Un conte de vampirs (6): La casa del vampir | Text i podcast
La casa era molt petita i molt pobra. Només tenia una taula i una cadira. No hi havia sofà. Ell era en un quartet ajagut a sobre d'un llit i mirant les musaranyes
GRAF8766 PONTEDEUME 18/03/2020.- Un niño mira a la calle desde su casa mientras permanece confinado en la vivienda a causa de las medidas tomadas por el Gobierno para frenar al coronavirus, este miércoles en A Coruña. EFE/Cabalar /
El meu pare era a la butaca. S’havia quedat adormit amb el llibre a sobre del pit, perquè a l’hora de la migdiada sempre es queda grogui, així ho diu ell. Vaig anar a la prestatgeria i em vaig posar a mirar els llibres. Els treia de la lleixa i revisava la primera pàgina. En molts posava José, que és el seu nom, en d’altres no posava res, i en uns quants posava Rodrigo. De manera que la casa de l’àvia és plena de llibres del vampir, i jo havia d’esbrinar per què. No crec que la meva àvia li hagi robat els llibres al vampir, perquè ella no sap llegir.
No entenia com pot ser que tinguem aquí aquests llibres, començant pel de Roald Dahl que m’ha regalat, i vaig decidir preguntar a l’única persona que m’ho diria: el vampir. Ni la meva àvia ni el meu pare volen que els pregunti tantes coses, però quan em van descobrir em va caure una bronca monumental i el meu pare va començar a cridar unes coses horribles al vampir, i jo em vaig posar a plorar i ara estic castigat i el meu pare diu que tornarem a Barcelona, i ha discutit amb l’àvia.
Si el meu pare està tan enfadat ha de ser perquè el vampir ha canviat de forma
Aquest dibuix és del vampir com el veig ara. M’ha sortit molt diferent del dibuix de dia de les llaunes, perquè llavors el vaig veure a les fosques i em va fer molta por, o potser anava en la seva forma aterridora, perquè els vampirs són com els camaleons. Els camaleons tenen una tècnica que es diu mimesi i crec que els vampirs també. Si el meu pare està tan enfadat ha de ser perquè el vampir ha canviat de forma. Potser s’ha tornat bo o pot ser que estigui fingint. El meu pare em va dir que havia sigut molt clar quan em va ordenar que no m’acostés a aquesta casa.
Així és com va passar: me’n vaig anar a l’hora de la migdiada a casa del vampir i tenia la porta ajustada, així que vaig trucar. El vampir va dir que entrés i vaig entrar. Casa seva era molt petita i molt pobra. Només tenia una taula i una cadira. No hi havia sofà. Ell era en un quartet ajagut a sobre d’un llit i mirant les musaranyes. Em va dir: home, què et porta per aquí, i es va asseure. Llavors li vaig preguntar per què hi havia tants llibres seus a casa de la meva àvia. El vampir es va quedar pensant una estona i al final em va dir: perquè aquí no hi ha on posar-los.
Això era veritat. No tenia prestatgeries, tot i que hi havia alguns llibres amuntegats pel terra de la seva habitació. Li vaig preguntar si tenia més de 100 anys i em va dir que no, que només en tenia 78. Li vaig dir que la meva àvia tenia dos anys més que ell, i em va respondre que ho sap perfectament, i que la coneix des de fa un temps. Li vaig dir que jo creia que els vampirs eren més vells que la gent viva i va riure una mica i em va dir que no tots. Llavors em vaig fixar que al costat del llit hi havia un plat amb restes de menjar, i em va cridar l’atenció perquè tenia el mateix dibuix que els de casa de l’àvia.
Em va explicar que la meva àvia li porta cada dia el dinar i el sopar
Ell em va explicar que no és que tingués el mateix dibuix, sinó que era un plat de casa de la meva àvia, i com que em vaig quedar sorprès em va explicar que la meva àvia li porta cada dia el dinar i el sopar. ¿Perquè no hagis de sortir a caçar gent?, li vaig preguntar, i ell va riure i em va dir: «Ja et vaig dir que no caço gent, va contra els meus principis. Em porta el plat perquè no em mori de gana». Llavors li vaig preguntar de què coneixia la meva àvia i em va dir que això, si volia, m’ho explicaria el meu pare un d’aquests dies. I llavors em vaig adonar que el vampir s’assemblava cada vegada més al meu pare, i vaig pensar que estava mimetitzant-se com un camaleó per enganyar-me, i vaig començar a espantar-me. Però em vaig espantar de tot quan va entrar el meu pare i va començar a cridar.
Em va agafar per la samarreta i em va començar a arrossegar per fora mentre assenyalava el vampir amb el dit i li deia que havia sigut molt clar. El vampir va cridar que tenia dret a conèixer-me i que recapacités i el meu pare li va dir que estava tot molt clar des de feia molts anys i no tenia la més mínima intenció de canviar de parer. El vampir es va aixecar del llit i vaig pensar que ens atacaria, però en comptes de fer això es va posar a plorar i el meu pare li va cridar que es guardés el petarrell per a més tard i ja estàvem al carrer i hi havia alguna gent del poble mirant i murmurant i el meu pare em va portar per a casa de l’àvia cridant i dient-me que estava molt enfadat i que no sortiria de l’habitació i que ens n’aniríem a Barcelona i que venir al poble havia sigut la pitjor idea del món.
► Llegiu també els altres capítols dels relats d’estiu
Notícies relacionadesMe’n vaig anar cap al’habitació corrent quan vam arribar i estava mort de vergonya perquè la gent del poble xiuxiuejava, i també estava mort de pena pel vampir, i crec que no intentava mimetitzar-se sinó que aquesta és la seva cara, i que plorava perquè també estava trist i tenia vergonya de veure el meu pare així.
