Catalunya necessita 20.000 pisos socials a l’any i només en construeix 1.200

Hi ha municipis a Catalunya en els quals no s’ha construït habitatge de protecció oficial (HPO) en les últimes quatre dècades. Passa, per exemple, a Calafell (Baix Penedès), una localitat que ha multiplicat la seva població per set des de 1981 i que, des d’aleshores i fins aquest mateix any, no ha vist aixecar ni una sola nova promoció de pisos públics. El ritme de construcció d’habitatge social a Catalunya (i en el conjunt d’Espanya) va caure estrepitosament després de l’esclat de la bombolla immobiliària. Va tocar fons en plena crisi econòmica, el 2013, quan el Govern central va tancar l’aixeta del finançament previst en els plans estatals d’habitatge, de tal manera que "mentre abans es construïen uns 5.000 pisos protegits anuals de mitjana, en l’última dècada se n’han estat fent una mitjana de 1.200", afirmava recentment l’economista Agustí Jover, en la presentació de l’estudi L’habitatge protegit a Catalunya: Un descoratjador viatge de 20 anys. Això significa, segons recull el mateix estudi, promogut per la Càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur, que el ritme de construcció d’HPO a Catalunya s’hauria de multiplicar per 17,5, fins a arribar als 20.800 anuals que serien desitjables l’any 2037.

Sense instruments

"Quan en els plans estatals va desaparèixer tota opció de préstec convingut, les administracions es van quedar sense un instrument bàsic per promocionar habitatge assequible, ni per vendre ni per llogar", constata el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, en un altre estudi elaborat per la Càtedra APCE-UPF sobre La promoció d’habitatge en els plans estatals i els fons Next Generation. L’anàlisi, firmada també per José María Raya i Carles Sala, donava compte de la insuficiència d’instruments i de pressupost amb què havia topat la construcció de pisos socials a Catalunya.

El pressupost de la Generalitat per a les polítiques d’habitatge el 2024 va ser de 492 milions, una xifra només lleugerament superior a la dels exercicis del 2017 i el 2018, quan la despesa pública destinada a aquest àmbit va ser de 481 milions, el mínim històric des de 1996. En aquells dos anys es van destinar menys diners públics a habitatge i al foment de l’edificació a Catalunya que a "investigació militar, a altres actuacions de caràcter econòmic o a la despesa destinada a alta direcció", segons recull l’estudi de Montalvo, Raya i Sala. En el cas del 2024, la partida és equiparable, per exemple, als 404 milions que van anar destinar als mitjans de comunicació.

Notícies relacionades

El final de les concessions deixa en suspens deu hidroelèctriques

La presa on va germinar la vaga de La Canadenca

Tampoc sembla haver funcionat gaire millor el pla de l’Ajuntament de Barcelona de destinar a habitatge social un 30% de les noves promocions privades que es construeixin a la ciutat. Segons les últimes dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a partir dels visats d’obres que es van expedir el 2024, dels 910 habitatges protegits autoritzats, tot just una dotzena va correspondre a la coneguda com a reserva del 30%.

De fet, ahir l’alcalde Jaume Collboni va anunciar que abans d’aquest estiu estarà llesta la modificació de la reserva del 30% del sòl. "En aquests moments, el sector privat de la construcció està pràcticament aturat i això fa que el 30% que hauria de sortir de les promocions privades tampoc existeixi. Crec que gairebé tots els grups estan d’acord que aquesta normativa s’ha de canviar, i soc optimista que ho aconseguirem", va dir l’alcalde en un dinar al Círculo Ecuestre de Barcelona.