Un conte de vampirs (1): El vampir del poble | Text i 'podcast'

No m’he d’acostar a la casa del vampir. És territori enemic. El vampir pot sortir en qualsevol moment. Si t’agafa no pots escapar, així que és millor anar-hi amb compte. La meva àvia va pel carrer a poc a poc i torna igual de poc a poc. Ha d’anar així perquè té reuma i és vella. La pot agafar. Jo prefereixo ser en un altre lloc o dins de la casa quan l’àvia porta la compra. No vull veure si l’agafa.

A la nit sortim a prendre la fresca als balancins i jo miro fixament per a la casa del vampir. La llum sempre està encesa perquè no dorm. Li vaig preguntar al meu pare què fa el vampir i em va respondre que es dedica a beure la sang de la gent. No va voler dir res més quan li vaig preguntar per què beuen sang ni quantes vegades necessiten alimentar-se. El meu pare m’ha jurat que sap defensar-se del vampir i que no tingui por.

Hem vingut a casa de l’àvia perquè són vacances d’estiu. He tret un 9 a Naturals, un 8 a Matemàtiques, un 6 a Llengua catalana, un 6 a Llengua castellana, un 8 a Gimnàstica, un 7 a Música. Però a anglès he tret un 4 i el meu pare no m’ha volgut comprar res. Passar l’estiu aquí és com un càstig. L’àvia no és divertida i el meu pare es queda callat quan està amb ella.

Li he preguntat a l’àvia qui viu en aquella casa, com si jo no sabés que hi viu el vampir. M’ha dit que no hi viu ningú. Li he preguntat que per què es deixen la llum encesa a la nit i m’ha respost que com que no pago les factures no tinc per què preocupar-m’hi. Li he preguntat si creu en els fantasmes i m’ha contestat que els fantasmes són els records de la gent que estimem però no ens estima. És molt sentimental.

Li he dit que jo l’estimo molt i s’ha posat a plorar. Però m’agradaria que no em digués tantes mentides. El meu pare diu que la meva mare és la que diu més mentides, però jo crec que l’àvia en diu més que la mare. Els jocs que hi ha a casa de la meva àvia són de vells i no m’agraden. Són la brisca –unes cartes velles– i el dòmino, que era del meu avi, però a ell no l’he conegut perquè està mort i el van portar al cementiri.

El poble de la meva àvia es diu San Martín i el cementiri és a prop de la casa, però mai hi he entrat perquè no m’agraden aquests llocs. Per aquí passen menys cotxes que per Barcelona. Li pregunto al meu pare si el vampir surt de dia i em diu que només són vius a la nit, però que aquest de vegades passeja al sol. Quan la meva àvia arriba amb la compra, em demana que l’ajudi a ficar les coses a la nevera. Li pregunto si ha vist algú estrany i em diu que els de sempre. Li pregunto si creu en els vampirs i em diu que tinc el cap ple de pardals, però jo li dic que en tot cas deuen ser ratpenats, i la meva àvia riu una mica.

El que fiquem a la nevera és el típic que compra la meva àvia: moltes verdures fastigoses i filets grans que es fan bola quan els mastegues, i a sobre n’ha comprat quatre i nosaltres som tres. Ni xocolata blanca ni ressemblant, moltes cerveses per al meu pare i ni tan sols una coca-cola per a mi. Quan la meva àvia riu m’adono que només té dues dents a la part de dalt de la boca, com els vampirs. Li pregunto si algun dia em pot comprar xocolata blanca, que és la que més m’agrada, i em diu que si em porto bé el comprarà.

► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu

Notícies relacionades

Un conte de vampirs (i 7): Tots tenim ullals | Text i podcast

Un conte de vampirs (6): La casa del vampir | Text i podcast

relats d’estiu

En aquest poble hi ha més nens però no són amics meus. El meu pare m’ha explicat que quan ell era petit tenia amics, que vagi a fer-me amic d’aquests nens, però no és tan fàcil com es pensa. Com que m’avorreixo molt, escric aquest diari i faig dibuixos. Dibuixaré el vampir com el recordo a la pàgina següent perquè aquí ja no em queda lloc. Però ho faré després perquè ara hem d’anar a dinar. No m’agrada com fa el menjar la meva àvia, la meva mare cuina millor. Això no l’hi diré perquè el meu pare s’enfada si dic coses bones de la mama.