No oblidin tot això

Ja hi ha sentència. 20 anys de presó per a Dominique Pelicot per drogar i violar la seva dona i culpables els altres 50 acusats, tot i que algun sortirà lliure per atenuant o per condemnes que es compleixen en llibertat. Han sigut setmanes de judici, amb moltes lliçons, però que no s’oblidi tot això del cas Pelicot.

És ella la que ha donat la cara, la que no s’ha amagat, l’abanderada que la vergonya canviï de bàndol, la que no ha callat en judici davant preguntes humiliants. Però que no s’oblidi que per a ella això no acaba. Viurà cada dia sabent que va patir centenars de violacions en 10 anys i que el seu cos acumula els efectes de gairebé 700 dosis de Zolpidem per violar-la, segons el fiscal.

Gisèle ha demostrat que la violència sexual en la parella existeix. Però que no s’oblidi que aquest home "normal" no era un monstre perquè cap trauma infantil eximeix dels delictes. Diu ell que va ser un error, però que ho va repetir, ho va repetir i ho va repetir perquè va voler.

Que no s’oblidi que la violència sexual és estructural perquè són 50 homes normals i no malalts, de totes les edats, de diferents classes i feines. 50 homes dels quals ni un va parar i ni va denunciar. 50 homes amb parelles, germanes o mares dient que eren homes excepcionals.

Que no s’oblidi que aquests 50 diuen que no són violadors, però tenien material d’explotació sexual infantil, un altre de disposat a utilitzar la mateixa droga per violar la seva dona fins a 12 vegades, un altre que va dir "¿si el marit m’ha donat el consentiment què faré?", un altre que va afirmar que pensava que estava morta però tot i així la va violar o un altre que la va agredir sense condó sent seropositiu.

Que no s’oblidi que darrere hi ha la cultura de la violació. D’homes educats en el porno salvatge i pervers, d’homes que callen còmplices i que en el judici hi ha hagut preguntes i agents que n’han participat. Una de les advocades dels acusats va fer fins i tot un vídeo ballant burlant-se de Gisèle.

Que no s’oblidi que 200 homes a França van firmar una carta en què afirmaven: "No és un assumpte de monstres, sinó d’homes corrents", "tots els homes, sense excepció, es beneficien d’un sistema que domina les dones".

Notícies relacionades

"Era estavellar-lo contra la roca o caure al precipici"

Les empreses es converteixen en arma contra la crisi climàtica

I que no s’oblidin aquestes preguntes... ¿Què hauria passat si el primer vigilant d’un centre comercial no hagués vist o cridat l’atenció de Dominique fotografiant sota les faldilles de les dones? ¿Què hauria passat si, després de deixar-lo en llibertat, un dels agents no hagués demanat un registre de la casa? O ¿què hauria passat si no hi haguessin hagut imatges de Gisèle sent violada i drogada? Responguin per dolorós que sigui: que Gisèle continuaria sent drogada i violada, que hi hauria homes disposats, que si ella hagués denunciat dirien que s’ho inventava o que consentia, i que Dominique i aquests 50 violadors seguirien al carrer. Com, recordin, ho estan els altres més de 20 que no van poder ser identificats en les imatges però que ells avui, davant la sentència, saben que haurien de ser allà. Queden, doncs, violadors al carrer.

Durant aquests dies vam veure la portada del Time amb un Donald Trump, condemnat per abús sexual, com a home de l’any. Gisèle hauria de ser en aquesta portada però així queda com a declaració de la complicitat masclista. Gràcies als que no van guardar silenci. Gràcies al moviment feminista per crear consciència. I gràcies, Gisèle, per tant. Tant de bo puguis recuperar la vida que aquest home et va arrabassar.