Resultats electorals
Vox irromp amb 11 escons i enfonsa el PP fins als 3 – Eleccions catalanes 2021
Els populars eviten l’autocrítica i consideren que la confessió de Bárcenas i la baixa participació són els motius de la debacle
Vox va aconseguir convertir-se ahir en la primera força antiindependentista del Parlament de Catalunya al treure 11 escons i enfonsar els seus dos principals contrincants: va captar vots a l’electorat de Cs, que va caure fins als 6, i també al del PP, que va passar de 4 a 3. El president dels populars, Pablo Casado, va utilitzar la moció de censura de l’octubre passat per escenificar la seva ruptura amb Santiago Abascal, líder de la formació d’ultradreta i exmilitant del PP. Ara Casado es preguntarà si aquest divorci va arribar massa tard, després de dos anys en què va radicalitzar les seves posicions per evitar la fuga de vots cap a Vox i va donar carta de naturalesa el nou partit al pactar-hi les investidures de governs autonòmics i ajuntaments.
L’extrema dreta ja havia doblegat el braç al PP a les generals del 2019 a la regió de Múrcia i a la meitat de les províncies d’Andalusia, al Parlament de la qual havia entrat l’any anterior. Ara, en aquests nous comicis el missatge torna a arribar diàfan a la seu de Gènova, que ha hagut de desenvolupar la campanya electoral driblant els missatges del seu extresorer Luis Bárcenas sobre la suposada corrupció del partit i l’inici del judici de la caixa b.
Casado, que s’ha implicat molt amb nombrosos actes per les quatre províncies en els dos últims mesos, ha vist com han sigut incapaços de convèncer els votants de Cs, en fugida lliure, que han preferit a Vox. És el pitjor resultat del PP en unes autonòmiques catalanes. La lectura a nivell espanyol és inevitable. Vox es converteix en el referent del constitucionalisme a Catalunya, que és, al seu torn, un dels pilars de les estratègies de tots els partits de la dreta. La formació d’Abascal va créixer a partir del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, defensant mesures radicals contra els dirigents del procés i ara ha pogut defensar-les i comprovar el seu recolzament al territori català. L’extrema dreta ha obtingut diputats a les quatre províncies: Barcelona (7), Tarragona (2), Girona (1) i Lleida (1). El PP, en canvi, només aconsegueix entrar a Barcelona (3): el cap de llista, Alejandro Fernández, i els dos fitxatges que va fer entre els taronges, Lorena Roldán i Eva Parera.
L’«última factura» per la corrupció
Notícies relacionadesEl líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, va parlar breument amb el 95% dels vots escrutats per celebrar que s’han convertit en «els líders de l’oposició al separatisme i a l’esquerra». Va lamentar el triomf de l’independentisme i va prometre treballar per «desallotjar-los de totes les institucions».
«El nostre resultat és molt dolent», va dir Fernández. A Madrid va donar la cara el secretari general, Teodoro García Egea, pocs minuts abans de la mitjanit. No hi va haver cap autocrítica i va assenyalar dos problemes: «el joc brut», amb referència a la confessió de Bárcenas, i la baixa participació, que va perjudicar la dreta constitucionalista en general. «És l’última factura que pagarem d’aquell passat. No modificarem el rumb», va continuar, donant a entendre als qui internament vegin una oportunitat per atacar Casado que no hi ha espai per al debat. La reunió del PP per analitzar els resultats serà dimarts.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia