Catalunya encara no ha construït cap nova central de bombament

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha situat les centrals reversibles com una de les potes que han de sustentar la transició energètica a Catalunya. De fet, fa mesos, el Govern va modificar la jerarquia d’usos i va posar l’ús hidràulic de bombament per davant de la producció d’energia hidroelèctrica de forma convencional.

L’impuls que la transició energètica ha donat a aquestes plantes s’ha notat a tota la península Ibèrica. Tant Portugal com Espanya han promogut la construcció d’hidràuliques de bombament que transformen els embassaments en giga o megabateries, per a així garantir la flexibilitat del sistema renovable i assegurar el subministrament.

Però a Catalunya encara no s’ha construït cap nova central reversible. Cal recordar que el sistema elèctric és ibèric i que no es diferencien les delimitacions entre comunitats autònomes. No obstant, com que Catalunya segueix avui la cua de les renovables, no s’ha treballat per emmagatzemar grans quantitats d’energia, ja sigui en bateries o en embassaments.

Subvenció per a l’Ebre

La Conselleria de Territori i Transició Ecològica que lidera Sílvia Paneque s’ha marcat com a meta revertir la situació i accelerar els tràmits per aprovar grans projectes. El full de ruta del Govern de Salvador Illa inclou la incorporació de centrals reversibles al sistema. El projecte de la Baells, de més de 500 MW, és el que està més avançat i la Generalitat estudia implicar-se en la seva promoció.

En el cas del pla de l’Ebre (a la Fatarella), de més de 1.000 MW de potència, el ministeri ha concedit nou milions d’euros a les empreses impulsores perquè tiri endavant i pugui consolidar l’emmagatzematge, clau, segons la cartera pilotada ara per Sara Aegesen, en un model energètic descarbonitzat.

Notícies relacionades

Catalunya centrarà a la Baells l’ús d’embassaments com a bateries

"El meu fill i jo érem fugitius"

Fonts coneixedores dels dos projectes dibuixats per a Catalunya defensen que l’aigua es bomba i es torna a l’embassament amb poques hores de diferència en un cicle tancat. Això facilita, afirmen aquestes fonts, que la central pugui funcionar quan l’embassament està per sota del 20% de la seva capacitat. A més, en el cas de la Baells, com que l’embassament inferior ja existeix, només s’hauria de construir la bassa superior, cosa que comporta menys impacte mediambiental per destrucció d’hàbitats, afegeixen.

Aquests arguments són els que defensa l’Administració espanyola a l’hora de plantejar l’ús dels embassaments com bateries davant un futur de sequeres cròniques pronosticat per les previsions climàtiques. L’Executiu català està molt pendent de la planificació de Red Eléctrica per als pròxims anys, l’esborrany del qual s’ha de publicar en les pròximes setmanes. En aquest document s’ha d’incloure l’evacuació de la futura central de la Baells via Olvan (Berguedà) i també les connexions que han de fer viables altres planificacions energètiques clau per a la transició, a més dels punts de connexió necessaris per poder construir les noves dessalinitzadores.