Orgull de: Sabadell (3)
Josep Maria Oliver: l’home que va elevar el nom de Sabadell fins al cel de l’univers
Va cofundar, als anys seixanta, l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, entitat local que suma més de 800 socis repartits per tot Espanya
Les instal·lacions de l’associació són una àgora de trobada social que atrau tant joves com gent gran interessada en l’astronomia
Si la pel·lícula No mires arriba (2021) s’hagués estrenat fa seixanta anys, Josep Maria Oliver (1944, Olesa de Montserrat) seria dels que haurien anat a contracorrent. Amb deu anys ja enrotllava cartolines per observar les estrelles i als tretze un professor de física el va ajudar a construir el seu primer ‘telescopi’.
«A l’escola, quan estudiàvem ciències i la meteorologia, m’agradava molt. I això diria que és pràcticament innat, perquè en la família no tenim cap antecedent», assenyala Oliver.
Quan encara era un xitxarel·lo, el 1960 va fundar junt amb tres companys (Carles Palau, Feliu Comella i Joaquim Inglada) l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS) sense més pretensió que fer divulgació amateur sobre els cossos celestes de l’univers, assegura.
Però a aquell grup de jovenets que alçaven la vista quan queia la nit no li va costar gaire que li assignessin l’etiqueta de «frikis». «Quan vam començar hi havia molt desconeixement i als que miràvem la lluna ens deien llunàtics, com si estiguéssim bojos», afirma Oliver.
Una entitat amb projecció estatal
A poc a poc, la percepció social va anar canviant amb l’esdevenir de la història. La carrera espacial entre els Estats Units i l’URSS i, sobretot, l’arribada de l’home a la lluna el 16 de juliol del 1969 van augmentar l’interès general respecte al que s’esdevenia en la Via Làctia. L’entitat sabadellenca va anar sumant socis i aviat van començar a afiliar-s’hi persones d’altres municipis del Vallès, de Catalunya i d’Espanya.
«Vam començar com una activitat purament local, però avui ja som una agrupació d’àmbit estatal», exposa Oliver. Tant és així que, el 2006, l’AAS va ser declarada entitat pública pel Ministeri de l’Interior.
Justament el 2006, Oliver va deixar la presidència de l’agrupació. Feia 27 anys que ostentava el càrrec ininterrompuda i tants altres com a secretari, un aval que indiscutiblement el converteix en l’alma mater de l’entitat. Precisament, el 1995 va guanyar el premi Tenacitat, atorgat pel consistori sabadellenc en reconeixement a la seva trajectòria al capdavant de l’AAS.
Malgrat la projecció nacional, l’associació no ha oblidat la seva identitat local que li va ser mereixedora el 2010 de la medalla d’honor de Sabadell. «Dins del món astronòmic, la paraula Sabadell és ben coneguda, fins i tot m’atreviria a dir que a l’estranger també», comenta Oliver.
Un punt de trobada social
Els més de 800 socis de l’AAS –van arribar a superar la barrera dels 1.000 a principis d’aquest segle– són una de les claus de la perdurabilitat de l’entitat. Bona part de culpa té també la constant activitat que genera l’agrupació: cada dimecres programen a l’auditori conferències amb convidats de prestigi; cada mes editen la revista Astrum –ara en format digital– de divulgació científica i cada dos anys organitzen una convenció en la qual atrauen gent de totes les edats.
No és estrany, doncs, que a la cocapital vallesana s’hagin format reconeguts astrofísics com Jorge Casares. Per tot això, la Generalitat de Catalunya els va distingir el 2003 amb la placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.
La foscor del cel nocturn del Montsec –una zona protegida oficialment contra la contaminació lluminosa que té la denominació internacional Starlight– ha desplaçat la gran majoria de les indagacions de l’agrupació a Àger (la Noguera), on posseeixen un recinte de 5.800 metres quadrats amb nombrosos telescopis d’última generació.
No obstant, des de les instal·lacions del parc Catalunya de Sabadell també es poden realitzar observacions nocturnes. De fet, la seu de l’AAS és avui un punt de trobada social per on passen multitud de grups escolars que realitzen visites guiades o aficionats que participen en tallers de fotografia astronòmica o espectroscòpia.
Notícies relacionades«Sempre he pensat que és bo que la gent conegui el que m’agrada a mi», pronuncia l’expresident de l’AAS, dissenyador gràfic de professió i popular també per la seva vinculació amb el món del teatre com a escenògraf. Als seus 77 anys, ja jubilat, poques figures reuneixen tant consens d’orgull sabadellenc com la història d’Oliver i l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Llegeix totes les notícies de Sabadell a EL PERIÓDICO Sabadell
