Tossa i l'empremta d'Ava

La Vila Vella de la localitat, amb el seu imponent castell medieval alçant-se sobre el mar i la seva cala idíl·lica, quedaria immortalitzada per sempre en les primeres imatges de ‘Pandora y el holandés errante’, una de les primeres pel·lícules nord-americanes que es van rodar a Espanya, fa gairebé 70 anys, i van inaugurar l’estranya relació entre Hollywood i la dictadura franquista. 

L’arribada de tota aquella ‘troupe’ d’artistes al petit poble de pescadors de Girona va suposar un autèntic sisme submarí dins d’un entorn marcat per la repressió i la pobresa. Encara no s’havia rodat ‘Bienvenido Mr. Marshall, però els habitants de Tossa van representar a la perfecció l’esperit de la pel·lícula de Berlanga, entre la innocència i l’entusiasme davant aquell instant de llibertat (i la possibilitat d’injecció econòmica) que simbolitzaven els ianquis. 

Desig de llibertat

Tant els habitants de Tossa de Mar com Ava Gardner tenien una cosa en comú: volien ser lliures. No es tractava d’una relació equitativa, és clar, però cada part va treure el millor que va poder de tot allò. 

L’actriu es trobava en el millor moment de la seva carrera, havia aconseguit ser respectada pel seu paper a ‘Forajidos’ i es va especialitzar a perpetuar el seu rol de dona fatal en la pantalla i fora. La seva vida privada era tan convulsa com l’aura que desprenia i, com el personatge de la Pandora, Ava semblava condemnada a sembrar el caos allà per on passava. Tenia un anhel, escapar de les grapes de tots aquells que havien volgut domesticar-la, i va ser precisament en el seu primer viatge fora dels Estats Units, a aquell poble de la Costa Brava, on va trobar el que buscava. 

En el documental d’Isaki Lacuesta ‘La noche que no acaba’ (basat en el monumental assaig històric ‘Beberse la vida: Ava Gardner a España’, de Marcos Ordóñez), ens submergim en l’itinerari de l’actriu a Tossa de Mar des de la perspectiva d’aquells que es van creuar amb ella, des de Manel Fábregas, el fotògraf que es va encarregar d’immortalitzar el rodatge a través d’instantànies que són un valuós document a l’hora de certificar el xoc entre la població autòctona i el glamur de la producció, fins a alguns dels extres que cobraven entre 60 i 120 pessetes, entre ells, Pere Gomis, un dels pescadors que surten a l’inici de la pel·lícula parlant en català, i una doble local de l’actriu que es va atrevir a despullar-se en la mítica escena de la platja. 

Anecdotari de la pel·lícula

Notícies relacionades

Set rutes curtes a peu per la natura

Advertència del Parc del Cadí: No tocar la flor més tòxica d’Europa

També es repassa tot l’anecdotari que forma part de l’imaginari extra cinematogràfic de la pel·lícula: el descobriment d’Ava del flamenc, dels toros, la seva història amb el torero Mario Cabré (real o fruit de la manipulació informativa) i la gelosia de Frank Sinatra, que el va obligar a desplaçar-se a Espanya per marcar territori. 

Com a agraïment a tot aquest recorregut gairebé mitològic, Tossa de Mar mai ha deixat de rememorar l’actriu. L’artista Ció Abellí va crear una estàtua d’Ava a imatge i semblança de les que apareixen en la pel·lícula per situar-la dalt de la Vila Vella mirant al mar. També es poden comprar els petons d’Ava a la pastisseria Tomàs o allotjar-se a l’hotel Tonet, on trobem fotografies inèdites. «Pot ser que fos la menys famosa de les meves pel·lícules, però va ser la que em va canviar la vida», va escriure en les seves memòries a propòsit del que va significar per a ella ‘Pandora y el holandés errante’.