El ministeri va demanar el 2022 que s’ajustessin els currículums a la llei

Educació ja va requerir fa dos anys a la Generalitat que adeqüés el decret d’educació bàsica, i al setembre, el de batxillerat

El ministeri va demanar el 2022 que s’ajustessin els currículums a la llei
2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Els canvis en el currículum català de batxillerat responen a un requeriment enviat al setembre pel Ministeri d’Educació al Departament d’Educació perquè el decret que dissenya aquest currículum s’adapti a l’actual llei educativa (Lomloe, que va entrar en vigor el gener del 2020). No és la primera vegada que el departament de Pilar Alegría requereix al Govern que ajusti els plans escolars a la llei. El Govern ja va trucar a la porta de la Generalitat el novembre del 2022, amb el Govern en mans d’ERC, a compte del decret d’ordenació de l’educació bàsica. Tant aquest decret com el de batxillerat van ser redactats i aprovats per l’Executiu republicà.

Just ahir, el Consell Executiu va aprovar la modificació del decret de l’educació bàsica atenent aquest primer requeriment del 2022. Fonts de la conselleria han explicat a EL PERIÓDICO que, a l’assumir el càrrec, la consellera es va trobar amb aquesta reclamació del ministeri, pas previ a la via contenciosoadministrativa. Entre les modificacions aprovades ara, s’hi inclou que totes les llengües oficials (català, castellà i aranès) en l’educació bàsica a Catalunya passin a tenir 588 hores.

¿Què ha passat ara amb el currículum de batxillerat? Catalunya, com tots els territoris amb idioma propi, té un 50% de marge de maniobra per decidir. En l’actual llei educativa, respecte al batxillerat, les assignatures comunes de primer són: educació física, filosofia, llengua estrangera, llengua castellana i literatura i, com en la resta dels territoris amb idiomes propis, llengua catalana i literatura. En les de segon aquestes matèries són: història d’Espanya, història de la filosofia, llengua estrangera, llengua castellana i literatura i llengua catalana i literatura. Aquestes matèries són obligatòries per a tothom, amb independència del tipus de batxillerat triat. A partir d’aquí, hi ha assignatures de modalitat, que també són competència estatal, i es decideixen en funció del tipus de batxillerat. Les matèries optatives són competència de les comunitats.

El segon requeriment enviat pel ministeri apunta a les literatures de modalitat i a les matèries de física i química i de biologia i geologia (en la mateixa situació). El problema de base és el decret de batxillerat del 2022, aprovat per ERC. Sense tenir competències per fer-ho, el Govern va catalogar literatura i llengua castellanes i literatura i llengua catalanes com a assignatures de modalitat. També va separar física i química, que a primer de batxillerat, segons la Lomloe, s’han d’impartir plegades en la modalitat de ciències i tecnologia, mentre que a segon s’imparteixen per separat.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, estem davant un problema purament administratiu. Fa mesos que el ministeri parla amb el Govern per mirar de trobar una solució a "un problema menor", que pot ser que no afecti gaires alumnes però sí uns quants, i que té relació amb l’homologació del títol de batxillerat. Per exemple, en el cas de física i química, la particularitat catalana de fer-les per separat hauria comportat problemes en cas que un alumne canviés de comunitat autònoma a mig batxillerat, ja que en la resta d’autonomies eren una sola matèria.

Fonts ministerials resten importància a la polèmica, que assumeixen amb tota la normalitat, i asseguren que estan negociant amb la Generalitat per arribar a un acord. En aquestes negociacions, la conselleria esgrimirà, en un intent de salvar les literatures com a matèria de modalitat, que formen part del batxillerat a Catalunya des del 1996 (amb la Logse), que són un "tret característic" i que no afecten l’homologació del títol.