es rebutjaria quan hi ha més oferta que demanda.
La transició energètica ha obert una nova oportunitat per a aquestes centrals hidroelèctriques de bombatge. La font d’energia de les renovables és poc previsible. És a dir, pot ser que es produeixi més electricitat de la necessària quan fa molt sol o durant la nit quan el vent bufa amb força. ¿Què aconsegueix aquesta energia si en aquell moment no hi ha prou demanda? Una possibilitat és emmagatzemar-la en bateries. Una altra opció és bombar aigua i, per tant, convertir els embassaments en megabateries. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aposta per aquest model com una de les prioritats.
Per aquesta raó, durant els últims anys, a tot Espanya s’han desenvolupat tota mena de projectes per disposar de més centrals reversibles que serveixin per equilibrar la producció d’energia renovable. No obstant, a Catalunya, de moment, no s’ha construït cap nova central hidroelèctrica de bombatge, malgrat que la Generalitat confia que les de la Baells i l’Ebre acabin sent una realitat a partir del 2030.
Central estratègica
La futura central de la Baells, que té un potencial de 539 MW i el Govern veu com a estratègica, és la que està més a prop de començar a tramitar-se. Però en cas que tiri endavant no serà un procés ràpid. La idea és que l’elèctrica pública austríaca Verbund, aliada amb Capital Energy, s’encarregui de les tasques de construcció i operació, a més de donar suport tècnic. No obstant, fonts coneixedores dels plans adverteixen que en aquests moments el procés està en una fase inicial. La idea és que les obres, que poden durar tres anys, comencin a partir del 2028.
Verbund ja opera a Europa més de 130 instal·lacions hidroelèctriques que sumen més de 8.400 MW. De totes aquestes, set són de bombatge i representen una capacitat de 2.300 MW.
A més de la inversió de Verbund i Capital Energy, hi ha la possibilitat que el Govern s’hi impliqui perquè l’interès estratègic de la central reversible de la Baells es tradueixi en un projecte sòlid. Els promotors ja li han ofert participar en L’Energètica, la companyia energètica pública de la Generalitat. ¿I què respon aquesta empresa, que depèn del Departament de Territori, Habitatge i Transició Energètica?
Fonts de L’Energètica asseguren a EL PERIÓDICO que s’està estudiant aquesta opció. Els criteris d’inversió de l’empresa estableixen que el projecte ha de tenir consens territorial. En el dia d’avui, L’Energètica, que té la voluntat d’implicar-se en els grans projectes energètics que es desenvolupin a Catalunya, està a l’expectativa de saber quin és el projecte definitiu i de conèixer la posició dels ajuntaments afectats per prendre una decisió. Si els promotors decideixen continuar amb el pla, la Baells es convertirà en l’únic projecte reversible de les conques internes de Catalunya (les gestionades per l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua).
Ara com ara, l’ús dels embassaments com a "bateries", mitjançant aquestes hidroelèctriques reversibles, suposa el 90% de la potència d’emmagatzematge instal·lada a Catalunya. En principi, les centrals projectades a Catalunya permetrien disposar de més capacitat de dipòsit d’energia. Però també és cert que al sector de l’energia s’ha començat a obrir un debat: ¿és millor utilitzar embassaments o convé més utilitzar bateries per guardar l’energia que no té sortida al mercat?
Millor alternativa
Notícies relacionadesAlgunes veus plantegen que les bateries milloraran en els pròxims anys i que seran una millor alternativa. Catalunya, per ara, pretén trobar un equilibri en el qual tinguin cabuda les bateries i les centrals reversibles. Un dels punts febles de les hidroelèctriques de bombatge és que fer pujar l’aigua cap a l’embassament superior costa més energia que la que es produeix després. Es calcula que es genera entre un 10% i un 15% d’energia menys del que s’ha consumit per bombar l’aigua.
De tota manera, independentment dels guanys econòmics que pot oferir el mercat per als promotors, hi ha la possibilitat que Red Eléctrica pagui a les empreses perquè bombin aigua en els moments clau del dia per després disposar de l’energia necessària i així tenir un sistema renovable complet i equilibrat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
-
Ofert per
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
- Sánchez demana renunciar a fons de la UE per reconstruir València