Sabadell, l'única ciutat de més de 200.000 habitants sense geriàtric públic

L’Ajuntament de Sabadell exigeix a la Generalitat, de nou, que es faci càrrec de la construcció de la residència pública de la cocapital vallesana, pendent de ser construïda des del 2006. El nou govern municipal de Sabadell (Vallès Occidental) va anunciar a mitjans de juliol el seu rebuig al principi d’acord entre l’anterior consistori i la Generalitat –posicionament que els socialistes ja van defensar quan es va anunciar, el febrer del 2019–, en què el consistori avançaria els diners de les obres i esperaria que la Generalitat tornés la inversió.

A mitjans de juliol, Pol Gibert, primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Sabadell i diputat al Parlament pelPSC, va presentar en la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies una proposta de resolució per la licitació de les obres de la residència. “Portem a votació que el Parlament insti el Govern a iniciar la licitació de la residència i que sigui pagada per la Generalitat”, va afirmar Gibert. En el dia d’avui, Sabadell és l’única ciutat de Catalunya amb més de 200.000 habitants que no té cap residència pública per a gent gran.

Tant des de la Plataforma per la Residència Pública de Sabadell com des de la Federació d’Associacions Veïnals (FAV) de Sabadell es van mostrar contraris des del primer moment a què l’ajuntament assumís el pagament i la construcció del centre.  “El pacte entre Generalitat i consistori era un ‘assumim la responsabilitat’, però no és competència municipal. Van prendre una decisió a l’esquena de la ciutadania”, explica Manuel Navas, president de la FAV.

“La nostra posició és que la construeixi la Generalitat i se’n faci càrrec. No volem pedaços, sinó una proposta seriosa”, afegeix Cèlia Gargallo, una de les portaveus de la plataforma. “Rebutgem la decisió de municipalitzar la residència perquè suposaria convertir Sabadell en una franquícia de la Generalitat sota el fals argument categòric de: “o és així, o no hi haurà residència”, argumenta Navas.

13 anys i ni un sol maó

El terreny on està prevista la construcció de la residència, a la zona sud de la ciutat, és avui un descampat on aparquen cotxes i camions. El conveni firmat el 2006 va establir que l’ajuntament cedia els terrenys i la Generalitat aportaria la dotació pressupostària necessària per construir l’equipament. Fins ara, no ha començat cap obra i, el 2016, es va haver de demanar una pròrroga per la cessió dels terrenys perquè finalitzava el termini.

“No és bo, és molt bo, boníssim per a la ciutat. Hem esgotat totes les opcions per dur a terme l’acord al qual vam arribar després de la moció del 2015”, va afirmar l’exregidor d’Acció Social, Gabriel Fernández (ERC), al febrer del 2019, després de la firma del protocol amb la Generalitat. “Sabem perfectament que no ens tocaria finançar un projecte que és competència de la Generalitat. Poden esperar que la Generalitat faci un pla general de residències”, va explicar Lluís Perarnau (Crida per Sabadell), també en defensa de la firma del protocol.

Les dues declaracions van néixer com a resposta a una moció presentada pel PSC i Ciutadans després de fer-se pública la firma del protocol, que havia de derivar en un conveni entre les dues administracions i que lluny està ara de veure la llum. “No podem regalar els diners a coses que no són competència nostra. Aquests diners hauran de treure’s d’altres coses que sí ho són”, va expressar Mercè Porras (PSC). Finalment, la moció no es va aprovar: 15 vots en contra i 12 a favor.

Després de les eleccions municipals, i amb un consistori liderat pels socialistes, el plantejament ha donat un tomb de 180 graus, ja que el PSC ha anunciat que no inclourà la construcció de la residència en els pressupostos municipals. Hi va haver un moment, el 2012, que semblava que el projecte prenia forma. La Generalitat va arribar a aprovar una partida de 30 milions d’euros per a la construcció de la residència, però finalment van ser destinats a altres qüestions. “Tot i que hi havia la partida, faltava la licitació, que no es va portar a terme. Més tard ens van dir que aquests diners s’havien destinat a altres coses”, explica Gargallo.

Una residència no acabarà amb el problema

Així, Sabadell és l’única ciutat de Catalunya amb més de 200.000 habitants que no té cap residència pública. Segons expliquen des de la plataforma, la ciutat té un dèficit d’unes 750 places de residència per a gent gran. “Ara, la llista d’espera per a una residència concertada és de gairebé 3 anys”, comenta Cèlia Gargallo. Sabadell té un total de 1.074 places de residència per a gent gran, de les quals, un 39% compten amb una part de finançament públic –concertades–, un percentatge menor a la mitjana de Catalunya, situada en el 56%.

En el protocol proposat per l’anterior Ajuntament i la Generalitat, es va establir la creació de 98 places concertades i quatre de gestió directa per al consistori, la qual cosa continuaria suposant un dèficit de més de 600 places. El 2016, després de la pròrroga per evitar la caducitat dels terrenys, la Plataforma per la Residència Pública ja criticava que “una sola residència no cobreix, ni de lluny, les necessitats que té la ciutat”, anàlisis que comparteixen els diferents grups municipals.

A més, un altre factor juga en contra de la cocapital vallesana: l’envelliment poblacional. Sabadell, amb 211.700 habitants, té un 18'6% de ciutadans més grans de 65 anys, una xifra dos punts percentuals per sobre de la mitjana de la comarca, segons dades de l’Idescat. El municipi també té l’índex d’envelliment més alt del Vallès Occidental (113%) i un índex de dependència de gent gran de 28'6 punts, una xifra que augmenta cada any des del 2012.

Notícies relacionades

En què gasta els diners l'Ajuntament de Sabadell? Aquestes són les inversions que s'han posat en marxa a la ciutat

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

Des de la Plataforma també assenyalen que la residència no es reduiria a atendre la demanda sabadellenca, sinó que també ho faria en part de la comarca, on la taxa de cobertura de places en residències públiques per a gent gran, segons les últimes dades de la Generalitat (2017), és del 2'59%, sent així el Vallès Occidental la tercera comarca amb la taxa més baixa, només per darrere de l’Alt Empordà i el Barcelonès.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA