Europa es divideix en l’enviament de tropes de pau a Ucraïna

La idea de l’enviament de tropes, avançada a primera hora pel líder britànic, Keir Starmer, en un article en el Daily Telegraph, i secundada per la ministra d’Exteriors sueca, Maria Malmer Stenergard, va generar friccions entre els participants, entre els quals hi havia els caps de Govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Espanya, els Països Baixos i Dinamarca, així com el president del Consell Europeu, António Costa, i la de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.

"Europa ha d’exercir el seu paper i estic disposat a considerar la possibilitat de comprometre forces britàniques al terreny juntament amb d’altres si s’arriba a un acord de pau durador", va remarcar Starmer després de la trobada.

Segons l’opinió del canceller alemany, Olaf Scholz, la proposta del britànic és "altament inapropiada", ja que Ucraïna està encara sumida en una "guerra brutal". També el president espanyol, Pedro Sánchez, va considerar "prematur" abordar ara aquesta possibilitat, ja que "encara hi ha guerra". "No s’han donat encara les condicions de pau per pensar-hi", va afirmar. El primer ministre polonès, Donald Tusk, va rebutjar igualment la idea.

Malgrat aquestes divisions, els líders participants en la cimera informal van destacar la necessitat que tant Ucraïna com Europa tinguin una "implicació activa" en les converses de pau. "El rellevant és [...] reforçar l’ordre multilateral, que no es premiï l’agressor i que la UE en surti reforçada", va assenyalar Sánchez.

Despesa en defensa

En la mateixa línia es van pronunciar Costa i Von der Leyen, que van coincidir en què Ucraïna "mereix una pau a través de la força, una pau que respecti la seva independència, sobirania, integritat territorial, amb fortes garanties de seguretat". Abans de la reunió, en un missatge a X, Von der Leyen va renovar la crida als Vint-i-set per augmentar la despesa en defensa.

Aquest va ser precisament un altre dels punts rellevants d’aquesta trobada. Scholz va defensar que si un país de la UE vol gastar més del 2% del PIB en defensa, que aquesta despesa addicional no es vegi frenada per les regles del dèficit públic imposades per Brussel·les. Un discurs que s’acosta al pla de Macron sobre apostar pels eurobons europeus per finançar la despesa en defensa.

Sánchez va advocar, així mateix, per "flexibilitzar" les normes de la UE. "Ho va dir Von der Leyen. És una part important. Necessitem activar mecanismes mancomunats per ampliar la despesa en defensa", ha remarcat.

El missatge coincident va ser que Europa no deixa anar la mà a Ucraïna en un moment en què Kíiv i els líders europeus temen veure’s exclosos de les negociacions per posar fi al conflicte. Una desconfiança que va néixer dimecres passat després de la trucada del president nord-americà, Donald Trump, al seu homòleg rus, Vladímir Putin, per parlar de l’inici de les converses. Després d’aquest primer contacte, els EUA i Rússia prosseguiran amb les seves negociacions avui a l’Aràbia Saudita, on es trobaran els caps de la diplomàcia dels dos països, Marco Rubio i Serguei Lavrov.

Sobre aquests contactes també es va referir Sánchez des de París, preocupat com altres mandataris per la possibilitat de quedar-se fora de les converses de pau que ara comencen a donar els seus primers i tímids passos. El president del Govern espanyol va llançar una "exigència" a Putin i Trump, a qui va evitar citar: tant la UE com Ucraïna han "de participar" en aquestes negociacions des de l’inici.

El moviment dels Estats Units també inquieta el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski. Així ho va expressar en una entrevista difosa ahir per la cadena pública alemanya ARD, en què va lamentar que els Estats Units vulguin "complaure Putin" i va qualificar de "feble" la capacitat defensiva europea.

El primer ministre del Regne Unit va decidir fer un pas al davant davant l’inici de les negociacions per resoldre el conflicte a Ucraïna. Starmer es va presentar com un actor clau per ajudar a alleujar les tensions entre els Estats Units i la UE i va posar en marxa una estratègia diplomàtica basada en un discurs conciliador, amb l’objectiu d’acontentar tant Washington com Brussel·les.

Starmer va acceptar part del discurs de Trump referent a Ucraïna, especialment a la necessitat que els països europeus augmentin la despesa en defensa i les seves contribucions a l’OTAN. "Els Estats Units no abandonaran l’OTAN, però els països europeus hem de fer-hi més", va remarcar el premier britànic després de la reunió dels líders europeus a París. El Regne Unit s’ha compromès a incrementar la despesa militar fins al 2,5% del PIB –actualment es troba en el 2,33%–, i vol jugar un paper important a Ucraïna una vegada firmat un eventual acord de pau.

Starmer va ser molt menys crític amb Trump que altres països europeus, no només en el pla militar, sinó també en l’àmbit comercial, i va evitar comentar les amenaces aranzelàries i rebutjar qualsevol possible represàlia.

Notícies relacionades

"Si no fos per la meva mare i la teràpia, seria a la presó"

Catalunya necessita 20.000 pisos socials a l’any i només en construeix 1.200

Picada d’ullet a Europa

Malgrat els gestos cap a Trump, Starmer també va defensar alguns dels plantejaments dels països europeus i va instar els Estats Units a tenir en compte Ucraïna dins de les negociacions de pau amb Rússia. "Ucraïna ha de ser a la taula en aquestes negociacions, perquè qualsevol altra cosa donaria per bona la posició de Putin que Ucraïna no és una nació real", va dir el primer ministre, que va urgir el president nord-americà a evitar els errors del passat. "No podem tenir cap altra situació com la de l’Afganistan, en què els Estats Units van negociar directament amb els talibans i van apartar el Govern afganès. Estic segur que el president Trump també voldrà evitar-ho".