La UE opta per les mines d’Espanya per guanyar autonomia estratègica

"Europa ha preferit sovint comprar gairebé exclusivament fora de les seves fronteres les matèries primeres que necessitava, fins que la covid i la guerra a Ucraïna ens han posat davant els reptes de la nostra dependència", va dir el vicepresident. Segons Séjourné durant massa temps les matèries primeres "han sigut l’angle mort de la nostra política industrial".

13 països elegits

Per això, la Comissió Europea ha presentat la primera llista de 47 projectes en el marc de la llei de matèries primeres estratègiques, per a l’extracció, el processament i el reciclatge de minerals. L’objectiu és que contribueixin a reforçar la independència de la Unió Europea en aquest àmbit. Tretze països acolliran aquests projectes: Bèlgica, França, Itàlia, Alemanya, Estònia, Txèquia, Grècia, Suècia, Finlàndia, Portugal, Polònia, Romania i Espanya.

La llista de la Comissió inclou dos projectes per a l’extracció de liti a la província de Càceres, a Extremadura, i a Ourense, a Galícia; de tungstè a Badajoz i a la província de Ciudad Real, a Castella-la Manxa, a més de dos projectes més per a l’extracció de coure a la província de Sevilla, i coure, platí, cobalt i níquel a Badajoz i Huelva.

Els materials inclosos en la llista es consideren "estratègics" a causa que la demanda, sumada a l’actual oferta i les dificultats per augmentar la producció, podria generar riscos de subministrament en un futur pròxim. Aquestes matèries primeres –com per exemple el liti i el níquel per a la fabricació de bateries– s’utilitzen en sectors també estratègics com la producció d’energia renovable, la tecnologia aeroespacial o en l’àmbit de la defensa, com el wolframi.

"No hi haurà descarbonització possible sense gal·li per construir panells solars, sense coure per transportar l’electricitat; no hi haurà indústria de la defensa sense terres rares que són part de la composició dels nostres radars", va afirmar Séjourné. El francès va recordar que aquí la UE depèn "al 100%" de la Xina.

Recursos per refinar

Séjourné va destacar la importància no només dels projectes d’extracció sinó també de transformació i reciclatge. El vicepresident de la Comissió va explicar que, en moltes ocasions, la UE acaba depenent de tercers països no perquè compti amb les matèries primeres sinó amb els recursos per refinar-les.

Aquests projectes es beneficiaran d’inversions per un valor de 22.500 milions d’euros en total. A més, podran optar per procediments reduïts per obtenir permisos. Actualment, solen durar entre 5 i 10 anys. Brussel·les s’ha posat com a objectiu que no superin els 27 mesos per als projectes d’extracció, i 15 per a la resta.

L’objectiu és que contribueixin a assolir els objectius que s’ha autoimposat la UE. En particular, arribar a complir el 10% de les extraccions, el 40% de la transformació i el 25% del reciclatge per al consum a la UE. A més, Brussel·les aspira que el consum de matèries primeres específiques d’un sol proveïdor estigui sempre per sota del 65% de la demanda.

Això passa per diversificar les importacions d’aquests materials. En aquest sentit, l’estratègia de la Comissió inclou la participació potencial de tercers països. En la llista presentada per Brussel·les no n’hi ha cap, però Séjourné va suggerir que podria ser el cas en què l’Executiu comunitari farà públiques en les pròximes setmanes. Alguns d’aquests projectes podrien ser a Ucraïna o Groenlàndia, en el punt de mira dels Estats Units, precisament per la seva riquesa mineral.

Compres conjuntes

Séjourné va recordar que la Comissió llançarà el 2026 un centre per a compres conjuntes de matèries primeres per afegir la demanda. La idea és utilitzar un model semblant al que els Vint-i-set van utilitzar durant la pandèmia per comprar vacunes, per aconseguir millors preus i igualtat de condicions per a totes les empreses.

Notícies relacionades

Acte institucional de Salut en record de la pandèmia

Sánchez garanteix a Díaz que no hi haurà retallades socials per la despesa militar

El concepte d’autonomia estratègica va néixer en bona mesura impulsat, precisament, pel president francès, Emmanuel Macron. La primera presidència de Donald Trump i la pandèmia que va assolar el continent van posar de manifest les importants dependències europees en àmbits clau com la política industrial o de defensa. La guerra a Ucraïna va posar Europa davant el mirall.

L’informe de l’ex primer ministre italià Mario Draghi sobre competitivitat va posar nom i preu a aquestes dependències. Ara, la Comissió està buscant solucions concretes a necessitats urgents. Trobar la manera de satisfer la demanda de matèries primeres sense generar noves dependències o enfortir les existents és el gran repte. Un repte a què la Unió necessita fer front si vol fer efectiu el procés de descarbonització de la seva indústria i l’impuls del desenvolupament digital que tant anhela.